Els 'roviristes' ultimen la candidatura alternativa a Junqueras per dirigir ERC, en plena pugna per la data del congrés

Esquerra Republicana es prepara per afrontar la nova etapa que els republicans encetaran a partir del pròxim congrés del partit, en principi previst per al 30 de novembre, si no hi ha alguna modificació en l'agenda. El darrer cicle electoral, que va començar amb la davallada a les eleccions municipals del maig de 2023 i a les generals del juliol següent, ha sumit ERC en una de les situacions més delicades des del 2010. Amb una crisi de resultats que va esclatar amb la desfeta de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig. Ara, tot indica que el futur del partit passa per un dels dos sectors que es disputen el control, roviristes i junqueristes, i els moviments interns comencen a ser intensos.

Sense que es pugui descartar alguna altra candidatura que opti a dirigir ERC, les dues grans famílies en disputa, amb opcions reals de guanyar el congrés del novembre, son els anomenats roviristes –dirigents afins a les posicions de la secretària general, Marta Rovira, tot i que aquesta ja ha manifestat la voluntat irrevocable de no optar a la reelecció-, i els anomenats junqueristes, partidaris que l'expresident d'Esquerra, Oriol Junqueras, recuperi el comandament del partit.

Els 'roviristes'  premen l'accelerador i han intensificat les últimes setmanes els contactes amb la militància

Si aquests últims mantenen una intensa activitat per tots els territoris des que Junqueras va renunciar al càrrec enmig d'un fort enfrontament amb Rovira, ara sembla que son els roviristes els que premen l'accelerador i han intensificat les últimes setmanes els contactes amb la militància, fent campanya per la seva futura candidatura, segons confirmen militants de diverses comarques que haurien estat contactats. Tot plegat, enmig de la pugna pel calendari congressual en què els junqueristes exigeixen l'avançament al mes de setembre.

Els 'roviristes' ultimen una candidatura "horitzontal i coral"

Dirigents del sector de Rovira consultats asseguren que estan ultimant la candidatura que presentaran al congrés per dirigir ERC. Sobre l'especulació que no tenen candidat o candidata per optar a la presidència del partit contra Oriol Junqueras neguen la major. "Hi ha un ampli ventall de gent de primera fila i molt preparada disposada a tirar endavant el partit en una nova etapa que ha de comportar un relleu al capdavant d'Esquerra i caldria fer-ho de forma integradora i tranquil·la, buscant modernitzar i enfortir el partit", assegura una dirigent del sector rovirista. Amb tot, algunes veus d'aquest sector admeten que presentar-se contra Junqueras "no és un plat de gust per ningú".

La candidatura 'rovirista' es podria presentar en pocs dies, a finals d'agost o principis de setembre

Segons aquest sector, la candidatura es podria presentar en pocs dies, a finals d'agost o principis de setembre. I s'ha estat fent una avaluació de possibles escenaris per a la presentació, entre ells una emblemàtica sala del barri de Gràcia de Barcelona, segons ha pogut saber Públic. Aquestes mateixes fonts asseguren que si no s'ha fet pública abans la candidatura ha estat perquè "primer calia aclarir el futur polític respecte a la presidència i el Govern de la Generalitat i no era gens prudent precipitar-se i mesclar carpetes. Hem aconseguit un bon acord que caldrà vigilar, però que és molt positiu per Catalunya i fa avançar en termes de sobirania, i ara toca refer Esquerra".

Els principals noms del 'rovirisme'

Els noms de qui encapçalaran la candidatura es mantenen en secret. I des del rovirisme s'assegura que, més enllà dels càrrecs nominals, s'aposta per "una nova concepció de direcció", que volen que sigui "profundament horitzontal" i que serà "molt coral". Una direcció basada en "un model més col·lectiu, més transparent i amb més participació de la base militant, de l'estructura territorial i dels actius del municipalisme republicà".

Els roviristes compten amb una part substancial de l'actual direcció i de pesos pesants del partit, i amb tota probabilitat alguns dels principals noms de la candidatura sortiran d'aquest entorn. Entre els quals destaquen alguns exmembres del Govern d'ERC com l'exvicepresidenta Laura Vilagrà, les exconselleres Ester Capella, Roger Torrent, Natàlia Garriga o Natàlia Mas. O alguna peça clau en el sottogoverno d'Aragonès com ha estat Núria Cuenca. A banda, el rovirisme també compta amb figures clau a l'estructura del partit com la portaveu del grup parlamentari, Marta Vilalta; o la portaveu del partit Raquel Sans.

Juntament amb Josep Maria Jové, president del grup parlamentari, la responsable del partit en l'àmbit antirepressiu, Marta Vilaret o l'exconsellera i actual diputada al Congrés, Teresa Jordà. Entre les figures icòniques que han sorgit de la repressió hi ha dues expreses: l'exconsellera Dolors Bassa, o l'expresidenta del Parlament i exlíder de l'ANC, Carme Forcadell –a aquesta última se l'ha sondejat per a una presidència simbòlica del partit-.

Posicions enfrontades sobre la candidatura conjunta

Hi ha pocs dubtes que alguns d'aquests noms estaran al capdavant de la candidatura alternativa a Oriol Junqueras, i -si la militància ho decideix en el congrés- també al capdavant de la nova etapa d'Esquerra. Però també caldrà esperar a veure si es produeix alguna aproximació que finalment permeti una candidatura conjunta d'ambdós sectors. Fet que sembla improbable si ens fixem en la dura, i en algun punt descarnada, pugna que enfronta roviristes i junqueristes. Tot i que cap dels dirigents consultats, d'un sector i de l'altre, s'han atrevit a descartar a Públic que s'acabi produint.

Les possibilitats d'acordar una candidatura conjunta parteixen hores d'ara de posicions antagòniques

Això sí, les possibilitats d'acordar una candidatura conjunta parteixen hores d'ara de posicions antagòniques: Fonts del sector rovirista asseguren que "seria possible sempre que Junqueras accepti que cal deixar pas amb generositat, per afrontar una renovació general de la cúpula dirigent" i fins i tot parlen d'un "càrrec honorífic però simbòlic" per a l'expresident del partit.

En canvi, fonts de la màxima confiança de Junqueras asseguren que l'expresident del partit és partidari "d'una candidatura oberta i inclusiva, on hi cap tothom que hi vulgui participar", però adverteixen que "el que no pot ser és que la condició sigui que Junqueras s'hagi d'apartar a tota costa, perquè és antidemocràtic i un greu error". Els junqueristes defensen que Junqueras "representa un actiu molt valuós per reimpulsar ERC" i també que la seva candidatura és "la que garanteix una renovació real de la cúpula dirigent" que consideren copada per "una aristocràcia del partit que no vol deixar les regnes d'Esquerra".

Els principals noms del 'junquerisme'

La pugna és més que evident i el resum que fan alguns militants consultats es que "al rovirisme li falta un lideratge clar i fort i al junquerisme li falta musculatura de càrrecs dirigents". Amb tot, els afins a Junqueras asseguren haver compromès ja el suport de 2.000 militants dels poc més de 8.000 que té el partit. I entre els suports més visibles hi ha el secretari d'Organització Pau Morales o Juli Fernàndez (secretari general adjunt).

Junqueras també compta amb el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, o l'exdiputat Joan Capdevila; el vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López; l'exconseller d'Interior Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; o importants càrrecs locals com la presidenta de la Federació de Barcelona Eva Baró o el de la Federació de Lleida Carles Comes Marco.

Tensió pels cartells de l'Alzheimer i per la data del congrés

La tensió entre els dos sectors és màxima i les relacions s'han enrarit molt a partir de l'escàndol dels cartells de falsa bandera de l'Alzheimer dels Maragall, que va comportar la marxa del partit d'Ernest Maragall. Mentre els junqueristes acusen de l'acció a destacats membres del sector contrari, com l'exviceconseller de la Generalitat, Sergi Sabrià, des del rovirisme s'acusa al sector de Junqueras d'haver filtrat informació al respecte que desprestigia al partit, i de no assumir la seva part de responsabilitat com a expresident del partit. El dels cartells és un escàndol que ha provocat una forta reacció de rebuig entre la militància d'Esquerra i que pot tenir pes en el vot al congrés del 30 de novembre.

La darrera pugna entre els dos sectors enfrontats està entre mantenir la data acordada o un avançament al setembre

Si es que el congrés s'acaba celebrant al novembre, perquè la darrera pugna entre els dos sectors enfrontats està entre mantenir la data acordada o un avançament al setembre com propugnen els junqueristes. Els afins a Junqueras apel·len als estatuts del partit que fixen que en "cas de dimissió, incapacitat o defunció" del president, la secretaria general "s'ha d'encarregar d'impulsar la celebració d'un congrés nacional extraordinari per escollir una nova executiva nacional en el termini de tres mesos des del moment en què s'hagi produït la vacant". Junqueras va dimitir el 10 de juny i per tant, tocaria congrés a principis de setembre. Però els roviristes recorden que la data del 30 de novembre va ser acordada per l'Executiva d'ERC abans de la dimissió de Junqueras.

Més enllà dels formulismes estatutaris, els junqueristes asseguren que "no té sentit aquest impàs fins el novembre. La data tenia sentit en previsió d'una possible repetició electoral però ara ja està descartat i cal complir els estatuts, perquè la feina que cal fer per refer i rellançar el partit és molta i urgent". I els roviristes defensen que "la data ja està fixada i acordada i cal fer les coses bé, de forma endreçada i amb calma", però adverteixen que "estem preparats".

ERC afronta la pitjor situació en 16 anys, des del congrés celebrat al Fòrum de Barcelona el 2008 que va comportar diverses escissions i va deixar els republicans amb només 10 diputats en les eleccions del 2010. Sigui quan sigui el congrés, el resultat marcarà sens dubte si Esquerra retorna a aquella convulsa època posterior als tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla, o posa les bases per a la remuntada. Justament ara, que els socialistes han tornat al Palau de la Generalitat amb Salvador Illa de la mà d'Esquerra, però en un context totalment diferent.