Público
Público
ECONOMIA

Els experts creuen que les previsions de creixement econòmic obvien la crisi energètica i l’emergència climàtica

Qualifiquen de "plantejament irreal" i d’"excés d’optimisme" les estimacions de l’Estat espanyol de què el PIB augmenti un 6,5% enguany i de la Generalitat, que pronostica un alça del 6,4%, per l’esgotament de les matèries primeres per impulsar la descarbonització i el perill d’una inflació alta

Un punt de recàrrega d'un cotxe elèctric a l'empresa Circontrol de Santa Perpètua de la Mogoda.
Un punt de recàrrega d'un cotxe elèctric a l'empresa Circontrol de Santa Perpètua de la Mogoda. Lluís Sibils

En ple procés de reconstrucció econòmica, impulsat pels ajuts comunitaris vehiculats a través del Fons Next Generation, les administracions han efectuat les seves previsions de creixement del Producte Interior Brut (PIB) per aquest any i el pròxim, donant per suposat un increment del consum privat i una major recaptació fiscal fruit de la reactivació de l’activitat empresarial. A partir d’aquestes premisses, el govern central estima que el PIB de l’Estat creixi un 6,5% el 2021 i escali fins al 7% l’any vinent. Aquests números ja han sigut matisats pel Fons Monetari Internacional (FMI), que els ha rebaixat al 5,7% pel 2021 i un 6,4% pel 2022. Encara que l’FMI creu que el repunt econòmic permetrà reduir l’atur, aquest seguirà sent el més alt de la Unió Europea (UE). En el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat ha revisat a l’alça recentment les seves previsions, concretant l’augment del PIB en 6,4% tant per enguany com pel 2022.

En un escenari de suposades bones xifres, alguns actors del món econòmic alcen la veu davant d’un "excés d’optimisme, que no té en compte l’encariment del cost de l’energia i la possibilitat que la inflació es mantingui alta durant un temps prolongat". És el missatge que ofereix Maria Dolors Torregrosa, economista i advocada, especialista en dret tributari de la Universitat de Barcelona (UB). En una línia similar, la investigadora i responsable de gestió de projectes de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Nicola Scherer, recorda que "ara, un increment del PIB desmesurat resulta crític, ja que estem entrant en un període de recessió, i a més sona contradictori adaptar-se als reptes de l’emergència climàtica pensant que no ens costarà diners i que l’acció no tindrà un impacte en els comptes dels estats".

Tenint en compte el context de pandèmia, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) demana als estats que garanteixin tots els recursos necessaris per desplegar la vacuna i que evitin "una retirada abrupta dels estímuls a l'economia". En relació amb les tensions inflacionistes, l’OCDE augura riscos a l’alça per la recuperació progressiva de la normalitat després de les restriccions per la pandèmia "si la demanda és major a la prevista i si persisteixen els problemes de subministrament, com passa amb els semiconductors o algunes matèries primeres".

Transparència dels fons europeus

Torregrosa: "Sense una millora de l’ocupació no es produirà la recuperació del consum"

Maria Dolors Torregrosa vaticina que es produirà un augment del consum dels ciutadans, però dubta que aquest sigui tan elevat per fer bones les previsions econòmiques que auguren creixements del PIB a l’economia catalana i espanyola per sobre del 5% anual. A més, precisa que "sense una millora de l’ocupació no es produirà la recuperació del consum". La professora de la UB alerta que l’encariment energètic revertirà en un sobrecost en la producció que acabaran pagant els consumidors, que notaran una pujada dels preus.

Per a Torregrosa, una altra de les eines que utilitzaran els governs per tractar de quadrar els comptes és la pujada dels impostos. "A Catalunya, ja s’han apujat els de Successions i Patrimoni, ja que tot i que no s’han incrementat directament, s’han baixat els imports mínims bonificables i els exempts de declarar".

L’experta ha detectat recentment un augment dels controls d’Hisenda als autònoms i empreses amb l’objectiu de recaptar més. Torregrosa critica el que anomena "optimisme de fons de la UE", ja que assegura que existeixen massa mancances en els sistemes de supervisió de control i transparència amb el destí dels fons europeus Next Generation, que "no se saben on aniran a parar".

Més enllà de les previsions macroeconòmiques, l’economista veu un risc evident que aquest hivern es multipliquin els episodis de pobresa energètica. "Els preus de l’electricitat estan disparats i tindrem un problema social greu a resoldre". De fet, aprecia que la inflació alta és el resultat d’una millora de l’activitat després de gairebé dos anys d’aturada econòmica, però adverteix de "les incògnites que suposen les fórmules encobertes per abaixar els salaris, com la jornada laboral de quatre dies setmanals rebaixant els sous".

Transició energètica sense creixement

Scherer: "Portem un camí d’esgotament dels minerals no renovables"

"Existeix una visió optimista, basada a potenciar i emfatitzar el desenvolupament de les tecnologies netes per abordar la transició energètica creient que es pot fer creixent il·limitadament. És un plantejament del tot irreal". Aquest diagnòstic de Nicola Scherer se sustenta en el darrer estudi de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, en les seves sigles amb anglès), que presagia una situació crítica en l’abastiment d’una sèrie de minerals, com el liti, el cobalt i el níquel, imprescindibles per assolir la descarbonització econòmica. En concret, Scherer al·ludeix a previsions d’un augment d'un 4.000% en l’extracció del liti, bàsic per fabricar les bateries dels cotxes elèctrics.

Scherer veu un panorama a curt termini marcat per l’escassetat de matèries primeres, que provocarà un augment de la demanda i dels preus. Respecte a la cadena de subministrament i a la logística, dibuixa un escenari en el qual la Xina seguirà acaparant el control dels minerals, la seva transformació i la distribució d’aquests. "Portem un camí d’esgotament dels minerals no renovables". Per pal·liar en part aquesta tendència, advoca perquè la UE aposti per l’economia circular per no dependre del mercat xinès ni del sud-est asiàtic. "De moment, hem comprovat que els Fons Next Generation hi destinen pocs diners a aquest àmbit".

Precisament sobre el capítol dels usos dels fons comunitaris per planificar nous projectes, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) acaba de presentar l’informe ‘La infraestructura sostenible com un bé públic a recuperar’, en què reivindica repensar la promoció del finançament privat per les infraestructures, d’acord amb l’interès públic. Per això, el text defensa que les infraestructures sostenibles i els seus mecanismes de finançament han de basar-se en els drets humans, la transició socioeconòmica justa, estàndards alts de transparència i governança democràtica i contribuir a un enfocament intergeneracional de l’adaptació climàtica.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?