Público
Público
coronavirus

Un Sant Jordi confinat deixa les Rambles sense una ànima

Els comerços de l'icònic passatge, abocats al turisme, abaixen la persiana pel confinament. Els botiguers temen que els efectes de la crisi de la Covid-19 aturin el sector en aquesta part de la ciutat, mentre que els veïns agraeixen el respir. 

Les Rambles de Barcelona passen aquest Sant Jordi sense parades ni punts de venda de roses. Maria Rubio
Les Rambles de Barcelona passen aquest Sant Jordi sense parades ni punts de venda de roses. Maria Rubio

Aquest Sant Jordi, a les Rambles de Barcelona hi ha tant silenci que se senten tocar les campanades de Santa Maria del Pi des de la Plaça Catalunya. Ni rastre de l’eixam de lectors curiosos que s'obren pas per buscar la firma dels seus escriptors preferits. Aquest 23 d'abril, a les Rambles només hi ha desconfinats a la força:  riders de Glovo, persones sense llar, algun dels pocs veïns que queda en aquesta zona de la ciutat, que surt a comprar, d’altres que passegen el seu gos de vorera a vorera, com qui es passeja per la Ciutadella.

Toquen les onze per primer cop a les oïdes de qui té la sort o desgràcia de ser al centre. "Fa tres anys que obro aquest quiosc i mai havia escoltat les campanades", explica el Josep Lluís, quiosquer que inaugura aquest passeig tan icònic i l’únic que ha aixecat la persiana aquest dijous. "I no sé si tornaran a obrir", lamenta amb una ganyota de preocupació sota la mascareta quirúrgica. El Josep Lluís explica que el seu és un dels pocs que pertanyen al Col·legi de Periodistes, que s’ocupa de mantenir viu els que eren els aparadors dels diaris i que ara només aconsegueixen mantenir-se vius venent figuretes de porcellana de flamenques i vanos amb la rojigualda: "Els calers els treuen d’això, i de les begudes, perquè del paper no en treuen res".

Les Rambles, epicentre del dia de les roses, dels llibres i reclam turístic per antonomàsia de la capital catalana, avui està desèrtica. Ni un turista fent-se selfies a Canaletes, ni un guiri menjant gelats al que un dia van ser les icòniques ocelleries del passeig. Ni paradetes de llibres, ni esplais venent roses, ni partits polítics repartint globus als infants amb les seves sigles, ni entrevistes als tertulians que aquest any s'han animat a publicar. Res de res. Res en tota l'extensió de les Rambes, interrompuda per les corredisses dels cotxes de la Policia Urbana i el so ambient dels seus walkie talkies.

Un ryder de Glovo circula amb la motxilla plena de roses. ACN
Un ryder de Glovo circula amb la motxilla plena de roses. ACN

La Leonor travessa de mar a muntanya el passeig amb el carro de la compra botant per les llambordes, com qui viu a un barri qualsevol. Però som a Ciutat Vella, on aquesta estampa en té poc de quotidiana: "Només hi ha veïns", explica ella, que viu al Raval. Té dos fills, i un cop a la setmana surt al supermercat. Avui faran activitats amb els nens a casa, sense roses, perquè no se’n venen: "Però llibres sempre n’hi ha". La Leonor ha perdut la feina arran del coronavirus i ara diu mirar amb tristesa els carrers del centre: "Fa pena veure-ho tot tan buit".

Una mica més endavant hi ha la porta de la Boqueria. Per Sant Jordi, aquest mercat colonitzat pel turisme acostuma a passar desapercebut per cedir el protagonisme a les Rambles. Aquest cop, però, ni un ni l’altre. Perquè per molt que a la Boqueria s’hi venguin fruita i verdura, aquí ja fa temps que cap persona de barri hi entra a comprar: "Ens està costant molt. A les Rambles, ni hi ha turisme, ni hi ha veïnat. Aquest últim fa temps que va marxar", lamenta el Jordi Farrés, que té una cansaladeria a l’entrada del mercat.

"Ens està costant molt. A les Rambles, ni hi ha turisme, ni hi ha veïnat"

Ben a prop, un Cristian Escribà atabalat atén el mòbil al davant de la popular pastisseria que, com bé explica a aquest diari, fa temps que cuina els seus exclusius dolços per als visitants estrangers. "L’any 85, el nostre públic era molt del barri. Després, ens vam enfocar als turistes, i ara el nostre públic tornarà a ser del barri. No esperem que aparegui un turista per aquí en, com a mínim, un any", diu Escribà. La botiga ha obert aquest dijous de confinament, explica, més per "oferir un servei" que per fer negoci, venent pa de Sant Jordi i les poques roses que es poden trobar a la ciutat. Tot i que Escribà ja ha ideat una fórmula a domicili per portar pastissos i roses, tant a aquelles generacions que només acostumen a usar el telèfon per trucar com els que s'estan dedicant a fer tots els reptes de Tik Tok aquest confinament: "Les necessitats de la gent avui són diferents que fa només 40 dies. El que volen és que els hi portis a casa".

"L’any 85, el nostre públic era molt del barri. Després, ens vam enfocar als turistes, i ara el nostre públic tornarà a ser del barri"

"Avui he vist un ryder d'aquests, dels de Glovo, amb la motxilla plena de roses", critica la Carmen, que va a la feina. Una de les que té, perquè aquesta veïna del Poble-Sec, que prefereix caminar-se totes les Rambles cada dia que agafar el transport públic, combina diversos oficis des d'abans de la crisi del coronavirus. Tampoc farà res per aquest Sant Jordi, sense llibreries ni floristeries obertes. Potser, lectures, n'hi ha a totes les cases, però les roses avui eren el tresor més buscat, com a mínim pels fotoperiodistes. Vestits amb l'armilla taronja i acostumats a recórrer el centre de Barcelona, fa pocs mesos per les multitudinàries nits de protesta al carrer, avui fan guàrdia a la boca de metro de Plaça Catalunya per copsar amb la seva càmera algun afortunat que hagi aconseguit una rosa per regalar als seus estimats.