Els fons europeus ‘Next Generation’ generen dubtes sobre els objectius fixats i crítiques per la falta de transparència

Gairebé un any després que el Consell Europeu acordés un instrument excepcional de recuperació batejat amb el nom de ‘Next Generation’, els ministres d’Economia i Finances de la UE (Ecofin) van aprovar el passat 13 de juliol el pla ‘España Puede’, amb el qual el Govern de l’Estat rebrà 140.000 milions d’euros procedents del fons europeus fins a l’any 2027. Els primers 9.000 milions està previst que hi arribin a finals d’aquest mateix mes, mentre que a Catalunya vindran 3.000 durant l’any 2021. Aquest mecanisme financer ha generat unes expectatives molt elevades entre empresaris, administracions i experts. De fet, a la presentació de la ‘Memòria Econòmica 2020, editada pel Consell de Cambres de Catalunya, la seva directora, Carme Poveda, va vaticinar que l’estalvi acumulat que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra que equival a sis punts del PIB català. Altres veus no són tan optimistes i adverteixen que la manca de transparència en l’assignació d’aquests fa perillar la reestructuració del model econòmic, afavorint la concurrència de les grans empreses.

El gran interrogant és saber si aquests fons serviran per introduir canvis transformadors. Els ‘Next Generation’ són bons emesos directament per la Unió Europea, es a dir, no deixen de ser deute públic suportat pels pressupostos comunitaris i la solvència dels estats membres. Les institucions volen que el gruix de les inversions apostin per la neutralitat climàtica, la transició digital i la biodiversitat. Tot i aquestes prioritats, determinades entitats no veuen gaire clar el procés. És el cas de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que assegura que "la manca de participació ciutadana als fons europeus ha sigut absoluta i en molts casos, també la desinformació".

Transparència i deute públic

"El ‘Plan España Puede’ no afronta els reptes climàtics, socials, econòmics ni de gènere, a més d’estar mancat de transparència en conèixer com arribaran els diners"

La investigadora de l’ODG, Nicola Scherer, especialitzada en temes financers i deute públic, adverteix que el ‘Plan España Puede’, amb el qual el Govern central ha presentat els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), "no afronta els reptes climàtics, socials, econòmics ni de gènere, a més d’estar mancat de transparència en conèixer com arribaran els diners". Scherer lamenta que, a hores d’ara, desconeixem les empreses que lideraran els Perte, mentre que "el que veiem és un sistema d’ajuts Next Generation, enfocat a les grans empreses". Com a exemple, indica que al Perte de la rehabilitació energètica dels edificis s’han posicionat i postulat grans corporacions com el BBVA o Acciona.

Scherer critica que, en alguns casos, els plans s’han executat de forma ràpida amb l’excusa de la manca de temps per evitar-se els terminis dels estudis d’impacte ambiental. "Com a entitat, hem rebut un munt de consultes d’ajuntaments que desconeixen com s’aplicaran els fons, ja que el diàleg que ha existit entre les grans empreses i el Govern central no s’ha produït amb les comunitats autònomes ni els municipis". Per la investigadora, els fons no deixen de ser eines d’extensió del model econòmic actual perquè s’atorguen subvencions que no necessiten ser tornades per les grans empreses.

Des de l’ODG veuen que a llarg termini, el sistema dels fons replicarà situacions passades. "Les subvencions es financien a través d’eurobons avalats pels fons d’inversió". D’aquesta manera, Scherer creu que es repeteix una seqüència ja coneguda: els diners públics s’entreguen al sector privat, però la devolució i els riscos associats es deixen en mans dels contribuents. "Seria una dinàmica molt similar a la del rescat bancari, en el qual els beneficis són privats i el deute és de tots".

Reformes i inversions

En un debat organitzat recentment per la Fundació Catalunya Europa, l’economista francès Jean Pisani-Ferry va explicar que "el que determinarà l’èxit dels fons de recuperació europeus és una combinació entre reformes i inversions". Durant la inauguració del cicle ‘Quina Europa volem?’, l’assessor del govern francès en polítiques públiques va destacar que els fons europeus han trencat dos tabús,: la possibilitat de finançar la despesa a través del deute i posar en marxa un mecanisme de transferències en el si de la Unió Europea.

Des de la patronal de la petita i la mitjana empresa Pimec, comenten que un 20% dels empresaris resta pendent dels fons i que, malgrat que ja se sap que els dos grans eixos dels fons són la digitalització i la sostenibilitat, hi ha moltes inversions en espera. Per aquest motiu, l’entitat reclama que es concretin les condicions, especialment tot el relatiu al nivell de cofinançament. En la mateixa línia, la Cambra de Comerç de Barcelona exigeix celeritat en els requisits dels Next Generation, però també valora que la irrupció d’aquesta línia d’ajuts ha facilitat la col·laboració empresarial per presentar projectes compartits que optin al repartiment.

"El Govern ha d’apostar per les reformes estructurals, postergades des de fa temps"

La mateixa exigència de transparència i concreció que sol·liciten entitats i patronals la reclama l’escola de negocis Esade. En el seu darrer informe econòmic i financer, elaborat en col·laboració amb el Banc Sabadell, dibuixa un escenari optimista per a la recuperació econòmica, tot i que demanda millores en la productivitat. Així, advoca per canvis en la gestió dels fons. "El Govern ha d’apostar per les reformes estructurals, postergades des de fa temps, i dedicar un esforç més gran a la transparència en la selecció de projectes".

De moment, sembla que la política de gestió dels Next Generation no acaba d’acontentar a ningú. Per una banda, les empreses i patronals insten a accelerar les reformes fiscals i laborals per aprofitar-los de manera més eficient. Per altra banda, entitats socials i plataformes ciutadanes volen que es doni més protagonisme a les persones i s’inverteixi més en educació, sostenibilitat, economia de les cures, feminisme i no es deixi de banda les pimes en la selecció de projectes.