Público
Público

DRET A L'AVORTAMENT Professionals de Sant Pau reclamen practicar avortaments i acabar amb el veto de l'Església

L'hospital públic de Barcelona va deixar de practicar avortaments instrumentals mèdics per pressió eclesiàstica i de grups antiavortistes el 2012. Segons ha pogut saber aquest mitjà, hi ha professionals del centre a qui mai se'ls va preguntar si eren objectores de consciència

Entrada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el dia 23 d'agost de 2019
Entrada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el dia 23 d'agost de 2019. Joana Garreta / ACN

A Catalunya, l'objecció de consciència dels professionals de la medicina és un dels principals obstacles per accedir a l'avortament a hospitals públics, argumenta la Generalitat. Segons dades facilitades pel Departament de Salut a partir d'una petició del dret a l'accés de la informació pública feta per aquest mitjà, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic -305 de 613- són objectors de consciència, si bé la xifra no correspon a la totalitat dels professionals sinó que la mostra es limita al 80% dels centres del SISCAT -el sistema sanitari públic de Catalunya, que inclou també els concertats-. És a dir, que aquests centres públics no donen aquest servei i deriven el 97,8% d'avortaments instrumentals o quirúrgics a clíniques privades. Això dificulta el dret a l'avortament de les dones, ja que segons l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius 482 dones van haver de desplaçar-se fora de les seves comarques el 2018 per interrompre el seu embaràs.

L'Hospital de Sant Pau va practicar avortaments mèdics des de 1985 fins al 2012

Els professionals es poden acollir a l'objecció de consciència respecte a l'avortament de manera individual, però la llei del 2010 indica que l'administració pública ha de garantir el servei. Es tracta d'un dret individual, per la qual cosa una institució, com l'Església, no podria prohibir practicar avortaments a un centre que ofereix servei públic. Segons ha pogut saber Públic, a l'Hospital de Sant Pau, on no es fan interrupcions mèdiques des del 2012 per pressió de l'Església, hi ha professionals que reclamen poder fer-ho de nou.

Tots els professionals són objectors al Sant Pau?

A l'hospital de Sant Pau de Barcelona es practicaven avortaments instrumentals mèdics de les 12 fins a les 22 setmanes de gestació del 1985 fins al 2012. L'Hospital de Sant Pau està gestionat per tres fundacions: la Fundació Privada Sant Pau, propietària dels edificis, que està formada per dos membres de la Generalitat, dos de l'Ajuntament de Barcelona i dos del capítol catedralici de la Catedral de Barcelona; la Fundació d'Investigació i la Fundació de Gestió Sanitària, que s'encarrega de donar l'atenció mèdica i la formen tres membres de la Generalitat, un de l'Ajuntament de Barcelona i un altre del capítol de la Catedral. La tercera fundació rep un 94% d'ingressos del Departament de Salut. Malgrat això, el 2012, a causa de la pressió eclesiàstica, augmentada per grups antiavortistes, l'hospital públic va deixar de practicar interrupcions instrumentals fins avui dia. Així ho recorda la matrona de l'hospital Maria Llavoré a Públic, qui treballa des del 2005 en aquest centre hospitalari. Des del 2005 fins al 2012 ella havia acompanyat interrupcions mèdiques. "Les matrones intentàvem donar un acompanyament molt emocional perquè tenen un doble dol: la pèrdua del fill que volien sa i la càrrega de culpa que tenen", explica.

Olivella considera que no practicar avortaments a l'hospital "és una mala praxi"

Però el 2012 van deixar d'arribar dones que havien d'interrompre el seu embaràs. "Ningú va comunicar de manera oficial al col·lectiu d'infermeria que ja no es practicarien avortaments a l'hospital", denúncia. Tampoc se li va notificar a Anna Olivella, ginecòloga i obstetra de l'Hospital de Sant Pau. "Tenia totalment assimilant que formava part del meu treball i de la meva formació [practicar avortaments]". Olivella va arribar el febrer de 2010 i es dedicava a fer les ecografies per a la detecció de malformacions, i va ser al cap de poc de la seva arribada que van deixar de practicar-se interrupcions, la qual cosa per a ella és una "mala praxi". "Tu els estàs diagnosticant que el seu fill té una alteració cromosòmica o una malformació fetal, que tenen l'opció de tirar cap endavant o interrompre, i les dues opcions són igual de vàlides i lícites, però a unes les podem acompanyar i a unes altres no", lamenta.

Així doncs, ni Olivella ni Llavoré són objectores i ambdues practicarien interrupcions. A més, a elles ningú els has preguntat si són objectores o no, ni el centre hospitalari ni tampoc Salut. Des del 2012, el CAP Guinardó -on atenen metges especialistes de Sant Pau- és on es reben les peticions d'interrupció de l'embaràs, i mentre sí que facilita l'avortament farmacològic fins a les nou setmanes, els avortaments instrumentals mèdics els deriva a l'Hospital Clínic i els de les dones que no volen ser mares a les clíniques privades, com tots els hospitals públics. El Departament de Salut no ha volgut respondre a la petició d'entrevista d'aquest mitjà, però el conseller Josep Maria Argimon va assegurar en comissió parlamentària que era necessari garantir la interrupció de l'embaràs "amb equitat territorial".

Canvi de rumb al Sant Pau

Manel Balcells és el president de la Fundació de Gestió Sanitària de Sant Pau des de fa quatre mesos. Amb prudència, assegura que Sant Pau "com a hospital públic no pot fer una altra cosa que complir la llei i estar a l'alçada del que demana de la societat". "Una societat més feminista fa que ens hàgim de plantejar coses, com que els protocols que es van fer fa anys no serveixin ara. És el plantejament formal i oficial que tenim. Més clar no puc ser", declara, encara que no concreta quins seran els passos a seguir que farà Salut perquè les dones puguin avortar quirúrgicament a l'hospital barceloní.

Un dels patronats de Sant Pau es replanteja practicar avortaments de nou

D'altra banda, descarta que els professionals siguin un impediment, si bé tant Balcells com la cap d'obstetrícia i ginecologia de Sant Pau, Elisa Llurba, coincideixen que fa falta més formació, així com equipament i adaptació dels espais per fer, com a mínim, les interrupcions mèdiques. "La capacitat la tenim, però per un tema d'eficiència i pel veto que va haver-hi en el seu moment el circuit es va muntar d'aquesta manera", detalla.