Público
Público

ENTREVISTA A ELISA COLL “La bisexualitat no és un complement: és una identitat vàlida i política”

L’escriptora i activista bisexual Elisa Coll ha escrit 'Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable', on explica violències que pateixen les persones d’aquest col·lectiu, però també les maneres d’aliar-se per combatre aquestes discriminacions

L’escriptora i activista bisexual Elisa Coll, també autora de 'Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable”. Juliol 2021.
L’escriptora i activista bisexual Elisa Coll, també autora de "Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable”. Juliol 2021. Cedida per Elisa Coll

Les persones bisexuals són aquelles que se senten atretes per més d’un gènere. Quan es parla de bisexualitat i les seves discriminacions s'acostuma a disparar cap certs (falsos) tòpics: són promíscues, vicioses, indecises, no són de fiar... aquests són estigmes que es queden en la part superficial, d'anècdota, donant a entendre que no se'n pateixen d’altres. Però la bisexualitat és molt més que desig: és una identitat dissident. Així ho explica l'escriptora i activista bisexual Elisa Coll (Madrid, 1992), autora de Resistencia bisexual: mapas para una disidencia habitable (Melusina, 2021). "Quan només es parla de la nostra identitat des del desig per a mi és un perill, perquè fa que no veiem tota la càrrega de la violència estructural que hi ha darrere l'etiqueta", explica Coll. "La bifòbia consisteix no només a dir-nos vicioses, sinó en patir violència sexual, psicològica, física, tenir greus problemes de salut mental... és violència amb totes les lletres", aclareix.

El 46% de les dones bisexuals han estat violades

El 46% de les dones bisexuals han estat violades i el 75% han patit algun tipus de violència sexual, segons va publicar The National Intimate Partner and Sexual Violencie Survey el 2013 als Estats Units. De tots els grans grups d'identitat sexual, les persones bisexuals tenen els pitjors problemes de salut mental, incloent-hi altes tasses de depressió, ansietat, autolesió i suïcidi, segons Bisexual Invisibility Report, publicat el 2012 al Regne Unit. Aquests només són alguns dels exemples que Coll exposa al seu llibre, on posa nom i xifres a aquestes violències amagades. L'escriptora deixa clar que no es tracta de fer una competició de quin dels col·lectius pateix més discriminacions, sinó de posar-los-hi nom i així ajudar a aquelles persones que tenen dubtes o volen informar-se.

Què la va impulsar a escriure aquest llibre? Coll narra que va sortir "molt tard de l'armari en comparació a la resta", als 25 anys, i els referents que ella tenia sobre la bisexualitat com a quelcom "vàlid, identitari i polític" eren referències molt llunyanes d'articles a internet o de llibres en anglès. "Volia fer una referència sòlida i més completa, perquè a l'Estat espanyol no he vist res escrit des de la perspectiva amb la qual ho he fet. Va ser un treball molt emocionant, però tenia molta por perquè em faltaven referències", confessa.

"Creia que la bisexualitat era un lloc de pas i lleig, no pas un lloc on m'hi podia quedar"

"D'adolescent coneixia la paraula bisexual, però mai la vinculava a una identitat, sinó a una cosa molt lleugre que per res tenia veure amb el que jo era. Creia que era un lloc de pas i lleig, no pas un lloc on m'hi podia quedar, créixer i crear comunitat" recorda l'autora. Amb el temps, aquesta idea ha canviat i una missió del llibre és defensar que la bisexualitat és "una categoria vàlida, identitària i completa". "La bisexualitat no és un complement", afegeix. En aquest sentit, l'autora protesta perquè sembla que les persones bisexuals siguin objectes de desig i no pas subjectes d'aquest. "Som subjectes de pensament, no és suficient treure la bisexualitat de la fantasia dels homes cis i heterosexuals. El que hem de fer és considerar-nos subjectes amb memòria històrica amb desig, sí, però amb moltíssimes coses més", argumenta.

La bisexualitat espanta?

Històricament, s'ha parlat de la bisexualitat com un punt mig entre la línia de l'homosexualitat i l'heterosexualitat. En un fragment del llibre, Coll es refereix a les sexualitats com un mapa, i no pas com una línia. "Per part de l'heterosexualitat espanta molt que no hi hagi una línia definida que ens separi unes de les altres. Per part del col·lectiu LGBTIQA+, hi ha por a que les bisexuals siguem el cavall de Troia que portem idees heterosexuals i això ens delega a ser una dissidència de segona", lamenta. Per evitar aquesta discriminació, Coll considera que cal tenir en compte la bisexualitat i la bifòbia també dins dels feminismes i del moviment queer, perquè si es rebutja comptar amb aquesta part del col·lectiu, el moviment deixa de ser interseccional i d'acollir a tota la diversitat. D'altra banda, remarca que, tal com passa amb la lesbofòbia, a les dones bisexuals que pateixen violències se les encasella en les violències per ser dones, sense tenir en compte el component de la seva identitat. "És masclisme o homofòbia. La lesbofòbia és una violència estructural, tal com la bifòbia mateixa. No es tracta de posar-se cap medalla, sinó d'entendre el problema, donar recursos i prevenir-lo".

Com es fa xarxa?

Mentre que la comunitat gai o lèsbica està més arrelada, la bisexual sempre s'ha trobat en una mena de no-lloc, donant suport a les lluites feministes i lèsbiques, però amb dificultats per trobar el seu propi espai. Ara, aquesta situació està canviant. Però com ha començat? "La creació de la comunitat bisexual en el meu cas va venir per les meves amigues", assenyala. Quan l'escriptora va sortir de l'armari, altres noies del seu voltant van fer el mateix pas. "Calen referències properes per sentir-te còmode sent com ets. L'activisme col·lectiu és essencial per generar un canvi i estar present a les lluites queer", assenyala. D'altra banda, considera que les persones bisexuals han de treballar per un activisme que tracti de forma directa la bifòbia i a partir d'aquí teixir aliances amb els altres membres del col·lectiu LGBTIQA+.

Tots som bisexuals?

"No hem de fer distinció entre les bisexuals de veritat i les de mentida"

La bisexualitat és una identitat, remarca en tot moment l'escriptora, i l'afirmació de "tots som bisexuals" li treu la càrrega política a una identitat dissident, perquè la norma continua sent ser heterosexual. Ara bé, assenyala que no s'ha de caure en la trampa de vincular una identitat amb una pràctica. "No hem de fer distinció entre les bisexuals de veritat i les de mentida, les que ens han demostrat que ho són i les que no", alerta. Si es juga a aquest joc de bisexual bona o dolenta, per a Coll es torna a caure en la mateixa desconfiança i acusació que hi ha respecte a les persones bisexuals per part de l’heterosexualitat i l’homosexualitat. És per això que, si una persona té curiositat per tenir relacions sexoafectives amb persones del seu mateix gènere, no ha de ser res negatiu si això es verbalitza prèviament i tenint el consentiment de la persona amb la qual mantindrà la relació.