Público
Público

Entrevista a Adela Agelet “O ens hi posem tots, o no ens en sortim”

Secretària de l’Associació de Veïns de les Corts, en dues dècades s’ha mobilitzat tres cops contra els plans del Barça al barri i ara troba a faltar que les reivindicacions siguin més transversals

Adela Agelet, secretària de l'Associació de Veïns de les Corts.
Adela Agelet, secretària de l'Associació de Veïns de les Corts. Joanna Chichelnitzky

Abans de jubilar-se, Adela Agelet (Lleida, 1944) treballava de química els matins i a les tardes ja es dedicava "a la vida veïnal", com anomena l’associacionisme. “Estem en una fase positiva del barri", celebra, perquè s’obrirà una nova escola –ha demanat retratar-se al davant–, un institut i un casal de joves. Defensa la necessitat d'abordar els plans del club per al barri, i la manca habitatge per a joves. Tot plegat "fa que sigui interessant la vida associativa a les Corts"; així que, qui vulgui apuntar-s’hi, no s’avorrirà, com ella, que riu: "Tenim camí per córrer".

Com va començar en l’activisme?

Encara vivia Franco. Vaig mudar-me al barri i el moviment veïnal em va interessar.

Ho han tingut fàcil les dones?

L’associació es va fundar per defensar una escola que havia d’anar a terra per obrir un carrer. Els moviments reivindicatius ja eren mixtos.

Quines han estat les seves fites?

Recordo amb estima la transformació de la Fiat en una escola. I la de la fàbrica Benet Campabadal, la de les cintes, en la biblioteca.

Alguna reivindicació pendent?

La cobertura de la ronda del Mig, que va quedar a mig fer. I la recuperació d’un patrimoni: Can Capellanets. L’Ajuntament ha autoritzat el Bisbat a modificar el volum d’un edifici protegit i construir-ne un de nou de sis plantes. En aquests moments, carregar-se un edifici i uns jardins ens sembla un disbarat. Ho hem de lluitar fins al final.

Ha crescut el sentiment d’identitat dels cortsencs?

S’ha adquirit perquè els nens van a una mateixa escola, o com jo, que vinc de Lleida, que estic treballant aquí i em sento cortsenca. És una incorporació que es fa per l’activitat de les persones.

És difícil fer activisme quan hi ha el Barça pel mig?

La primera defensa del barri la vam fer amb el president Núñez l’any 2000. Ens deien que com ens atrevíem, però ens en vam sortir. El 2008, amb la requalificació del Miniestadi, vam tenir un segon enfrontament. Ens va costar molt, perquè l’Ajuntament s’hi va implicar personalment. Ara es planteja una nova requalificació. S’ha de revisar, perquè oblida els efectes dels canvis territorials que produirà.

Perilla la cultura democràtica que han ajudat a construir les entitats veïnals?

Estic preocupada. Quan em vaig incorporar a l’associació teníem una manera de treballar transversal. Ara sembla que estiguem en camps llaurats i que no pots passar d’un a l’altre: hem sentit frases com "associacions de veïns independentistes", i ens hem posat anguniosos. Si un té un problema i no és independentista, no podrà anar a aquella associació? Sembla que hàgim anat enrere.

Com revertir-ho?

A les Corts s’ha promogut el monument de l’antiga presó de dones i s’ha involucrat el moviment de dones, les de la república, les preses... A partir dels problemes pendents expliquem a la gent que, o ens hi posem tots, o no ens en sortim.

Quin és el futur de les associacions?

El problema és la renovació. El moviment juvenil ha de veure que molts dels canvis que ha fet la ciutat han estat impulsats per associacions: no són moviments individuals.