Els propietaris de la gran banca es reparteixen 7.300 milions després de retallar 16.000 llocs de treball

Els cinc grans bancs de l'Ibex35 repartiran entre els seus accionistes 7.300 milions d'euros a compte dels resultats del 2021, que van assolir un muntant de 19.866 milions a escala global i de 9.630 si es descompta el negoci a l'exterior dels dos de més envergadura, Santander i BBVA.

Això suposa que el 40% dels guanys nets de les cinc principals entitats financeres seran repartides entre els seus amos el mateix any que aquestes empreses posaven en marxa expedients de regulació d'ocupació amb què prescindiran de més de 16.000 treballadors: 2.725 baixes i 210 excedències al BBVA, 6.452 cessaments a CaixaBank, 3.405 sortides al Banc Sabadell i 3.572 liquidacions al Santander, als quals se sumen els respectius acords entre empreses i sindicats per a 2.200 més a Unicaja (1.513) i Iberca.

El repartiment de dividends, que arriba al 50% dels guanys a Bankinter i CaixaBank, el 40% a BBVA i Santander i el 31% al Sabadell, arriba després que el Banc Central Europeu vetés el repartiment de beneficis de l'exercici del 2020 després de la descomunal canalització de recursos públics a través de la banca per finançar els plans de sosteniment i d'estímul davant la crisi pandèmica.

El repartiment de dividends arriba al 50% dels guanys a Bankinter i CaixaBank

Aquesta decisió del BCE va fer que, de manera majoritària, la banca col·loqués l'any passat els seus guanys com a provisions per als propers anys o que els compensés amb les pèrdues comptables que van generar les neteges de balanços del primer any pandèmic, cosa que, d'altra banda, va permetre a les entitats financeres reduir considerablement la factura tributària que haurien d'haver assumit en condicions normals.

Ara el panorama ha canviat i aquests beneficis tenen dues destinacions: retribuir els accionistes i continuar extraient accions de les borses mitjançant operacions de recompra amb l'objectiu d'elevar la rendibilitat per reduir el nombre de beneficiaris dels guanys.

El fons Black Rock s'emporta 340 milions

Aquesta reducció del vessant del 'capitalisme popular', que l'any passat va comportar la retallada de més de 200.000 accionistes, petits majoritàriament, als cinc grans bancs coincideix, com passa als principals sectors productius del país, amb la creixent presa de posicions a l'accionariat per part de fons d'inversió i de pensions d'altres països, que obtenen per aquesta via beneficis elevats.

El principal és, segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Black Rock, un potent fons d'inversions novaiorquès que gestiona actius per valor de més de cinc bilions d'euros, que ja té participacions en més de la meitat de les empreses que cotitzen a l'Ibex35 i que s'emportaran 340,5 milions d'euros com a retribució pels paquets d'accions que posseeix als cinc principals bancs espanyols.

Black Rock és un fons d'inversions novaiorquès potent que gestiona actius per valor de més de cinc bilions d'euros

La principal taxa la traurà del Santander, que té previst repartir 3.250 milions d'euros (ja n'ha avançat 1.700) entre els seus accionistes i de qui posseeix un 5,08% de les participacions els dividends a compte de l'exercici de 2021 de les quals sumen 165,01 milions.

El segueix en volum la de BBVA, el 5,48% de la qual li dona dret a cobrar 113,27 milions dels 2.067 que distribuirà aquesta entitat, que es proposa repartir en dos anys 7.000 en guanys.

Els ingressos pel 3,001 de CaixaBank, que planteja distribuir-ne 1.179, li suposaran 35,3 milions més; el 2,944% de Bankinter, que preveu repartir-ne 666, en donarà 19,6 més i, finalment, el 4,269% de Sabadell, que en deixarà anar 168, una mica més de set.

Els guanys de l'Estat i el camí per recórrer

Darrere de Black Rock, amb independència dels gairebé 1.400 milions en impostos que generarà el repartiment d'aquests dividends (tributen al 19%) i al marge de les empreses matrius, de les carteres de famílies com els Botín a Santander i Bankinter i de socis del pes de Criteria o BFA a CaixaBank, el principal beneficiari dels guanys de la banca serà l'Estat, que posseeix un 16,117% de les accions d'aquesta última entitat després d'haver canviat el Fons per a la Reestructuració i Ordenació del sistema Bancari (FROB) per la propietat de les rescatades Bankia i Banco Mare Nostrum per aquest paquet d'accions en la fusió.

Aquesta participació generarà a les arques públiques uns ingressos de 190 milions d'euros, una xifra que es pot prendre com a elevada si es compara amb el nivell d'ingressos del FROB o del 'banc dolent' els últims anys i com a baixa si es té en compte que, segons les dades del Banc d'Espanya, la previsió era recuperar-ne 9.560 amb la venda de Bankia, cosa que, a aquest ritme, necessitaria 50 anys.

El temps d'espera s'amplia de manera notable si la recuperació de fons ha d'abastar els rescats de les caixes que ha anat absorbint CaixaBank: 24.069 a Bankia i 977 (ja recuperats) a Banca Cívica.

Dos fons d'inversió més, el bostonià Fidelity i Lazard, aquest últim amb seu a les illes Bermudes, obtindran 13,5 i 20 milions en dividends de Bankinter; GQG, de Florida, se n'emportarà gairebé 64 de BBVA i, finalment, Fintech Europe i Lewis A. Sanders n'obtindran cadascun una mica més de cinc de Sabadell.