Entitats socials i ecologistes denuncien que la Taula Nacional de l'Aigua no està servint per debatre'n el model de gestió

Les entitats socials i ecologistes presents a la Taula Nacional de l'Aigua denuncien la inoperativitat d'aquest espai per debatre sobre el model de gestió de l'aigua. En un comunicat, Aigua és Vida, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i el Grup de Defensa del Ter, consideren que l'administració utilitza aquesta Taula per "evitar el debat de fons que demanen i així, indirectament, seguir mantenint un model d'explotació insostenible de l'aigua".

El Govern va constituir la Taula Nacional de l'Aigua l'estiu passat, quan Catalunya ja es trobava enmig d'una sequera que des d'aleshores s'ha agreujat. Aplega una trentena de participants entre administracions, agrupacions agràries, sindicats, organitzacions empresarials, ambientals, turístiques, de recerca i socials. En principi, es pretenia que esdevingués un espai de debat sobre els usos de l'aigua.

Segons les entitats socials i ecologistes, però, de moment "no ha donat cap resultat". Per tot plegat, demanen al Govern un espai participatiu on debatre sobre el model de gestió hídrica de Catalunya per als propers anys. En el seu text, lamenten que la Taula parteixi "d'un full en blanc" sense considerar les normes que marquen la gestió de l'aigua i, per tant, denuncien que "no hi ha cap mena de filtre normatiu".

Critiquen també que la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està "absent" dels debats, no aportant informació ni recollint les diferents aportacions. També denuncien que l'ACA està "ocultant" les dades detallades dels consums, "evitant d'aquesta manera explicar el resultat de les mesures adoptades els darrers tres anys per fer front a la sequera per saber si s'ha complert amb les restriccions o no". Per contra, critiquen que s'està utilitzant la Taula per demanar dades de consums a empreses i ens gestors les quals segons diu l'ACA, no en disposa.

Mentrestant, assenyalen, es prenen decisions fora dels espais de participació creats per a la sequera que van "en contra l'interès general" i citen com a exemple la conservació de la natura, com ara la reducció dels cabals dels rius Ter, Muga i Llobregat.