Público
Público
ramaderia industrial i MEDI AMBIENT

Discrepàncies entre ramaders i ecologistes per la moratòria de quatre anys en la construcció de granges de porcs

Les organitzacions agràries responsabilitzen el Govern d’una presència excessiva de nitrats procedents dels purins a 68 municipis catalans, mentre que entitats com Aigua és Vida demanen una reducció de la cabana porcina davant la pèrdua de la qualitat dels aqüífers en un context de crisi climàtica

Una granja de porcs d'Alcarràs.
Una granja de porcs d'Alcarràs. Laura Cortés

Amb l’objectiu de rebaixar la presència abundant de nitrat a les aigües de 68 municipis catalans amb una alta densitat de porcs, especialment les comarques d’Osona i el Segrià, la Generalitat de Catalunya ha decidit ampliar quatre anys més la moratòria que impedeix ampliar i construir granges de porcs en aquestes localitats. En aquests llocs, els nitrats que procedeixen dels purins dels animals se situen per sobre del volum que poden absorbir els conreus. Tot i que la mesura ja s’aplica des de fa dos anys, els nivells de contaminació continuen en registres semblants: un 40,3% de la superfície de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari, el que representa gairebé la meitat dels municipis del territori (465). Aquests són els que presenten un índex de nitrats que supera els 50 mil·ligrams per litre. Davant de la situació, les entitats agràries insten al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que posi fil a l’agulla, analitzant l’activitat de tots els agents de la cadena, no només dels ramaders. Per la seva banda, les organitzacions ecologistes adverteixen de la problemàtica ambiental que suposa el mal estat dels aqüífers, les reserves d’aigua naturals.

JARC: "El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha fracassat en la reducció de la contaminació"

Després de la publicació del Decret Llei de mesures extraordinàries de limitació de la densitat ramadera en Zones Vulnerables (ZV), l’organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) constata que "el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha fracassat en la reducció de la contaminació, tal com ha reconegut la conselleria, i està en camí de tornar-ho a fer si no aborda la problemàtica de forma àmplia, incidint en l’activitat de tots els agents implicats en aquest tema".

L’entitat assenyala que un 20% de les terres fertilitzables situades en zones vulnerables no s’estan adobant amb dejeccions ramaderes perquè hi ha una persecució d’aquesta pràctica. Per tal d’incentivar la fertilització orgànica, JARC demana al Departament d’Acció Climàtica i al Ministeri d’Agricultura que es bonifiqui tots aquells agricultors que fertilitzin amb un mínim d’un 30% d’adob orgànic. El seu cap sectorial del porcí, Jaume Bernis, comenta que, ja que "cal adobar els camps per produir aliments, s’ha de fer de la manera més sostenible possible".

Mal estat de les masses d’aigua

Aigua és Vida: "En la contaminació dels aqüífers ni tan sols hem sigut capaços de reinvertir la tendència, sinó que aquesta ha anat a més"

L’anàlisi de JARC no el comparteixen ni en la forma ni en el fons les entitats ecologistes. És el cas de la plataforma Aigua és Vida, que recorda que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va presentar l’any 2019 el Pla de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, on ja es recollia el retard de tres anys en tenir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. El portaveu de l’entitat, Quim Pérez, precisa que "en la contaminació dels aqüífers ni tan sols hem sigut capaços de reinvertir la tendència, sinó que aquesta ha anat a més amb el creixement de la cabana porcina".

Pérez qualifica de "bona notícia" el decret que estén la moratòria, però creu que resulta insuficient fins que no s’impulsin mesures com la reducció de la xifra de porcs per engreixar a Catalunya, que situa en els set milions anuals. De fet, des d’Aigua és Vida es recorda que l’ACA es mostra d’acord amb les al·legacions presentades per les entitats ecologistes al pla de conca. Entre aquestes, es troben una moratòria al creixement de les granges, el decreixement de la cabana porcina, un pla de control dels abocaments de purins de les instal·lacions, internalitzar els costos a la indústria porcina, una reparació dels danys causats al medi ambient, dictar normes sobre l'aplicació preventiva d'antibiòtics a la ramaderia i considerar l’engreix dels porcs com una indústria i no com una activitat agrària.

El ‘lobby’ del porc

Quim Pérez lamenta que les "pressions del lobby del porc hagin sigut tan potents durant dècades que el sector ha fet el que ha volgut sota l’empara de l’Administració i el pretext de ser un àmbit que aporta molt al PIB agrari i al de l’economia catalana". De fet, les dades oficials mostren que el porcí és el quart sector industrial i el principal àmbit agroalimentari de Catalunya, amb un pes del 21,6% del PIB industrial i del 4% del PIB del total.

"Estem perdent les nostres reserves d’aigua en un context d’emergència climàtica"

Tot i aquesta suposada fortalesa, Pérez defineix la situació de molt greu per la contaminació per nitrats. "Estem perdent les nostres reserves d’aigua en un context d’emergència climàtica, on les sequeres a Catalunya seran més recurrents i intenses". Ara fa un any, la Comissió Europea ja va requerir l’Estat espanyol perquè compleixi la Directiva 91/676 sobre nitrats, amb la qual es volen protegir les aigües superficials i subterrànies de la contaminació procedent de fonts agràries, exigint a les autoritats que prenguin mesures per evitar-ho. L’administració comunitària afegia la necessitat de prendre "accions addicionals o reforçades en diverses regions per assolir els objectius de la directiva".

Jordà: "Ens hem quedat curts i per això l’hem hagut d’allargar més amb aquest decret"

Davant d’aquesta reprimenda, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, admet que el volum de dejeccions és superior a la quantitat que poden assumir les necessitats dels conreus a Catalunya. Encara que es reafirma en què amb la moratòria, iniciada l’any 2019, s’han fet passos endavant, reconeix que "ens hem quedat curts i per això l’hem hagut d’allargar més amb aquest decret". Jordà explica que la nova normativa també contempla la declaració anual de tots els empresaris ramaders sobre els purins que generen i què en fan. La consellera reivindica la importància de reconvertir els excedents en plantes de compostatge i transformar-los en fertilitzant orgànic.

Després d’anys i algunes mesures correctores, el problema dels nitrats a les aigües subterrànies encara afecta un 68% dels aqüífers catalans. Si no acaba funcionant el pla per delimitar les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, l’horitzó de les sancions de la Unió Europea esdevindrà una realitat l’any 2027.