Público
Público
URBANISME

Els veïns de Ciutat Vella, a l'espera de la transformació de la Rambla

Els habitants del passeig i el seu entorn denuncien el retard en la implementació del Pla de Transformació de la Rambla i demanen compromís a l'Ajuntament per tal de millorar la comunicació

Una imatge de la Rambla de Barcelona.
Una imatge de la Rambla de Barcelona. Marta Casado / ACN

La Rambla de Barcelona, icona i emblema de la ciutat des de fa cinc segles. Coneguda mundialment, en les últimes dècades ha estat punt de trobada de visitants i barcelonins que es deixaven perdre entre les floristeries i quioscos de premsa o entre les antigues parades d'animals. Actors de carrer, estàtues humanes, dibuixants i tota mena d'artistes amenitzaven el passeig, mentre alguns esperaven per entrar al Teatre de Liceu, al Palau de la Virreina o al mercat de la Boqueria. Federico García Lorca la va descriure com "el carrer més alegre del món, on viuen juntes alhora les quatre estacions de l'any". La diversitat, de fet, era la seva essència. Ocupaven el mateix espai diferents classes i ideologies, contrastos, vides paral·leles al llarg dels seus 1.200 metres. Deixant el romanticisme a una banda, en els últims anys ha anat creixent un sentiment de rebuig cap a la via per part dels veïns: no la sentien seva.

Al març, amb l'arribada de la pandèmia, l'escenari va canviar. Cada vegada queda més llunyana aquella impactant imatge que van deixar els mesos de confinament; el passeig completament buit, embolicat en silenci. Des de llavors, sense la massificació turística habitual a la zona, els veïns de Ciutat Vella s'han retrobat amb el boulevard que fins fa poc evitaven. No trobaven res que els pogués interessar fora de l'oferta turística o, simplement, el ritme i la saturació de la via no eren compatibles amb la vida quotidiana. La necessitat de protegir l'habitatge, de diversificar els usos, d'enfortir l'eix cultural, d'oferir més zones verdes i donar protagonisme al vianant s'ha fet més evident que mai en un context de crisi sanitària i econòmica.

Tot això contempla el Pla de Transformació de la Rambla, elaborat fa més de dos anys per l'equip km-ZERO, liderat per la urbanista i exregidora Itziar González i que aglutinava veïns i entitats de Ciutat Vella. Una transformació transversal pensada de manera cooperativa que incorpora polítiques socioeconòmiques i una intervenció urbanística per millorar la mobilitat i diversificar els usos. "La pandèmia ha obert l'oportunitat d'incidir, les propostes estaven presentades des del 2018, però, a dia d'avui, encara no hi ha avenços urbanísticament", assenyala González. Des del balcó de la seu d'Amics de la Rambla és visible un comptador gegant: la reforma porta més de 1.680 dies de retard.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, afirma que tots els departaments estan treballant en la reforma, que s'ha vist interrompuda per la Covid-19 i assegura que a principis d'aquest any es tancarà el projecte executiu d'urbanització. Comparteix la preocupació en l'àmbit d'habitatge, però admet que l'estratègia urbanística per protegir-la és una qüestió "complicada" i que "no té data".

Epicentre de l'expressió cultural

Aprofitant la urbanització que crearà espais amplis en la futura Rambla, l'objectiu és reivindicar-la com un eix cultural. L'estratègia és oferir programes de memòria i de coneixement de patrimoni de la passejada i crear projectes educatius i culturals. Una cosa que ja comença a ser visible; la campanya "Baixa a la Rambla", organitzada per l'Ajuntament i Amics de la Rambla i posada en marxa al desembre, continuarà fins el 21 de gener amb un seguit d'activitats diàries d'oci. "Hem de recuperar els espais culturals tant per a ciutadans com per a turistes", aposta Anna Rosa Cisquella, gestora de Teatre Poliorama.

El repte: l'accés a l'habitatge

Lloguers desbordats, pisos turístics, gentrificació i turistització són realitats més que conegudes pels barcelonins, especialment si viuen a Ciutat Vella. A la Rambla són pocs veïns els que resisteixen, només el 35% dels edificis pertanyen a habitatges habituals. El 6% són domicilis temporals i el 59% està destinat a usos no residencials, segons l'informe "Rambles i els seus residents" realitzat per Barcelona Regional i el Gesop a inicis del 2020. Per lluitar contra la gentrificació, el projecte de transformació de la Rambla conté mesures per promoure el comerç de proximitat, diversificar l'activitat econòmica i dur a terme polítiques d'habitatge.

"Per evitar que proliferin els grans magatzems és necessari excloure els usos que no siguin merament residencials", explica González. Una cosa que, de moment, no s'ha dut a terme. "Si es comença per les obres físiques, el que s'aconseguirà és augmentar el valor urbanístic de les finques" avisa. En la mateixa línia, Daniel Pardo, membre de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) i de la junta de l'AVV Barri Gòtic, opina que implementar el pla serà "impossible" si no s'aconsegueix una reducció dels preus de lloguers d'habitatges i locals inflats a conseqüència de la pressió turística. "No es pot pretendre canviar la Rambla tocant només la Rambla, cal un canvi en el model de ciutat", sentencia.

Fermín Villar, president d'Amics de la Rambla també creu imprescindible incidir en aquest aspecte i planteja recuperar edificis públics per canviar-los d'ús, "per exemple, els edificis militars que sumen 30.000m2". A més, diu, cal preservar els veïns existents, per la qual cosa creu que "falta més seguretat, ajudes econòmiques per al manteniment dels edificis i canviar lleis urbanístiques, així com perseguir els pisos turístics il·legals". Rabassa crida a la col·laboració dels propietaris de la Rambla perquè abaixin els preus dels lloguers i insta els comerciants a "aprofitar la situació de la pandèmia per adaptar l'oferta fent-la atractiva per als barcelonins".

La massificació, per resoldre

La meitat dels entrevistats en l'estudi "La Rambla i els seus residents" es mudaria a un altre barri si pogués a causa de la massificació, el turisme i el soroll. Són les mateixes raons per les quals els veïns de Ciutat Vella no gaudien de la via. "Jo abans anava a comprar a la Boqueria i ara ja no puc anar-hi, com torno carregada amb un carro quan els turistes no em deixen passar?". És el testimoni d'una veïna recollit en un estudi de l'invesigador Agustín Cócola-Gant, que serveix com a radiografia general dels veïns de la zona.

La massificació és una problemàtica que no s'aborda en el Pla de Transformació, segons Daniel Pardo, ja que es planteja mantenir el volum de gent però amb major proporció de persones autòctones, per a això es duen a terme projectes atraients com és l'eix cultural . El veí de Ciutat Vella alerta que "si la Rambla torna a tenir els mateixos nivells de saturació que abans, serà un lloc que no interessarà i tornarem a desertar-la", i afegeix que, "si el flux de persones torna a ser tan alt, els preus de lloguer seguiran sent altíssims ".

Falta de comunicació

El Pla de Transformació de la Rambla va iniciar el procés a principis de 2018 liderat per l'equip km-ZERO, un col·lectiu heterogeni format per veïns i entitats, que establia les bases de la reforma d'una manera participativa i col·lectiva de la mà de l'administració i un equip tècnic. "L'Ajuntament havia adquirit el compromís de mantenir la Comunitat Rambles, però un cop acabada la primera part del projecte la interlocució s'ha limitat a les àrees tècniques i a l'empresa" assenyala, preocupada, Itziar González. L'exregidora coneix millor que ningú les limitacions i les urgències que comporta el consistori, però se sent frustrada per la poca informació que reben els veïns.

Villar, president d'Amics de la Rambla, protesta: "estem al 2021, sense conèixer el projecte executiu definitiu, sense dotació econòmica coneguda, sense calendari d'obres i amb una base urbanística de fa més de set anys". La gestora de Teatre Poliorama, Ana Rosa Cisquella, comparteix la mateixa visió, "amb l'Ajuntament tenim poca comunicació". Per això, González recorda que "les administracions i la ciutadania han d'anar de la mà".