Público
Público

Eleccions municipals del 28 de maig: el gran salt endavant de les alcaldesses?

Menys d'una quarta part dels municipis catalans tenen una dona al capdavant de l'Ajuntament, proporció que augmenta notablement en les grans ciutats. El 1979 tot just hi havia 21 alcaldesses, xifra que s'ha elevat a les 219 en l'actual mandat i que, de ben segur, creixerà després de les eleccions locals del mes vinent

11/04/2023 - L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte d'aquesta setmana.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte d'aquesta setmana. Blanca Blay / ACN

Molt probablement, les eleccions municipals del proper 28 de maig suposaran un nou salt endavant en el nombre d'alcaldesses a Catalunya, si bé encara sembla difícil que la seva xifra s'iguali a la d'homes alcaldes. Tot i que lent, el canvi en aquest àmbit és innegable. El 1979, un cop van constituir-se els ajuntaments sorgits dels primers comicis locals posteriors a la recuperació de la democràcia, Catalunya tot just sumava 21 dones al capdavant dels consistoris. És a dir, només el 2,18% dels 947 municipis tenia un govern local encapçalat per una dona. La dada seria fins i tot més baixa quatre anys més tard, amb només 17 alcaldesses, mentre que actualment Catalunya en suma 219, el 23,1% del total de localitats.

En les principals ciutats, però, l'escenari canvia i ara mateix 14 dels 25 municipis més poblats del país tenen una dona al capdavant de l'ajuntament. L'exemple més evident és, òbviament, el de la capital, Barcelona, on Ada Colau encapçala el consistori des del 2015, però també el trobem a l'Hospitalet de Llobregat, amb Núria Marín, o a Sabadell, amb Marta Farrés, entre d'altres.

Manuela de Madre va ser la primera alcaldessa d'una ciutat catalana de més de 100.000 habitants

No deixa de ser significatiu perquè fins el 1991 Catalunya no va tenir cap ciutat de més de 100.000 habitants governada per una dona. La primera va ser la socialista Manuela de Madre, que va liderar Santa Coloma de Gramenet entre 1991 i 2002. Des del 2009, el govern local està presidit per Núria Parlon, qui el 28 de maig aspira a revalidar el càrrec d'alcaldessa. El 1979 només una ciutat catalana de més de 50.000 veïns tenia una alcaldessa. Era Mollet del Vallès, amb Anna Bosch, del PSUC.

Major proporció de regidores

En els primers 20 anys d'ajuntaments democràtics, el volum d'alcaldesses a Catalunya va ser molt baix, tot i presentar una tendència a l'alça. Segons el recull de dades que ofereix l'Observatori de la Igualtat de l'Institut Català de les Dones, es va passar de 17 batllesses el 1983 a 25 el 1987, 30 el 1991, 42 el 1995 i 64 el 1999. Aleshores els municipis amb una dona al capdavant del govern municipal tot just eren el 7% del total. A partir d'aleshores l'evolució s'accelera, amb 95 alcaldesses en el mandat 2003-2007, 124 el següent -el 12,9% del total-, 135 el 2011, 127 el 2015 i 219 actualment.

Amb tot, la proporció d'alcaldesses a Catalunya sempre ha estat per sota de la de les dones regidores, si bé tampoc aquí s'ha arribat a una paritat real. Ara mateix el 43,3% dels regidors dels 947 ajuntaments del Principat són dones, el que suposa el nivell més alt de la història i un volum 20 punts per sobre del d'alcaldesses. En l'anterior mandat eren el 31,5%, un nivell similar al del període 2007-2011, però per sota del 34,7% de regidores que va haver-hi entre 2011 i 2015. En el primer mandat democràtic, de 1979 a 1983, les dones tot just eren poc més del 5% dels càrrecs electes locals.

Més enllà de per l'evolució de la societat, la progressiva paritat en el nombre de regidors -tot i que no assolida plenament- s'explica per l'aplicació de la llei de 2007, que obliga que de cada bloc de cinc candidats n'hi hagi almenys dos -el 40%- que siguin dones. Recentment, però, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la voluntat d'aprovar una nova normativa que fixi les llistes cremallera al 100%, és a dir, que cada component d'una candidatura hagi de ser d'un sexe diferent de l'anterior.

L'escenari a les grans ciutats

On sí que s'ha assolit una paritat real és en les grans ciutats, ja que més de la meitat -14 de les 25 més poblades- tenen una dona com a alcaldessa, algunes de les quals han estat pioneres als seus municipis respectius. És el cas d'Ada Colau, que el 2015 va convertir-se en la primera dona a liderar el govern de Barcelona. La també principal dirigent dels Comuns aspira a obtenir un tercer mandat al capdavant de la capital. També opta a la reelecció Núria Marín (PSC), que és l'alcaldessa de la segona ciutat catalana, l'Hospitalet de Llobregat, des de l'abril de 2008. Pionera igualment al seu municipi, aspira a acumular 19 anys al càrrec.

La també dirigent del PSC Marta Farrés va arribar a l'alcaldia de Sabadell, cinquena ciutat més poblada de Catalunya, després de les eleccions locals del 2019. Va ser la primera dona en aconseguir-ho i el mes vinent pretén continuar dirigint la co-capital vallesana. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des del 2009-; Marta Madrenas (Junts) -al capdavant de Girona des del 2016 i que no aspira a la reelecció-; Mireia Ingla (ERC), a Sant Cugat del Vallès; Lluïsa Moret (PSC), a Sant Boi de Llobregat; Ana María Martínez (PSC), a Rubí; Olga Arnau (ERC), a Vilanova i la Geltrú; María Asunción Miranda (PSC), a Castelldefels; Alba Barnusell (PSC), a Granollers; Mireia Dionisio (PSC), a Mollet del Vallès; Anna Erra (Junts), a Vic -que no repetirà-; i Agnès Lladó (ERC), a Figueres, són les altres dones que encapçalen els principals ajuntaments catalans.

Tot i que l'ajuntament ara està encapçalat per un home, Badalona ha tingut dues dones com a alcaldesses -Maite Arqué (PSC) i Dolors Sabater (Guanyem)-, mentre que Carme Carmona (PSC) va estar al capdavant del consistori de Cerdanyola del Vallès de 2011 a 2015. D'aquesta manera ara mateix només hi ha 9 de les 25 ciutats més poblades que no han tingut mai una dona al capdavant. Són Terrassa, Lleida, Tarragona, Mataró, Reus, Cornellà, Manresa, Viladecans i el Prat. Algunes, però, molt probablement desapareixeran de la llista després de les eleccions de maig, ja que per exemple a Reus les principals aspirants a l'alcaldia, la republicana Noemí Llauradó i Teresa Pallarès (Junts), són dones.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?