Público
Público

Els partits independentistes catalans  registren al Congrés la comissió d'investigació sobre la Casa Reial

ERC, JxCat i la CUP compten també amb el suport del PNB, Bildu, BNG, Compromís i Més País. Fins ara la Mesa de la Cambra Baixa havia vetat aquest tipus d'iniciatives amb els vots de PSOE, PP i Vox.

Mesa del Congreso de los Diputados
Imatge d'arxiu d'una reunió de la Mesa del Congrés. / Europa Press

públic / acn

Els partits independentistes catalans, ERC, JxCat i la CUP, juntament amb el PNB, el BNG, Més País, Compromís i Bildu, han registrat aquest dimecres una petició per crear una comissió d'investigació al Congrés sobre la trama vinculada a presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudita. La nova petició arriba arran de la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d’assumir la investigació entorn del rei emèrit i la construcció de l'AVE a la Meca. Aquesta no és la primera vegada que es fa una petició d’aquestes característiques, tot i que la Mesa del Congrés les havia vetat en les anteriors ocasions amb els vots del PSOE, PP i Vox.

En concret la petició registrada demana que s'investigui l'existència d'estructures opaques per a l'adjudicació de contractes comercials, els possibles comptes irregulars de membres de la Família Reial a paradisos fiscals, el presumpte blanqueig de capitals de l'excap de l'Estat i les possibles activitats de comissionista que hauria realitzat, així com els còmplices i les responsabilitats que se'n deriven. També volen saber qui són els beneficiaris de les "activitats il·lícites o il·legals" de Joan Carles I i, especialment, si aquestes l'han beneficiat. Per últim, també reclama saber si el rei Felip VI tenia coneixement dels fets que es volen investigar amb la creació d'aquesta comissió parlamentària.

La comissió també reclama saber si Felip VI tenia coneixement dels fets que s'investiguen

La petició registrada al Congrés estableix sis mesos perquè la comissió emeti unes conclusions, tot i que el termini es pot prorrogar si així ho decideix el ple de la Cambra Baixa. I s'assenyala que la Mesa pot acordar traslladar les conclusions de la comissió al Ministeri Fiscal "perquè exerceixi les accions que siguin procedents".

Vetada en dues ocasions

Fins a dues ocasions s'havia demanat obrir una comissió d'investigació sobre aquest assumpte a la Cambra Baixa, i les dues havien resultat en una negativa. A mitjans i finals de març diversos grups van registrar la proposta, però el PSOE, el PP i Vox van unir els seus vots a la Mesa per a rebutjar qualsevol indagació parlamentària que tingués a veure amb la Corona, segons informa Alexis Romero.

En les dues ocasions, la decisió de l'òrgan de govern del Parlament va venir precedida i recolzada per informes dels serveis jurídics del Congrés que defensaven que no es podia investigar el monarca perquè tant la Constitució com la jurisprudència en aquest sentit establien que el rei és "inviolable" i que, per tant, no està subjecte a responsabilitat de cap mena.

Els serveis jurídics del Congrés defensaven que no es podia investigar el monarca perquè és "inviolable" i, per tant, no està subjecte a responsabilitat de cap mena

El document dels lletrats també establia que, malgrat que Joan Carles I va abdicar al juny de 2014 en favor del seu fill, Felip VI, la inviolabilitat constitucional del monarca "abasta tot el període en què s'exerceix la prefectura de l'Estat". Aquest dilluns, no obstant això, es va produir un fet que va suscitar alguns dubtes sobre la negativa del Congrés a investigar al monarca sobre la base de la inviolabilitat recollida en l'article 56.3 de la Constitució: la Fiscalia del Tribunal Suprem va decidir investigar a l'emèrit per possibles comissions il·legals del denominat AVE a la Meca.

En concret, el Suprem vol "delimitar o descartar" si s'han produït fets susceptibles de tenir rellevància penal després de l'abdicació de Joan Carles I en el seu fill, al juny de 2014, moment en el qual el Govern espanyol va impulsar un decret per a aforar-lo (i per aquest motiu és el Tribunal Suprem el que n'assumeix la investigació).

Que el tribunal vulgui delimitar si han tingut lloc presumptes irregularitats fora del "període d'inviolabilitat constitucional" va obrir una via perquè també tingui lloc la investigació parlamentària.

En primer lloc, aquestes fonts precisen que "la inviolabilitat i l'absència de responsabilitat (són dues qüestions diferents) no s'estenen en cap cas al període temporal després de l'abdicació". Partint d'aquesta premissa, aquestes mateixes fonts expliquen que "és molt important tenir en compte que el Reial decret 470/2014, de 13 de juny, atribueix a Joan Carles I l'ús amb caràcter honorífic del títol de Rei, a més del tractament, honors i precedència".

El requeriment de l'"interès públic"

Sobre la base d'aquest decret, no es podria considerar en l'actualitat al rei emèrit com "un ciutadà privat", per la qual cosa, segons aquestes fonts, "continua sent, encara amb el caràcter d'honorífic, 'funcionari', utilitzant aquesta expressió en el seu sentit més ampli. I ha exercit en actes oficials". L'article 44 del Reglament del Congrés delimita la capacitat de convocatòria de les comissions del Congrés, i al punt 3 s'estableix que es podrà recaptar "la presència d'autoritats i funcionaris públics competents per raó de la matèria objecte del debat, a fi d'informar la comissió".

L'article 52.1 recull a més que "el Ple del Congrés, a proposta del Govern, de la Mesa, de dos Grups Parlamentaris o de la cinquena part dels membres de la Cambra, podrà acordar la creació d'una Comissió de Recerca sobre qualsevol assumpte d'interès públic". Fonts jurídiques expliquen que "quant a la seva activitat després de l'abdicació, compleix amb el requisit de ser un assumpte d'interès públic". "No hi ha inviolabilitat, no sent aplicable l'article 56.3 de la Constitució, i a més continua sent funcionari, encara amb caràcter honorífic".