El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat l'obertura del judici oral contra l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum l'1-O.  

El TSJC ha descartat així arxivar la causa contra aquests exalts càrrecs del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda l'any 2017, on exerceixen d'acusació la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox. En concret, Jové i Salvadó estan processats per desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets, mentre que Garriga ho està per desobediència greu a autoritat judicial. 

Els afectats ja han reaccionat a la decisió del TSJC a través de Twitter. Jové, actual president del grup parlamentari d'ERC, ha denunciat que "la injustícia ataca la democràcia" i ha assenyalat que continuarà treballant per "un país lliure i socialment just". El diputat Lluís Salvadó ha denunciat una "persecució judicial i de les clavegueres" que ja s'ha allargat sis anys. En la mateixa línia s'ha expressat Garriga, que diu que continuarà treballant per "un país complet i lliure".

El magistrat instructor del TSJC considera que l'ara consellera de Cultura va intervenir en la localització i condicionament d'una nau annexa a les instal·lacions del CTTI com un espai destinat a ser utilitzat de call center per a diversos processos electorals, entre ells el de l'1-O. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors d'uns 17.000 euros cadascun. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA.

Pel que fa a Jové i Salvadó, alts càrrecs de la conselleria d'Economia durant la legislatura del referèndum, el TSJC veu indicis de desobediència per obviar les ordres del Tribunal Constitucional i tirar endavant el referèndum. Sobre el prevaricació, la magistrada se centra en el conveni signat entre Vicepresidència i l'Idescat el febrer de 2017 per accedir a dades dels ciutadans i elaborar el cens del referèndum.

La magistrada també veu un possible delicte de malversació per l'ús de diners públics per a l'organització de l'1-O i la creació d'unes estructures d'estat. A Salvadó se l'assenyala com a responsable d'idear un programa per homogeneïtzar els processos i mecanismes interns dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l'Estat.  

A finals de juny del 2020 Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d'euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.