Les entitats impulsores de la campanya Via Laietana 43, entre les quals Òmnium Cultural, Irídia i Amical de Mauthausen, han tornat a demanar aquest diumenge que la comissaria de Via Laietana es converteixi en un centre de memòria democràtica per les tortures que durant dècades s’hi van cometre. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha instat al recent reelegit president del Govern espanyol Pedro Sánchez a una "ja inajornable reparació".

En un acte al costat de la Prefectura que ha tingut lloc en la vigília del 20 de novembre, quan farà 48 anys que va morir el dictador Francisco Franco, les entitats memorialistes han advertit que la comissaria és una "vergonya al cor històric" de Barcelona i exigeixin que s'obri a la ciutadania perquè en conegui la història.

Obrir un "procés de resignificació"

A les portes del 20-N, les entitats memorialistes darrere la campanya Via Laietana 43 han insistit en el que fa anys que reclamen, que la comissaria de Via Laietana, actual Prefectura Superior de la Policia Nacional, “es buidi de policies” i “s'obri un procés de resignificació” d’aquest edifici, que va ser un “forat negre d’atrocitats durant més de vuit dècades”.

L'han titllat de "vergonya al cor històric" de Barcelona

Així s’hi ha referit Antich, que ha instat el futur Govern espanyol que compleixi l’acord aprovat pel Congrés dels Diputats el 2017 per convertir la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria històrica -tot i que aquest any la cambra va tombar una iniciativa d’ERC en el mateix sentit i la diferència va ser el vot del PSOE. El president d'Òmnium Cultural ha recalcat la necessitat que la ciutadania conegui la història de la comissaria. 

 “És el centre neuràlgic de la tortura i els maltractaments”, ha dit Pilar Rebaque, una de les persones que hi van ser torturades i cofundadora de la Comissió de la Dignitat, que també ha afirmat que les tortures van sobreviure al franquisme: “A Via Laietana 43 s’hi ha torturat durant els 70, els 80 i els 90 i fins el 2019”.

Querelles en disputa als tribunals

Carles Vallejo, exsindicalista que va patir tortures a Via Laietana, ha sostingut que resignificar la comissaria seria el “millor posicionament ètic i democràtic dels governs progressistes”. “Per ser demòcrates, cal ser antifeixistes”, ha destacat Vallejo, que va presentar una querella per tortures, però que el jutjat no ha admès a tràmit, tot i que la Fiscalia s’hi havia pronunciat per primer cop a favor per la Llei de Memòria Democràtica.

De fet, aquest setembre va declarar per primera vegada en un jutjat espanyol una víctima de tortures policials durant el franquisme, Julio Pacheco, present a l’acte. Tot i que només s’hagi admès a tràmit en un jutjat de l'Estat una sola querella d'entre un centenar, Cèlia Carbonell, de l’entitat Irídia, ha afirmat que continuaran presentant-ne "per al dret a la veritat, la justícia, la reparació i garanties de no repetició".

Per la seva banda, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, i de la Fundació Cipriano García, ha advertit que aquests últims dies han sortit de l’armari “esperits colpistes”, amb referència sobretot als militars retirats que van demanar fa uns dies a les forces armades la destitució de Pedro Sánchez.

També han intervingut a l’acte altres persones que van patir tortures a la comissaria, com Maribel Ferrándiz, que amb el seu germà bessó, va estar 32 dies retinguda i va rebre agressions físiques i psicològiques. L’acte ha comptat amb actuacions musicals com la de Quico Pi de la Serra.