"La situació a Catalunya dista molt de la normalitat que el Govern espanyol intenta transmetre i els deixarem això sempre clar, perquè mentre continuï la repressió i els catalans i les catalanes no puguin exercir lliurement el dret a decidir el seu futur com a poble no hi haurà normalitat possible". Amb aquesta contundent frase resumeix una membre de la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya els darrers contactes entre el Govern de la Generalitat i la Moncloa. I és que els propers judicis a independentistes pel referèndum de l'1-O, entre ells a importants dirigents republicans, i la posició de la Moncloa respecte a la interpretació de la malversació en el nou Codi Penal, ha estat un torpede en la línia de flotació de les relacions entre l'Executiu català i l'espanyol.

Les línies de comunicació estan obertes i els contactes i les trobades es prodiguen, asseguren fonts de les dues parts, però l'ambient s'ha enrarit. Alguns dels contactes tenen el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al capdavant. En el terreny institucional, Aragonès ha coincidit en esdeveniments de rellevància amb el president del Govern espanyol Pedro Sánchez. Per exemple durant la cimera hispanofrancesa celebrada el 19 de gener a Barcelona. O aquest mateix cap de setmana amb motiu de la inauguració del Mobile World Congress. Tot i que la cordialitat presideix la relació entre els dos presidents, Aragonès ha aprofitat aquestes ocasions per mostrar el seu descontentament sobre qüestions com la difícil negociació dels pressupostos amb el PSC o sobre els efectes no desitjats del nou Codi Penal. Fonts del Govern admeten que en aquests contactes no hi ha temps per debatre aquestes complexes qüestions, però asseguren que la connexió telefònica entre el Palau de la Generalitat i el de la Moncloa "està oberta i és fluida", insinuant la interlocució entre els dos caps de govern.

La interpretació de la malversació impacta al tauler polític

La dura interpretació sobre la malversació reformada al Codi Penal que han fet des del Tribunal Suprem és sens dubte la gran preocupació actual dels republicans i el principal focus de tensió entre Esquerra i el Govern de la Generalitat amb el PSOE i el Govern espanyol. Que els jutges estiguin aplicant el tipus de malversació agreujada en el cas del referèndum de l'1-O considerant-ho apropiació indeguda té tres impactes de gran consideració: Ha permès no reduir ni un dia els múltiples anys d'inhabilitació a diversos dels sentenciats al judici del Procés, amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, al capdavant, juntament als també republicans Raül Romeva i Dolors Bassa i el secretari general de Junts, Jordi Turull. En segon lloc, afecta l'euro ordre que s'expedirà contra diversos dirigents exiliats amb l'expresident Carles Puigdemont al capdavant. I finalment, pot tenir conseqüències en el judici a realitzar properament contra diversos independentistes pel referèndum del 2017, entre ells dirigents d'ERC de la talla del líder del grup republicà al Parlament, Josep Maria Jové, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó o la consellera de Cultura del Govern, Natàlia Garriga.

A Esquerra es mostren preocupats i indignats per la interpretació judicial que es fa del delicte de malversació, tal com ha quedat redactat respecte als fets del referèndum de l'1-O. "És evident que no hi ha apropiació indeguda i que la judicatura s'està saltant la separació de poders amb una interpretació que suposa corregir el legislador", asseguren. Però els dirigents republicans consultats asseguren que l'actuació de la justícia espanyola en el cas dels independentistes és esperable, però no entenen la posició expressada per diversos membres del Govern espanyol i del PSOE que avalen la interpretació del Suprem. "L'aplicació de la malversació agreujada no s'adequa a la reforma legislativa que pactem ni a la lletra ni molt menys a l'esperit de la llei", asseguren des de la direcció republicana.

Malestar amb l'aval del PSOE als jutges

En aquest sentit ha causat molt malestar i enuig algunes declaracions com la del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que després de la petició de presó de la Fiscalia per a Jové i Salvadó assegurava que "és una prova més del que sempre s'ha dit des del Govern espanyol, que els fets que van passar el 2017 a Catalunya eren delicte llavors i continuen sent delicte el 2023". "Potser la pregunta avui seria per a aquells que van dir que amb la reforma del Codi Penal es despenalitzaven aquests fets", va remarcar Bolaños, rebutjant que la reforma pactada busqui evitar nous empresonaments d'independentistes.

"Què farà el Govern del PSOE, davant de les noves peticions de presó? ¿Pedro Sánchez es posarà del costat dels jutges i avalarà la repressió i la impunitat judicial acomplexat per la dreta més extrema o defensarà les seves pròpies reformes?", així de contundent es preguntava la portaveu de la direcció nacional d'Esquerra, Marta Vilalta, després de les declaracions de Bolaños. Des de la presidència de la Generalitat es va fer arribar a la Moncloa el malestar per aquest aval a la dura interpretació judicial de la malversació i es va forçar una reunió -en principi secreta, però revelada per La Vanguardia- dijous passat del mateix Aragonès amb Bolaños en una visita llampec del ministre a Barcelona, just abans que el president sortís en viatge oficial cap a Irlanda.

Tot i que cap de les dues parts ha volgut entrar en el detall dels continguts, la reunió ha estat confirmada per Aragonès i s'hi van tractar diversos aspectes de gestió que afecten els dos governs, però també el tema dels propers judicis a Jové, Salvadó i Garriga. Bolaños va expressar la impossibilitat de l'Executiu de posar fre a les interpretacions dels jutges al·ludint a la separació de poders però Aragonès li va recriminar l'aval a les mateixes de l'Executiu espanyol.

A l'espera de l'Advocacia de l'Estat

Des d'ERC adverteixen que l'entrada a la presó novament de més independentistes "tensionarà novament la situació, complicarà extraordinàriament la relació entre el Govern d'ERC i el Govern de PSOE i UP, i ens farà retrocedir uns quants anys en allò que s'ha aconseguit en matèria de desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat". En aquest sentit, els republicans es mostren molt preocupats per la dura petició de la Fiscalia Superior de Catalunya de 7 anys de presó a Jové i 6 a Salvadó, a més de 32 i 27 anys d'inhabilitació respectivament. Els socialistes apel·len a la independència del ministeri fiscal, malgrat la dependència jeràrquica de la Fiscalia General de l'Estat, per rebutjar qualsevol interferència sobre la petició.

Però els republicans ja han posat els focus en la petició que pugui exercir l'Advocacia de l'Estat els propers dies, ja que aquesta sí que depèn orgànicament del Govern. "La petició de l'Advocacia de l'Estat en el judici als nostres dirigents serà clau per determinar la posició del Govern de Pedro Sánchez vers la desjudialització i ho tindrem molt en compte", asseguren fonts de la direcció republicana. Encara que sense entrar a especificar les conseqüències que podria arribar a tenir: "Anirem pas a pas i sempre posant per davant els interessos de la ciutadania, però si la relació es deteriora per aquest tema serà molt més complicada qualsevol negociació entre ERC i el PSOE en un futur", adverteixen des de la direcció republicana.

D'altra banda, la publicació de la reunió secreta entre Aragonès i Bolaños també ha caigut molt malament al Govern. Fonts de la presidència atribueixen la informació de La Vanguardia a una "filtració interessada" que segons aquestes fonts buscaria "transmetre una imatge de normalitat de la situació de Catalunya i de la relació entre els dos Executius que està molt lluny de ser veritat".

"Reunions i contactes n'hi ha, públics i privats, i els segons no se solen conèixer perquè som rigorosos, ja que les filtracions interessades no ajuden a avançar en res", asseguren fonts republicanes, que afegeixen "si aquesta vegada s'ha filtrat és perquè s'ha volgut instrumentalitzar la trobada i això no ajuda gens".

Junqueras: "El procés d'independència és més viu que mai"

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, també és contundent en la resposta a Bolaños: "Volem que quedi clar a qualsevol ministre que cregui que el procés independentista s'ha acabat, o que ho vulgui fer creure, que el procés d'independència és més viu que mai". Per Junqueras, el moviment independentista té en aquests moments "més suports internacionals que mai –al·ludint al compromís del Sinn Féin recollit per Aragonès en la seva visita a Irlanda-" i que per això estan disposats "a aprofitar totes les palanques i totes les oportunitats que es derivin de l'acció repressiva que exerceixen per construir aliances imprescindibles per avançar cap a la república catalana".

A la plaça Sant Jaume tenen la impressió que des de la Moncloa es vol donar per acabat el procés per solucionar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat amb els indults i una reforma del Codi Penal que és lluny de tenir els efectes beneficiosos que es preveien. I per això s'està rebutjant qualsevol continuació de la taula de diàleg. Ho va dir la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez: "La taula de diàleg és un instrument que ha servit per recuperar les relacions", va dir la ministra en una entrevista a TVE, assegurant que no hi ha propera cita a l'agenda perquè les relacions " ja estan normalitzades".

Però al Govern tenen clar que de normalització res de res i que "queda molt per fer i no donarem res per acabat fins que no puguem fixar els criteris d'un referèndum d'autodeterminació". Per als republicans, una cosa és la dificultat que té el PSOE, com en poden tenir la resta de partits, d'operar la taula de diàleg en ple cicle electoral -de fet ho va expressar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, assegurant que el context electoral del 2023 "posa encara més difícil" una nova trobada de la taula de diàleg-. I una altra de molt diferent és donar per liquidada la taula de diàleg. "Sense taula de diàleg estem condemnats a perpetuar el conflicte polític i les seves conseqüències nefastes", adverteixen des d'Esquerra. "El conflicte continua mentre no es doni resposta a la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur", afirma el mateix Aragonès, que insisteix a obrir una nova etapa de la taula de diàleg per abordar l'autodeterminació. Per Aragonès, l'única manera de resoldre el conflicte polític "serà arribar a una entesa que permeti que la ciutadania de Catalunya voti quin ha de ser el futur del país". "Tot allò que no sigui això, serà un tancament en fals", conclou el president de la Generalitat.