Dret a decidir L’evolució del PSC: d’incloure el “dret a decidir” al programa electoral a aplaudir que es condemnin els “referèndums il·legals”

Al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, li ha faltat temps per defensar la proposta del president espanyol en funcions i candidat del PSOE a les eleccions de diumenge, Pedro Sánchez, de modificar el codi penal per incorporar-hi la convocatòria de “referèndums il·legals”. En un passeig al mercat setmanal de Sant Adrià de Besòs, Iceta s’ha posicionat a favor de la proposta que Sánchez va fer en el debat electoral: “És obvi que l’1-O es va produir un referèndum il·legal. Això estava al codi penal, es va eliminar perquè en aquell moment ningú va pensar que es produiria mai un referèndum il·legal. Lamentablement, després es va produir l’1-O i, per tant, és lògic que es plantegi la possibilitat de recuperar-lo”.

Les declaracions d’Iceta i de Sánchez no sorprenen si tenim en compte que el Partit Socialista, ja que fa temps que el Partit Socialista està més a prop del PP que no pas d’Unidas Podemos a l’hora d’abordar el conflicte català. Ara bé, no fa massa anys el posicionament del partit, almenys de la seva branca catalana, era radicalment diferent. En el programa per a les eleccions al Parlament de 2012, el PSC es comprometia a “promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Mesos després, al febrer de 2013, els diputats del PSC al Congrés van trencar la disciplina de vot amb el PSOE per votar a favor de resolucions de CiU i ICV per demanar promoure una consulta sobre el futur de Catalunya. L’exministra Carme Chacón, però, sí que va alinear-se amb el PSOE.

A les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015 -les primeres autonòmiques amb Miquel Iceta al capdavant del partit, després que es convertís en el primer secretari el 16 de juny de 2014-, el PSC ja no defensava el dret a decidir, segons Iceta perquè "els independentistes han abandonat el dret a decidir, i nosaltres volem arribar a l'estat federal" i això passa per un "referèndum de reforma constitucional" que cal votar a tot Espanya.

La marxa enrere amb la via canadenca

El congrés que el PSC va celebrar el novembre de 2016 va generar certa polèmica, perquè en un primer moment Miquel Iceta era partidari d’incloure-hi una menció a la via canadenca per a resoldre el conflicte. El primer esborrany de la ponència marc del partit apuntava que els socialistes catalans proposarien al conjunt dels espanyols "altres instruments democràtics -per exemple una llei de claredat com la canadenca- que establissin les condicions per, si correspon, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió". Quan això va transcendir, es va generar una forta polèmica i, finalment, la ponència no va fer cap menció a la via canadenca -que estableix les condicions perquè el Quebec pugui celebrar un referèndum d’autodeterminació-, sinó que va limitar-se a la retòrica habitual i sense efectes sobre el federalisme.