Els serveis socials de Barcelona van atendre prop de 100.000 persones el 2022, un 23% més que abans de la pandèmia

Els 39 Centres de Serveis Socials (CSS) de Barcelona van atendre durant el 2022 97.852 persones, dels quals el 64% eren dones i el 36% homes, una xifra molt similar a la de l'any anterior. Tot i així, l'activitat es manté un 23% més elvada que abans de la pandèmia, mentre els centres amb més atencions es troben als districtes de Nou Barris i Sant Martí. Per la seva banda, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts se situen a la cua dels districtes amb menys demanda.

L'elevat volum d'atencions han mantingut el temps d'espera per una primera atenció en els 14,43 dies, una xifra considerablement inferior als 21 dies que calia esperar l'any 2019 encara que avui en dia s'atenen a més persones que llavors. La implementació de noves eines de gestió i d'atencions grupals i comunitàries facilita en molts casos les visites dels CSS. Sense anar més lluny, l'any 2022 van iniciar-se 65 nous projectes comunitaris que van acollir un miler de persones.

Pel que fa referència a la despesa associada a l'activitat dels CSS, l'any passat es va registrar un descens de les ajudes atorgades, si bé el nivell de despesa va arribar a màxims històrics. Aquest fet es deu, segons l'Ajuntament, a la inversió de 49,8 milions d'euros del consistori per sufragar els 136.470 ajuts per  allotjaments d'emergència a persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

Despesa per menjar, allotjament  i el Fons 0-16

Aquesta despesa s'ha incrementat un 20,6% en només un any i es concentra en tres capítols principals. D'una banda, la convocatòria del Fons 0-16, amb ajuts per a 11.492 famílies i 19.346 infants. D'altra banda, els ajuts a l'alimentació per a 19.864 persones. Per últim, els ajuts a l'habitatge, el capítol que més ha incrementat els seus comptes, amb una despesa de 32,6 milions d'euros el 2022 respecte els 25,8 milions el 2021.

Segons la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, la reducció dels ajuts i l'augment de la despesa s'expliquen per l'impacte de la inflació, perquè ara calen ajuts superiors als que rebien les persones perquè l'augment dels costos dels productes ha ingut impacte.

Alhora, Fuertes ha afirmat que les dades mostren que encara "no hi ha hagut una recuperació de la pandèmia" atès que moltes de les persones que requereixen atenció parteixen de "situacions molt difícils i complexes" que fan que no puguin construir un procés vital si no compten amb ajuts addicionals.

Tot plegat fa de Barcelona la capital amb major nivell d'inversió per habitant destinada als Serveis Socials, segons l'informe anual que publica l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS), amb una despesa pública de 235 euros per habitant..