Els nombre d'estrangers residents a Catalunya creix un 1,7% durant el 2021 fins arribar als 1,27 milions

A Catalunya hi viuen 1.271.810 persones estrangeres, segons el padró d'habitants a 1 de gener de 2022, una xifra que representa el 16,3% de la població catalana. Així ho indiquen les dades del padró municipal recollides per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que registren un augment de 21.145 persones respecte l'any anterior, que permet compensar els prop de 10.000 habitants estrangers que s'havien perdut el 2020. El volum de persones no nascudes a Catalunya ha augmentat en 33 comarques, i s'ha frenat a les 9 restants.

La comarca que més creixement de població forana va viure durant el 2021 és la Terra Alta (6,0%), seguida del Garraf (5,6%) i el Baix Ebre (4,5%). En canvi, on hi ha més decreixement és a la Cerdanya (-3,3%), l'Aran (-3,0%) i l'Alta Ribagorça (-1,6%). El volum d'habitants sense nacionalitat espanyola té relació directa amb la grandària dels municipis.

Barcelona és la ciutat amb més estrangers (360.000), seguida de l'Hospitalet de Llobregat (58.000) i Badalona (35.000)

Barcelona és la ciutat amb major nombre d'estrangers, gairebé 360.000, amb un augment d'11.000 persones respecte de l'any anterior. La resta de municipis amb més de 100.000 habitants té una mitjana del 17,7% d'estrangers i la tendència va a la baixa en les ciutats amb menor nombre d'habitants.

En total, hi ha 36 municipis catalans amb més del 25% de població estrangera. Els casos més destacats són Guissona, a la Segarra, amb el 53,1%; Castelló d'Empúries, al Baix Empordà, amb el 45,1%; i la Portella, al Segrià, amb el 40,1%. Si ens fixem en la distribució per comarques, on més percentatge d'estrangers hi habiten és a la Segarra (28,1%), l'Alt Empordà (25,1%) i el Barcelonès (21,2%). En canvi, els nivells més baixos els trobem al Vallès Oriental (9,4%), l'Anoia (9,5%) i el Pallars Sobirà (9,5%).

Itàlia és el país del que més estrangers arriben

Pel que fa la procedència dels estrangers nouvinguts, destaca un augment de gairebé 14.000 persones procedents d'Europa i 8.500 d'Amèrica, mentre la població africana i asiàtica registren un lleu descreixement del 0,2% i el 0,3%, respectivament. Segons el país d'origen, Itàlia és el territori del que més migrats han arribat, amb 6.315 persones. Per darrere seu hi ha Colòmbia (4.594 ) i Argentina (2.230). En canvi, les nacionalitats a la baixa són les del Marroc (‑2.914), Bolívia (‑2.360) i Romania (‑1.176).

La població estrangera és jove i masculina: el 51% són homes, dels quals el 80% té entre 15 i 65 anys

La població europea és majoria i representa un terç dels estrangers residents a Catalunya. L'altre grup més nombrós és la comunitat marroquina, amb 235.000 persones (el 18,5% de la població estrangera i primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya), i per darrera seu hi ha la població de Romania, amb 86.000 persones (el 6,8% del total d'estrangers i nacionalitat dominant a 8 comarques i l'Aran).