Público
Público

LLEI TRANS Claus de la nova llei trans i LGTBI que contempla l'autodeterminació de gènere

L'avantprojecte, llargament aturat per les disputes entre els socis del Govern espanyol, comença el seu camí legislatiu

Orgullo 2021
Una noia sosté una pancarta en una manifestació centrada en el col·lectiu trans, a 28 de juny de 2021, a Madrid, (España). Convocada por Orgullo Crítico. A. Pérez Meca / Europa Press

La llei que proposa el Govern espanyol per garantir els drets de les persones Trans i LGTBI en l'àmbit estatal arriba després de mesos de disputes entre els socis de l'Executiu espanyol i diverses aturades en la seva tramitació. Diferents acords entre els mateixos socis del Govern i les organitzacions LGTBI han aconseguit desbloquejar un text considerat com "un acord importantíssim" pel ministeri que dirigeix Irene Montero. Espanya se suma a un reduït grup de països que ja han legislat en aquest sentit. Entre ells estan Noruega, Malta, Irlanda, Noruega, Dinamarca i Luxemburg.

Entre els punts clau que ressalten tant el Govern espanyol com els col·lectius LGTBI figuren la despatologització de les persones trans, és a dir, que deixen de ser considerades com a malaltes i no requeriran documents mèdics per fer el canvi de nom i sexe; l'autodeterminació de gènere, que permetrà fer el canvi per la simple voluntat de l'interessat o interessada davant funcionaris del Registre Civil, o "el dret dels menors a ser escoltats", permetent-los el canvi de nom en el registre a qualsevol edat i el de sexe a partir dels 12.

En la negociació alguns preceptes que contenia la norma presentada originalment per Igualtat el febrer passat s'han despenjat del text i altres s'han matisat o canviat. Aquestes són algunes de les claus de la llei, que s'espera que pateixi modificacions en els mesos que duri la seva tramitació parlamentària.

Una sola llei, no dues

El que al principi anaven a ser dues lleis (llei trans i la llei LGTBI), ha quedat fusionat en un sol text que té per títol Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Aquesta unió de l'articulat sota una mateixa norma ha estat una de les concessions del Ministeri d'Igualtat i els col·lectius LGTBI per a desbloquejar la llei. En contrapartida, el text reconeix l'autodeterminació de sexe, a la qual fins a aquest moment s'oposava la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, i el Partit Socialista.

No ha estat l'única conseqüència de l'acord. La llei trans, proposta originalment per la Federació de Col·lectius Trans de l'Estat Espanyol, ha perdut també algun articulat pel camí, com el que reconeixia el dret de les persones no binàries (aquelles que no s'identifiquen ni com a homes ni com a dones) a marcar una casella alternativa en el DNI. En el procés de desbloqueig han estat claus les negociacions i actuacions que han dut a terme la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), Fundació Triangle i Chrysallis. Però tot i que la FELGTB ha afirmat per activa i per passiva que el text és una llei trans a la qual se li han afegit alguns articles de drets LGTBI, la veritat és que els drets de les persones trans ocupen un dels quatre títols que conté la llei.

Autodeterminació sense condicionaments

La llei contempla que el canvi registral de nom i gènere es pugui dur a terme per la simple voluntat de la persona interessada i sense la necessitat d'aportar cap document, testimonis, proves o informe mèdic que el justifiqui. Si bé el document original presentat per Igualtat parlava de canvi de gènere, l'actual text es refereix al sexe, un matís demanat per la part socialista del Govern espanyol

Com es farà el canvi registral?

Una altra de les modificacions introduïdes en el text és la inclusió d'un procediment per fer el canvi de sexe i nom. Perfer aquest canvi es precisa una primera compareixença en el Registre Civil, on es deixa constància de la voluntat de realitzar la modificació, que ha de ser completada amb una altra compareixença en un termini màxim de tres mesos per a confirmar-la. No existeix termini mínim per a aquesta confirmació.

El Registre ha de resoldre l'expedient en un màxim d'un mes des de la segona presentació, per la qual cosa el tràmit complet hauria de durar en total quatre mesos. Segons el text, "la rectificació registral permetrà a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova condició", encara que això no alterarà la titularitat dels drets i obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona amb anterioritat al canvi, especialment al que s'estableix en la llei contra la violència de gènere de 2004.

Menors trans i tractaments hormonals

El tema dels menors ha estat un altre punt que ha aixecat polèmica tant dins del Govern espanyol com per l'oposició d'una part del moviment feminista. Si el text presentat per Igualtat a l'inici de l'any permetia als menors a partir de 12 anys sol·licitar el canvi registral (amb el consentiment dels seus progenitors fins als 16), el text actual permet aquest canvi a partir dels 14. Els menors que vulguin fer el canvi de sexe i nom entre els 12 i els 14 hauran de fer-ho a través d'un jutjat. Dels 12 anys cap avall el text permetrà només el canvi de nom, encara que no de sexe.

L'avantprojecte de llei no contempla l'hormonació de menors d'edat
, cosa que sí que estava inclosa en el text original presentat pel ministeri d'Igualtat.

Reproducció assistida i filiació de fills de lesbianes i bisexuals

Entre els drets que garantirà la nova llei al col·lectiu LGTB, figuren un parell de mesures clau llargament reclamades per lesbianes i bisexuals. El text garanteix l'accés de lesbianes i dones soles a tenir accés a les tècniques de reproducció humana assistida, equiparant aquest al que ja tenen les dones casades o amb parella heterosexual demostrada. Des de fa set anys una norma del ministeri de Sanitat deixava aquest dret a les Comunitats Autònomes i moltes no el garantien o posaven noses i condicions. Aquesta llei ve a incloure aquest dret entre les prestacions obligatòries del Sistema Nacional de Salut, per la qual cosa totes les dones tindran accés a ell, independentment d'on visquin, la seva orientació sexual o qualsevol altra consideració.

Paral·lelament, l'avantprojecte reconeixerà la filiació de les filles i fills de les parelles de lesbianes i bisexuals sense necessitat que deguin abans haver contret matrimoni, una discriminació que s'arrossegava fins als nostres dies.​

Fi a les teràpies de conversió

La llei prohibeix qualsevol mena de teràpia d'aversió, conversió, contracondicionament o qualsevol altra actuació destinada a modificar l'orientació o identitat sexual o l'expressió de gènere de la persona.