Público
Público

L'independentisme veu venjança en les peticions de la Fiscalia a Jové, Salvadó i Garriga

Tot i la reforma del Codi Penal, el ministeri fiscal manté la malversació agreujada i demana set anys de presó a l'exsecretari d'Economia i sis a l'exsecretari d'Hisenda per l'organització del referèndum de l'1-O. També reclama un any d'inhabilitació per desobediència a l'actual consellera de Cultura 

Josep Lluís Jové i Lluís Salvadó surten en llibertat i saluden ciutadans que els donen suport a les portes de la Ciutat de la Justícia / EFE Andreu Dalmau
Imatge d'arxiu de Josep Lluís Jové i Lluís Salvadó / EFE Andreu Dalmau

Nou atac del sistema judicial espanyol a l'independentisme. La Fiscalia ha fet públiques aquest divendres les peticions a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga -els tres d'ERC- per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. El ministeri fiscal demana set anys de presó i 32 d'inhabilitació pel que aleshores era secretari general de la Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i sis anys i tres mesos de presó i 27 d'inhabilitació per a qui era secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. Als dos els imputa els delictes de desobediència, de prevaricació administrativa i de malversació agreujada.

El fiscal també imputa un delicte de desobediència a l'aleshores directora de serveis de la conselleria de Vicepresidència i actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Si fos condemnada, seria inhabilitada un any però no entraria a la presó. 

Aquesta petició de condemnes confirma que, tot i la reforma del Codi Penal -que va suprimir la sedició i reformar la malversació-, la Fiscalia segueix aplicant la línia més dura en les causes del Procés. Aquest dilluns, el magistrat va decidir no rebaixar les inhabilitacions a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. 

Per tot plegat, l'independentisme veu venjança en les peticions de la Fiscalia a Jové, Salvadó i Garriga. El mateix Jové ha titllat de "miserables, males persones i, sobretot, molta covardia" la decisió del ministeri fiscal. "Sempre de cara davant la repressió. Perquè el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat", ha escrit en un tuit.

"Voluntat de venjança"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mostrat el seu suport als dirigents d'ERC i ha dit en un tuit que "treballar per la llibertat de Catalunya no és delicte. Defensar les urnes i la democràcia, tampoc". Aragonès ha assegurat que no el sorprèn "la voluntat de venjança" de part de la judicatura espanyola. "Seguirem dempeus davant la voluntat repressiva de l'Estat, que considera que la democràcia és un delicte".

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha denunciat que la interpretació que fa la Fiscalia de la reforma del delicte de malversació al nou Codi Penal en les peticions de penes de presó a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O és "partidària" i està "esbiaixada cap a l'extrema dreta". Vilagrà sosté que la posició del ministeri fiscal no s'ajusta a la modificació legal aprovada i que té un "ànim venjatiu". "No hi ha separació de poders en l'àmbit de la judicatura espanyola", lamenta.

En la mateixa línia s'ha expressat la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, que ha considerat que les peticions de presó i inhabilitació suposen un "cop d'estat judicial". "És una aberració política i jurídica. És un dia d'indignació i ràbia", ha afegit. No obstant, ha apostat per "continuar transitant" el camí de la "desjudicialització" negociant amb el Govern espanyol i amb mesures com la reforma del delicte de malversació o la derogació de la sedició. 

"Cap sorpresa"

Per la seva banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reconeix que "no ha estat cap sorpresa" que la Fiscalia li demani un any d'inhabilitació. "Segurament la notícia és que no és notícia perquè la justícia no fa justícia sinó que segueix fent política", ha lamentat. Garriga ha afegit que s'havia assabentat feia una hora de la petició del ministeri públic i que s'ho havia "d'acabar de llegir". Tot i això ha avançat que "no és una bona notícia ni pel país ni per a ningú". 

Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l'execució d'obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s'havia d'instal·lar un call center o centre de premsa per recollir dades de participació i resultat del referèndum de l'1-O. L'escrit del ministeri públic remarca que Garriga va demanar una contrasenya al responsable del CTTI per accedir a la web referèndum.cat, indicant-li que després havia de retirar l'exigència d'usuari i contrasenya perquè l'accés pogués ser universal per a la població.

Junts acusa l'Estat d'intensificar la "repressió"

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha acusat l'Estat espanyol d'intensificar la "repressió" contra l'independentisme per la nova petició de la Fiscalia. "L'única resposta és la repressió i criminalitzar encara més l'1-O, lluny del que havia promès el PSOE", ha denunciat Turull en una atenció als mitjans on ha expressat el seu suport a Jové, Salvadó i Garriga.

Per a Junts, la petició de la Fiscalia demostra que "amb aquest estat no hi ha res a fer" i que l'única manera de combatre'l i "guanyar" és "des de la unitat de l'independentisme". "Ho ha provat tothom i de totes maneres", ha subratllat Turull, que aquest divendres no ha volgut fer "cap retret" a ERC, que va pactar amb el PSOE la reforma del Codi Penal per derogar la sedició i modificar el delicte de malversació sense lucre.

La CUP també ha reaccionat amb indignació a la petició de la Fiscalia. En una piulada, els anticapitalistes asseguren que "l'Estat espanyol busca venjança per l'1-O i té a la Fiscalia perseguint sistemàticament l'independentisme; ara seguint amb l'operació contra el referèndum del 20 de setembre", han dit, tot mostrant la seva "solidaritat" amb els tres acusats.

El PSC mostra respecte a les decisions judicials

Per la seva banda, la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha demanat que la petició de la Fiscalia "no tingui cap impacte" en la política catalana. "Ens agradaria que es poguessin separar les coses; nosaltres fem la funció legislativa i això no es pot barrejar amb altres processos i instàncies que fan la seva feina", ha remarcat. En una roda de premsa, Romero ha dit que cal respectar els processos judicials, però ha enviat "suport" a Jové i Salvadó i ha demanat respectar la presumpció d'innocència dels tres implicats.

El president de l'Executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat aquest divendres el "respecte total" del seu Govern per les decisions judicials. En una roda de premsa "també" ha volgut "reivindicar" la seva aposta pel diàleg, que "ha permès "trencar la dinàmica de blocs a la política catalana". "Crec que avui ningú dubta, tret dels més bel·ligerants, que la situació a Catalunya del 2023 no té res a veure amb la del 2017", ha assegurat. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?