El 20 de desembre de 2003, tot just ara fa dues dècades, va arrencar el primer govern tripartit de la Generalitat, presidit per Pasqual Maragall i format per PSC, ERC i ICV-EUiA. La seva trajectòria acabaria gairebé tres anys després, el 29 de novembre de 2006, en una etapa final marcada per l'expulsió, sis mesos enrere, dels consellers d'ERC, arran de la decisió del partit de votar "no" en el referèndum sobre el nou Estatut. En total, 28 persones van passar pel consell executiu, la majoria de les quals estan retirades de la política actualment, si bé n'hi ha quatre que segueixen a la primera línia. Què se n'ha fet de totes elles? Us ho expliquem.

Les quatre persones que van ser consellers del Govern de Maragall que es mantenen plenament actives a nivell polític són Joaquim Nadal, Anna Simó, Manel Balcells i Jordi Valls. Els tres primers, de fet, tornen a ser consellers de la Generalitat ara mateix, mentre que Valls és tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.

Dels quatre, només Nadal va formar part del Govern durant tota la presidència de Maragall. De fet, Nadal va mantenir-se al consell executiu també en la totalitat del segon tripartit (2006-2010), presidit per José Montilla. Històric dirigent del PSC, Nadal havia estat alcalde de Girona del 1979 al 2002 i va acumular nou legislatures i 28 anys -del 1984 al 2012- com a diputat al Parlament. Als tripartits va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Durant el Procés es va anar allunyant del PSC i el 2015 deixaria al partit. Arran de la sortida del Govern de Junts, l'octubre de l'any passat el president Aragonès el va recuperar per a la primera línia política, nomenant-lo conseller de Recerca i Universitats.

El juny passat, tot just fa mig any, Anna Simó va tornar al Govern com a consellera d'Educació, com a relleu de Josep González Cambray. En el primer tripartit havia estat la titular de Benestar i Família des de la seva constitució fins a l'expulsió dels consellers d'ERC, el maig del 2006. Des d'aleshores va encadenar quatre legislatures com a diputada del Parlament (2006-2018), les dues darreres com a integrant de la Mesa. Com a tal, va ser condemnada per desobediència a quatre mesos d'inhabilitació pel TSJC, en interpretar que l'organisme va permetre la tramitació d'iniciatives vinculades al Procés en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional.

Com Nadal, Manel Balcells va entrar al Govern d'Aragonès l'octubre del 2022, arran de la sortida de Junts de l'executiu. La seva trajectòria institucional, però, és bastant més breu, ja que només havia estat regidor nou anys a Granollers (1995-2004) i conseller d'Universitat i Recerca en el primer tripartit durant únicament tres setmanes -entre abril i maig del 2006-. Des d'aleshores, bàsicament havia ocupat càrrecs vinculats a la gestió sanitària o a la recerca.

Finalment, Jordi Valls va ser conseller del Govern de Maragall durant set mesos, entre abril i novembre de 2006. En concret, va ocupar l'àrea de Treball i Indústria, després de ser l'alcalde de Manresa entre 1995 i 2006. Posteriorment ha tingut una trajectòria on ha combinat càrrecs directius públics i privats. Primer va ser president del Port de Barcelona (2006-2011), després va passar-se gairebé una dècada com a directiu de diverses filials del grup Agbar-Suez i, finalment, va ser director de Mercabarna entre 2020 i 2023. Jaume Collboni el va recuperar com a càrrec institucional i actualment és el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, i responsables de les àrees d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme.

Un cas particular és el de Carme Figueras que va ser la titular de Benestar i Família en el darrer mig any del maragallisme -de maig al novembre del 2006-. Antiga regidora del PSC a Molins de Rei i diputada durant tres lustres (1995-2010), Figueras ha ocupat des d'aleshores càrrecs de nominació política, però apartats de la primera línia. Primera va ser consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), del 2010 al 2022; i des que en va sortir és consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Els tres líders

Tota la resta de persones que van passar pel consell executiu en el primer Govern tripartit estan fora de la política activa, des de fa més o menys temps. Per començar, és el cas dels tres líders de les formacions integrants de l'acord en aquell moment, és a dir, Pasqual Maragall (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Joan Saura (ICV). Des que l'octubre del 2007 va anunciar que patia Alzheimer, Maragall va anar reduint la seva activitat pública -en paral·lel a l'avenç de la malaltia- i actualment es pot dir que és nul·la.

Carod-Rovira va aguantar tot just un mes com a conseller primer, com a conseqüència de la tempesta política desfermada per la revelació de la seva reunió a Perpinyà amb la cúpula d'ETA. Amb tot, es va mantenir al capdavant d'ERC i el 2006 tornaria al Govern, aleshores ja presidit per José Montilla, com a vicepresident, càrrec que tindria fins al final del mandat, el 2010. El 2011, però, deixaria ERC i des d'aleshores està fora de la política institucional.

Conseller de Relacions Institucionals i Participació en el primer tripartit -i d'Interior en el segon-, Joan Saura va arribar al càrrec com a president d'ICV, on s'estaria fins al 2019. Després de dècades a la primera línia política i d'haver estat diputat al Parlament i al Congrés, a banda de regidor, tancaria la seva trajectòria política el 2015 com a senador. Actualment, és el president d'honor d'Esquerra Verda, la fundació successora d'ICV, un càrrec eminentment simbòlic.

Consellers que canvien de partit

Pel que fa als altres integrants inicials del tripartit, Josep Maria Vallès va deixar la primera línia política després de la seva etapa com a titular de Justícia, que va allargar-se durant tot el mandat. Antic rector de la UAB, era un dels integrants de la maragallista Ciutadans pel Canvi i del 2020 al 2022 va presidir la Fundació Catalunya Europa, destinada justament a reivindicar i promoure el llegat de l'expresident i antic alcalde de Barcelona.

Fins l'abril del 2006, al capdavant del Departament de Governació va haver-hi Joan Carretero. Antic alcalde de Puigcerdà (1995-2003), seria crític amb la reedició del tripartit i impulsaria Reagrupament, primer un corrent intern d'ERC i, posteriorment, un partit independent exponent del quart espai independentista que s'estavellaria a les urnes. A títol personal, acabaria apropant-se a l'antiga Convergència.

Metgessa de formació, Montserrat Tura va ser la consellera d'Interior del primer tripartit després 16 anys com a alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003). Titular de Justícia en el segon tripartit, seguiria de diputada del PSC fins al 2012, però amb l'esclat del Procés s'allunyaria de la seva formació i s'integraria al Moviment d'Esquerres (MÉS), a banda de retornar professionalment al Consorci Assistencial del Baix Empordà, on va exercir tasques de direcció.

També va trencar amb el PSC i va impulsar MÉS Antoni Castells, que va ser el conseller d'Economia i Finances del 2003 al 2010, és a dir, durant els dos governs tripartits. Doctor en Economia per la UB, en sortir de l'executiu va tornar a la docència.

Pere Esteve va ser el primer integrant del tripartit que va sortir del Govern, només després de Carod. Titular inicial de Turisme, Comerç i Consum, va deixar el càrrec l'octubre del 2004 per raons de salut. Malalt d'un càncer de pulmó, moriria el juny de 2005, als 62 anys. Antic secretari general de Convergència, trencaria amb el partit de Jordi Pujol pels pactes amb el PP i s'aproparia a ERC al final de la seva trajectòria política.

El socialista Josep Maria Rañé acumula, en canvi, molt poc temps fora de la política activa. Conseller de Treball i Indústria fins l'abril de 2006, va ser diputat al Parlament fins al 2008 -20 anys després d'entrar-hi-, per passar a presidir el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya fins al 2014. També ha estat regidor a Sant Feliu de Llobregat -fins al 2019- i a Sant Just Desvern, on culmina la seva trajectòria el passat juny, sempre a les files del PSC.

Marina Geli va ser una altra fixa en els dos tripartits, en el seu cas com a consellera de Salut. Diputada al Parlament fins al 2015, ja aleshores havia trencat amb el PSC, el seu partit de sempre, per integrar-se a MÉS, en rebuig a les posicions de la formació durant el Procés. Posteriorment s'aproparia a Junts, mentre que a nivell professional va passar a treballar a la facultat de Medicina de la Universitat de Vic.

Tot i arrencar com a conseller d'Educació, Josep Bargalló va haver d'assumir el càrrec de conseller primer dos mesos després de la constitució del tripartit per la sortida de Carod-Rovira. El polític tarragoní no va continuar en el segon tripartit i passaria a dirigir l'Institut Ramon Llull fins al 2010, per després passar a treballar a la Universitat Rovira i Virgili. El 2018, sota la presidència de Quim Torra, tornaria a ser nomenat conseller d'Educació, 15 anys més tard, càrrec que mantindria fins al canvi de Govern, el maig de 2021.

Durant bona part de la presidència de Maragall, el conseller d'Universitats va ser Carles Solà -fins l'abril de 2006-. Antic rector de la UAB, amb els anys s'allunyaria d'ERC per apropar-se a Solidaritat Catalana per la Independència, que va aconseguir quatre diputats a les eleccions al Parlament de 2010, si bé no es consolidaria. Caterina Mieras va passar per la Generalitat el mateix temps que Solà, en el seu cas com a consellera de Cultura. Diputada del PSC fins al 2012, amb el Procés s'aproparia a l'ultraespanyolisme i va arribar a ser vocal de Societat Civil Catalana.

L'abril de 2006 també va sortir del Govern Antoni Siurana, un altre històric del PSC, que havia liderat el Departament d'Agricultura des de l'inici de l'executiu de Maragall. Siurana era molt conegut per haver estat paer en cap de Lleida durant 20 anys (1979-1987 i 1991-2003), a banda de diputat al Parlament en cinc mandats (1984-2003). Des d'aleshores està fora de la política.

Salvador Milà, en canvi, fa menys temps que va deixar la política institucional. Dirigent d'ICV, va ser el conseller de Medi Ambient també fins a l'abril del 2006. Prèviament havia estat regidor a Mataró i posteriorment diputat al Parlament fins al 2015.

Els relleus

Durant tot just tres setmanes, del 20 d'abril a l'11 de maig de 2006, Xavier Vendrell va ser el conseller de Governació de la Generalitat, com a relleu de Joan Carretero. En aquella època Vendrell era l'home fort de l'aparell d'ERC, com a secretari d'organització del partit. Vendrell va ser diputat al Parlament durant més d'una dècada -fins al 2010- i posteriorment s'ha dedicat a negocis privats, en molts casos a Colòmbia. Actualment és un dels investigats per l'operació Vólkhov, de presumpte malbaratament de fons públics.

Pes pesat del PSC al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Xavier Sabaté va rellevar Vendrell a Governació i va ser el conseller el darrer mig any del tripartit. Després d'haver estat regidor a l'Ajuntament de Tarragona, senador, diputat al Congrés i diputat al Parlament, Sabaté encara exerciria de delegat de la Generalitat a Tarragona durant el segon tripartit. El gironí Josep Manuel del Pozo va ser el conseller d'Educació del Govern de Maragall després de l'expulsió d'ERC. Després encara seria diputat al Parlament del PSC i conseller de la CCMA.

Més mogudes han estat les dues darreres dècades de trajectòria política de Ferran Mascarell, que tot just va deixar la política institucional després de les eleccions municipals del maig. Ho va fer a les files de Junts, quan el 2003 se situava al PSC. Vinculat a la gestió cultural, va convertir-se en el conseller de Cultura l'abril de 2006, després d'haver liderat la mateixa àrea a l'Ajuntament de Barcelona.

El següent mandat el va arrencar com a diputat del PSC, però el 2007 passaria al sector privat, al grup editorial RBA, per tornar al Govern com a titular de Cultura el 2010, sota la presidència d'Artur Mas. No s'hi mouria durant tota la seva etapa com a president. Després de tres anys i mig com a delegat del Govern a Madrid, el 2019 es convertiria en regidor de Junts a Barcelona i en vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona.

El relleu de Siurana a Agricultura va ser Jordi William Carnes. Després seria regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona durant sis anys (2007-2013) i director general del consorci Turisme de Barcelona entre 2014 i 2018. També va entrar al Govern l'abril de 2006 Francesc Baltasar, en el seu cas com a conseller de Medi Ambient i Habitatge, càrrec que ocuparia també durant tot el segon tripartit. Històric dirigent del PSUC i d'ICV, havia estat alcalde de Sant Feliu de Llobregat del 1979 al 2000, diputat provincial i diputat al Congrés. Fora de la política va passar a treballar de consultor.