El Sindicat de Llogateres de Catalunya ha convocat una "assemblea massiva" aquest dissabte per estudiar una nova via d'acció davant del fons d'inversió Blackstone. L'objectiu és reunir i organitzar el nombre més gran possible de llogaters que resideixin en habitatges propietat d'aquest fons voltor, considerat el propietari més gran d'habitatges de l'Estat espanyol.

Segons els activistes, aquest fons nord-americà acumula almenys 2.300 habitatges de lloguer a Catalunya. Denuncien que, durant les "difícils i frustrades" negociacions que s'ha mantingut amb la companyia per negociar lloguers socials i permanències en habitatges, els seus representants han assegurat que la intenció del fons passa per no renovar més contractes de lloguer els propers anys si la llei no els obliga a això.

Aquesta decisió, adverteixen, podria produir en els propers mesos centenars o milers de "desnonaments invisibles". És a dir, llogaters que han d'abandonar els habitatges on porten anys vivint davant la impossibilitat de renovar contractes.

Públic no ha pogut demanar la versió de cap de les diferents comercialitzadores dels immobles de Blackstone a Catalunya. Tot i això, al Sindicat s'hi han acostat recentment inquilins de diversos blocs del fons que asseguren que el gegant immobiliari els ha comunicat la seva intenció d'extingir els contractes. Segons aquests residents, Blackstone tindria la intenció de posar a la venda les cases on ells resideixen de lloguer. En concret, són al voltant de 60 veïns de dos finques de Badalona, ​​als quals se sumen una dotzena d'afiliats al sindicat amb qui fa mesos que desenvolupen una negociació infructuosa.

De cara a aquesta assemblea, membres del moviment per l'habitatge de Catalunya han recorregut gairebé porta per porta els immobles de Blackstone per informar els seus llogaters d'aquesta situació i de la propera assemblea.

De lloguer a venda pels canvis en legislació d'habitatge

Des del 2021, són diverses les informacions de mitjans econòmics que parlen obertament del canvi d'estratègia de Blackstone i citen entre les seves fonts "els homes de Blackstone a Espanya". La nova línia de negoci passa per prioritzar la venda d'actius i abandonar el fins ara molt rendible mercat del lloguer, on van irrompre amb força després de la crisi financera del 2008.

Entre les raons esgrimides pels anomenats "homes de Blackstone" per a aquest gir estratègic estarien els recents i futurs canvis normatius en matèria d'habitatge al país. Entre ells, la llei catalana que regula els preus del lloguer, la imminent llei d'habitatge estatal que el Govern de coalició no és capaç de tirar endavant i, sobretot, la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) del 2019. Aquesta reforma es va produir a l'anterior etapa del Govern de Rajoy (PP), i ampliava per llei la vigència dels contractes de lloguer, passant de tres a set anys quan el propietari sigui una persona jurídica, és a dir, una empresa i no un particular.

Els activistes consideren aquesta actitud com un xantatge davant de qualsevol regulació, per petita que sigui, que entengui l'habitatge com un dret en lloc de com un negoci. Segons puntualitzen, si Blackstone renova ara un contracte a Catalunya, ho hauria de fer per set anys i no podria augmentar el preu de la renda o, fins i tot, l'hauria de baixar seguint l'índex de preus fixat per la Generalitat.

Després de la crisi hipotecària que va donar peu a la reforma de la LAU de Rajoy i a la legalització de les Socimis (Societats anònimes d'inversió en el mercat immobiliari) i l'establiment d'altres deduccions fiscals al sector del lloguer, Blackstone i altres grans fons d'inversió van veure la seva gran oportunitat de negoci.

En pocs anys, aquest fons voltor es va fer amb fins a 30.000 milions d'euros en actius procedents dels bancs, molts rescatats, tots ells adquirits a preus de saldo. Tot i que també va adquirir grans lots d'habitatges socials com els de l'antic IVIMA madrileny (compra ara revertida als tribunals per il·legal) o l'Empresa Municipal d'Habitatge del Sòl de Madrid. No és fàcil saber el nombre exacte d'habitatges que Blackstone acumula al país, encara que l'últim any s'han desprès de desenes de milers en mans de les seves filials Aliseda, Anticipa, Albirana, Fidere i d'altres.

A Catalunya, segons denuncia el Sindicat, Blackstone va aconseguir la majoria de propietats de Catalunya Caixa a través de la "cartera Hèrcules". Són més de 500 vivendes disperses per la comarca del Barcelonès, on ja comptava amb deu finques més de propietat vertical que sumaven 500 cases més.

Blackstone, parapetat darrere d'empreses immobiliàries i Socimis espanyoles, ha portat a terme dràstics augments dels preus del lloguer els darrers anys i ha estat un nom habitual en els conflictes pel dret a l'habitatge que s'han donat a Madrid i Catalunya. Alguns col·lectius socials han aconseguit, després de negociacions d'anys, acords amb l'empresa per renovar contractes sense pujades abusives dels preus.