A les tres de la tarda d'aquest dijous s'obre un nou capítol en l'intent dels líders europeus per evitar que la crisi del coronavirus acabi sent una amenaça realment seriosa per a la supervivència de la Unió Europea. Pedro Sánchez i els seus homòlegs s'asseuran enfront dels seus ordinadors i webcams per tractar d'acordar les primeres línies mestres del pla de reconstrucció, la potència de foc de la qual podria estar entre 1 i 1,5 bilions d'euros, o fins i tot més, segons les propostes sobre la taula. És a dir, una grandària que podria superar el PIB anual d'Espanya, i acostar-se a un 10% del valor total de la producció de la UE.

Una vegada que els coronabonos estan sens dubte descartats i amb el pla de xoc a curt termini de 550.000 milions d'euros aparaulat, aquesta serà la primera vegada que el fons de reconstrucció a llarg termini coparà la major part del debat. El tema és complex: cal decidir com es finançarà (la possibilitat d'emetre deute comú segueix sobre la taula), si les transferències de Brussel·les cap a les capitals seran sobretot subvencions o préstecs, en què es gastarà, quina serà la seva grandària, i quines seran les seves condicions d'ús.

Molts cavalls de batalla i unes posicions encara allunyades. Amb diferents matisos, Espanya, França i Itàlia demanen més solidaritat, mentre els més ortodoxos del Nord, amb Països Baixos al capdavant, reconeixen que fa falta un fons europeu, però tractaran de limitar les transferències al màxim. On acabi Alemanya, també en el costat moderat, però oberta a usar els pressupostos europeus per a finançar la recuperació, pot acabar decantant la balança.

Amb tant en joc, el president del Consell Europeu, Charles Michel, es conforma amb que els líders acordin una idea general comuna. Fonts comunitàries indiquen que aquest dijous ni tan sols es discutirà el muntant total del fons. "El més important és primer saber per a què servirà els diners", afirmaven abans de la reunió. Per si no fos ja prou difícil, les negociacions pel pla Marshall aniran de la mà del Marc Financer Pluriennal (MFP), el pressupost a llac termini de la UE per al període 2021-2027.

Fa poc més de dos mesos, sense coronavirus, els líders es barallaven per unes centèsimes del percentatge de la renda nacional que haurien d'aportar. Ara es tracta de gairebé doblegar la grandària dels fons comunitaris. Fins ara els Estats posaven al voltant d'un 1% de la seva renda nacional bruta. L'esborrany que ha preparat la Comissió Europea, i que es discutirà en la reunió del dijous, situa aquesta aportació prop de l'1,9%, segons ha avançat El País.

Unes línies generals poden semblar un resultat fluix, però poden marcar la direcció cap a un fons històricament ambiciós, decebedor, o de terme mitjà. "El to i la discussió d'aquest dijous són molt importants per valorar com aniran les següents etapes", afirmaven fonts espanyoles hores abans de la videollamada. Perquè el fons acabi tenint força, és clau que de la reunió surti un "mandat el més clar i el més potent possible".

Objectiu: gener de 2021

Orquestrar tot això no serà cosa d'un dia. A Brussel·les esperen que en les pròximes setmanes continuï la freqüència inusitada de reunions de l'Eurogrup, de líders i de contactes en totes direccions. El Govern de Pedro Sánchez busca resoldre'l tot enguany perquè els fons estiguin disponibles l'1 de gener de 2021. Serà possible?

El sentiment d'urgència és aquí a tota Europa, però ningú vol apostar a un calendari concret. Dependrà molt de com avanci la crisi i de si Sánchez i els seus homòlegs podran viatjar a Brussel·les per treballar en un document en persona. "És difícil aconseguir això a través de videoconferència", expliquen fonts comunitàries. I "si a final d'estiu tenim sorpreses negatives, tot portarà fins i tot més temps". De moment, una reunió física prevista per al 18 de juny, però no està clar si es podrà produir.

Emissió de deute conjunt o aportacions més altes

El primer gran punt de la tarda serà el finançament. Tornarà a aparèixer la possibilitat d'emetre deute conjunt, cosa que "continua sent controvertida", segons les mateixes fonts de Brussel·les. Dilluns passat, l'Estat espanyol va arribar a proposar l'emissió de deute perpetu com a forma de finançament d'aquest fons. El seu principal mai es retornaria i els interessos s'anirien pagant amb impostos a nivell comunitari. Una idea que té poques possibilitats en algunes latituds. "Hi ha paraules difícils d'empassar-se", apunta aquesta font.

La majoria dels països accepta un finançament a través de préstecs. Els Estats posarien en comú avals de manera que qui ho necessiti pugui rebre préstecs tous. Un senyal, apunten des de l'entorn espanyol de les negociacions, que "fins i tot els falcons de l'Eurogrup s'adonen que si volem donar recursos extraordinaris, necessitem una via extraordinària".

Subvencions davant dels préstecs

Una altra de les primeres grans batalles es produirà entre els que, com Espanya, pretenen que el fons de reconstrucció enviï transferències directes a fons perdut a les capitals, davant dels quals, sobretot al Nord, prefereixen un sistema de préstecs bonificats. El que sembla més probable és que consisteixi en una combinació d'ambdues. "Necessitarem una mica de creativitat", apunten fonts comunitàries. Si els préstecs són massa grans, La Moncloa tem que alimenti "un nivell de despesa que es traslladi als deutes nacionals de manera insostenible".

Una recuperació verda i digital

L'últim punt que pot quedar una mica més clar és qui rebrà els fons. Hi ha un suport general perquè les inversions verdes i l'agenda digital es vegin reforçades gràcies a aquest paquet. Però Espanya també pretén que el turisme i el transport, dos dels sectors més afectats del país, rebin una atenció especial. Una qüestió que aixecarà polseguera, ja que a l'Est temen que posar les prioritats massa prop dels interessos de Madrid i Roma suposi una pèrdua dels fons de cohesió que han estat tan importants per al seu desenvolupament en els últims anys. Altres països com França han empès una línia de reindustrialització per reduir la dependència del continent respecte a la resta del món.

Amb tot, sí que hi haurà una part fàcil: els líders preveuen aprovar formalment el paquet de xoc a curt termini de 550.000 milions d'euros que els ministres de Finances van tancar fa dues setmanes. En cas de confirmar-se les previsions, aquest primer pla podria estar llest per començar a funcionar l'1 de juny. "La primera part del partit s'ha jugat bé i els resultats són bons", ressalta una font espanyola pròxima a les negociacions. "Falta rematar això amb el MFP", conclou.