Cinc anys després del referèndum de l'1-O, la Fiscalia ha fet públic aquest divendres que demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per a Josep Maria Jové i 6 anys i 3 mesos de presó i 27 anys d'inhabilitació per a Lluís Salvadó. També reclama un any d'inhabilitació per a l'actual consellera de cultura Natàlia Garriga.

Al president del grup parlamentari d'ERC i a l'actual president del Port de Barcelona els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència pels preparatius de l'1-O. La consellera de Cultura finalment anirà a judici per desobediència greu i no per malversació, delicte pel qual havia estat investigada. El ministeri fiscal també els reclama multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, fins als 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové.

Aquesta petició de condemnes confirma que, tot i la reforma del Codi Penal -que va suprimir la sedició i reformar la malversació-, la Fiscalia segueix aplicant la línia més dura en les causes del Procés. Aquest dilluns, el magistrat va decidir no rebaixar les inhabilitacions a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Repressió contra l'independentisme 

Josep Maria Jové va ser secretari general del Departament de Vicepresidència i d'Economia des del 14 de gener de 2016 fins al 22 de setembre del 2017. Lluís Salvadó va ser secretari d'Hisenda des del 19 de gener del 2016 fins al 24 d'octubre del 2017. Finalment, durant el referèndum de l'1-O, Garriga era la directora de serveis de Vicepresidència. 

A Jové, la Fiscalia li atribueix la publicitat institucional relacionada amb el referèndum, la campanya Civisme, així com les despeses corresponents al subministrament de paperetes, al cens electoral i a les citacions a persones integrants de les meses electorals. Pel que fa a Lluís Salvadó, la jutge instructora se centra, sobretot, en el paper que hauria jugat en el desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya.

Garriga, sota la direcció de Jové, va adjudicar diversos contractes menors dirigits a l'execució d'obres en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), on s'havia d’instal·lar un call center o centre de premsa per recollir dades de participació i resultat del referèndum. Sempre segons la Fiscalia, entre Garriga i Jové van coordinar l'elecció del lloc i l'adjudicació dels contractes per adequar-lo. 

En un tuit, Jové ha titllat la Fiscalia de "miserables, males persones i, sobretot, molta covardia". "Sempre de cara davant la repressió. Perquè el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat", ha escrit.

Per la seva banda, Garriga ha dit que l'escrit "reafirma el que fa temps que denunciem: estem davant d'una causa general contra l'independentisme". "Fa ans que veiem que el sistema judicial espanyol no fa justícia, fa política. No reculem, continuem treballant", ha dit.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha donat suport als dirigents d'ERC i ha dit en un tuit que "treballar per la llibertat de Catalunya no és delicte. Defensar les urnes i la democràcia, tampoc". Aragonès ha assegurat que no el sorprèn "la voluntat de venjança" de part de la judicatura espanyola. "Seguirem dempeus davant la voluntat repressiva de l'Estat, que considera que la democràcia és un delicte". L'expresident Carles Puigdemont ha denunciat una "persecució ideològica". "La repressió continua desfermada contra l'independentisme", ha escrit a Twitter.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha denunciat que la interpretació que fa la Fiscalia de la reforma del delicte de malversació al nou Codi Penal en les peticions de penes de presó a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O és "partidària" i està "esbiaixada cap a l'extrema dreta". Vilagrà sosté que la posició del ministeri fiscal no s'ajusta a la modificació legal aprovada i que té un "ànim venjatiu". "No hi ha separació de poders en l'àmbit de la judicatura espanyola", lamenta.