Les institucions comunitàries han començat a posar fil a l’agulla per regular i determinar legalment la situació de les persones que treballen a les economies de plataforma. En una proposta valorativa, presentada el passat 9 de desembre, la Comissió Europea (CE) es marca com a objectiu la millora de les condicions laborals a la feina en plataformes digitals i, alhora, donar suport a les oportunitats, la innovació i la flexibilitat que ofereix l'economia de plataformes.

En el document, la CE alerta dels riscos vinculats a la classificació errònia de les persones respecte a la seva situació laboral, la manca de transparència i previsibilitat de les condicions contractuals, els perills per a la salut i la seguretat i l'accés inadequat a la protecció social. Entre les millores que dibuixa l’organisme es detallen "el dret a percebre un salari mínim (quan existeixi), a la negociació col·lectiva, a la regulació de la jornada laboral i a la protecció de la salut, així com el dret a gaudir de vacances retribuïdes o d'un accés millor a la protecció en cas d'accident de treball, a les prestacions per desocupació i malaltia i a les pensions contributives de jubilació".

Després de conèixer la proposta comunitària, el col·lectiu Riders per Drets, que reivindica la laboralitat de la relació entre les plataformes digitals i els repartidors, valora els passos endavant per desterrar la figura del fals autònom. Tot i això, considera que "la presumpció de laboralitat es basa en una llista de cinc punts tancats, dels quals s’han de complir almenys dos, quan només amb un hauria de ser suficient".

Segons assegura Riders per Drets en un comunicat, amb aquesta premissa es permeten pràctiques com la duta a terme per Glovo, que continua amb un 80% de falsos autònoms a la seva plantilla, establint un suposat sistema de negociació de preus entre els treballadors per subhastar-los a la baixa i premiar el repartidor que estigui disposat a acceptar la comanda a un import més ajustat.

La portaveu de Riders per Drets, Núria Soto, accepta les mesures de la CE encaminades a rebutjar la figura de l’autònom digital i el discurs de les plataformes que enarboren la innovació com a motor del model de negoci, deixant de banda la precarietat, però advoca per "acceptar només un indici de laboralitat per posar-ho més difícil a les empreses que es vulguin saltar la llei".

Malgrat que la futura directiva comunitària vol anar un pas endavant de la Llei Rider, implantada pel Govern de l’Estat, Soto critica que s’estigui discutint la fórmula per regular la subcontractació. "Aquesta no hauria d’existir i necessitem destinar més recursos de la Inspecció de Treball en temes com la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació. Es tracta que simplement es revisi el compliment de la llei".

Presumpció de relació laboral

"Una de les disposicions clau de la proposta de directiva és la presumpció refutable que hi ha una relació laboral". Aquesta és una de les afirmacions que es troben en l’anàlisi que fa el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eduardo Rojo. En aquest sentit, l’expert aplaudeix que la proposta atorgui més seguretat jurídica davant el risc d’entre 1,7 i 4,1 milions de persones a la UE "de ser classificades erròniament i, per tant, ara tindran accés a diverses cobertures del dret laboral i es beneficiaran d’una millor protecció contra els riscos socials".

Rojo creu que del text de la CE assenta les bases i clarifica quan parlem d’una relació contractual laboral, partint de la presumpció de l'existència d’un vincle jurídic assalariat entre la plataforma i la persona que presta els seus serveis per a aquesta, fixant-se els requisits que s'han de donar la seva catalogació.

El paper de l’algoritme que utilitzen les empreses de les economies de plataforma és un altre dels debats jurídics que recull la proposta. En l’article 7 de la futura directiva, la CE determina la necessitat del "control dels sistemes automatitzats com una de les obligacions que assumeixen les plataformes digitals de supervisar i avaluar periòdicament l'impacte de les decisions adoptades mitjançant procediments sobre les condicions de treball, amb especial atenció als riscos que puguin implicar sobre la salut física i mental dels seus empleats". Al respecte, el catedràtic Eduardo Rojo afegeix que les persones ocupades a una plataforma haurien de gaudir, igual que els representants de personal, de la protecció contra l’acomiadament i altres mesures organitzatives orientades a millorar les seves condicions laborals.

Treballadors sense regularitzar

En la seva valoració de la directiva europea, la secció Riders del sindicat CGT destaca que aquesta ha estat més ambiciosa que la Llei Rider estatal, però lamenta que l’Estat espanyol no vagi més enllà en la seva aplicació i en el reconeixement de les sentències judicials favorables a la laboralització, que, segons afirmen, són indicadors suficients de la realitat assalariada del col·lectiu. CGT considera que s’ha cedit en aspectes com la manca de proteccions socials per als treballadors per compte propi i la problemàtica dels empleats sense regularitzar al continent europeu.

En aquest escenari, s’ha anunciat que l’empresa de repartiment de menjar a domicili Just Eat ha impulsat, juntament amb els sindicats, el primer conveni col·lectiu del sector. Aquest marc de regulació laboral vol erigir-se en el punt de partida per l’homogeneïtzació de les condicions del col·lectiu rider. Aquest moviment, acompanyat de la directiva comunitària que s’està negociant, semblen un intent decidit de tancar la porta a les intencions d’empreses com Deliveroo, que va abandonar definitivament la seva activitat a l’Estat espanyol a finals del passat mes de novembre, de traslladar el seu model de negoci sustentat en els falsos autònoms a altres països europeus.