Cargando...

dret a l'habitatge

Els assentaments, una cara més del sensellarisme

L'incendi mortal en una nau abandonada de Badalona amb més de 150 ocupants posa de manifest l'exclusió laboral i residencial de les persones migrades, tenallades per una "llei impossible", la d'Estrangeria.

Publicidad

Els Bombers treballant a la nau cremada. — Jordi Pujolar/ ACN

badalona,

Alaji Yenya Fofana estava dins de la nau del barri del Gorg, a Badalona, quan va començar l'incendi que ha posat de manifest, una vegada més, l'exclusió laboral, residencial i, en essència, social, a la qual estan abocades les persones migrades a l'Estat. Unes 150 persones vivien en aquesta nau abandonada per la falta d'accés a un habitatge. Quatre d'elles, almenys, han mort com a conseqüència del foc, que va deixar també més de vint ferits. "Era l'exemple màxim de marginalització", assenyala Carles Sagués, activista de la plataforma Sant Roc Som Badalona.

Publicidad

Ferran Busquets (Arrels): "El dret a l'habitatge està totalment vulnerat"

Click to enlarge
A fallback.

L'Iba va viure un temps a la nau quan va arribar a Catalunya. "Aquest no és lloc per a viure", critica. A l'edifici no hi havia aigua des de feia mesos, i l'havien d'anar a recollir a més de 500 metres. La llum era intermitent; a vegades n'hi havia, i a vegades no. Il·luminaven els espais amb espelmes, cosa que podria haver ocasionat l'incendi, encara que les causes encara estan per determinar. A l'Iba li dol el maltracte que pateixen les persones migrades per no tenir papers: "Aquí hi vivia gent que es buscava la vida per a menjar. Si no tens documents, no t'ajuden".

"Aquí vivia gent que es buscava la vida per a menjar. Si no tens documents, no t'ajuden"

Publicidad

Yenya havia viscut de manera intermitent en aquest assentament des de 2009. Quan treballava com a ajudant de cuina o carnisser podia permetre's viure en pisos compartits. Però ara no tenia feina i havia tornat a la nau. La xifra de persones que s'hi allotjava havia anat oscil·lant perquè molts es trobaven en una situació similar a la seva. "És molt difícil trobar pis", apunta.

Una realitat més enllà de Badalona

A Barcelona hi ha 77 assentaments on viuen 397 persones, segons l'Ajuntament

Publicidad

Els infrahabitatges i l'ocupació de zones industrials abandonades és una realitat que s'estén per tot el país. A Catalunya hi ha 37 naus ocupades en una situació similar a la del Gorg, segons ha comptabilitzat Interior. A més, només a Barcelona hi ha 77 assentaments on viuen 397 persones, incloent qualsevol tipus d'infrahabitatge, ja sigui en construccions industrials o solars desocupats, segons l'Ajuntament. Tot i això, cap és tan nombrós com el de Badalona, i Busquets explica a això es deu al fet que no hi ha gaires espais buits de la magnitud de la nau incendiada.

En municipis metropolitans com Sabadell, Terrassa i Mataró també hi ha naus abandonades ocupades

Publicidad

Accedir al padró és clau per a facilitar l'arrelament i posterior regularització i per a l'accés a serveis bàsics com la sanitat. Busquets remarca que els municipis han de facilitar-ho a tothom, encara que no tinguin domicili fix: "Una persona que viu al carrer té dret al padró i a ser reconegut com a habitant d'aquesta població, i molts municipis no ho estan complint". Un d'ells és Badalona, assenyala.

Una llei impossible

En l'origen de la precarietat a la qual s'enfronten les persones migrades hi ha una discriminació molt difícil de sortejar. "El problema és la Llei d'estrangeria, que no dóna cap oportunitat als nois i els està matant. És una llei impossible". Mansur és del Sindicat Manter de Barcelona i va viure durant 10 anys a la nau de Badalona. Des que pertany al Sindicat va poder marxar i ara viu a Barcelona. Explica com el centenar de persones que dormien aquí simplement "buscaven un lloc on estar". Mansur demana una reflexió sobre per què tantes persones es veuen obligades a migrar. "No tenim recursos als nostres països perquè tots els ha tret Occident", assenyala.

Publicidad

Supervivents i entitats denuncien el missatge racista d'Albiol i l'estigmatització de la pobresa

A més dels obstacles vinculats a una situació administrativa irregular, les persones que vivien a la nau de Badalona han hagut de fer front a l'estigmatització. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol (PP), va encendre els ànims dels supervivents i altres veïns en declarar que les persones que s'hi allotjaven es dedicaven a la venda de drogues i eren conflictives. "Si hi hagués hagut droga, no haguessin viscut així. No tenim diners", va manifestar una dona als voltants de la nau.

Publicidad

Un abordatge policial

Una de les principals crítiques a l'actuació de l'Ajuntament de Badalona abans i després de l'incendi ha estat la gestió policial de l'assumpte. La nit del sinistre, els supervivents van estar hores sense atenció social i envoltats d'agents antidisturbis, segons els afectats i l'exalcaldessa de la ciutat Dolors Sabater. "Són tractats com una amenaça", lamenta. Els supervivents, en estat de xoc, van ser atesos tres hores més tard per professionals del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESPB). Sabater recorda en conversa amb Públic que durant el seu mandat (2015-2018) es va dur a terme una intervenció a l'assentament des d'un enfocament "social, comunitari i de seguretat". Durant aquest procés es va acompanyar als residents en l'empadronament, la regularització o l'entrada al mercat laboral. "Vam intentar trencar un circuit kafkià i posar-nos al costat dels veïns perquè poguessin sortir del cercle de la pobresa", explica.

Publicidad