Público
Público
llei trans

Clam perquè la llei trans surti del bloqueig

Parlem amb diverses dones amb trajectòria política i activista a Catalunya que valoren les pugnes entre el PSOE i Unidas Podemos al voltant de la normativa. Lamenten que els socialistes hagin adoptat un discurs que durant els darrers anys ha estat propi de l’extrema dreta.

Diputats d'ERC, JxCat, CUP, Més País i Compromís, amb col·lectius de defensa dels drets de les persones trans, aquest 17/3/2021 a les escales del Congrés.
Diputats d'ERC, JxCat, CUP, Més País i Compromís, amb col·lectius de defensa dels drets de les persones trans, aquest 17/3/2021 a les escales del Congrés. ERC / ACN

La llei trans està suposant l'enèsim terrabastall en el Govern espanyol de coalició, format pel PSOE i Unidas Podemos. En aquest cas, el Partit Socialista ha mostrat una oposició desacomplexada cap a la regulació de drets de les persones trans, amb especial bel·ligerància cap a les dones en algunes de les seves declaracions. De fet, les discrepàncies a l'Executiu i el rebuig del PSOE provoquen que la llei es mantingui bloquejada. Però, per què? Abordem la situació amb diverses dones trans catalanes amb trajectòria activista i política, que expliquen per què és important aquesta normativa i per què genera tantes resistències.

Què és ser dona?

Cèlia Casanova: "El nostre accés a l’espai públic està regulat per la violència sexual"

Què és ser dona? Què és el gènere i per què existeix? El feminisme ha profunditzat en aquest debat durant dècades per dirimir que el que ens defineix com a dones no rau en els nostres cossos, en la genitalitat o en la nostra genètica, sinó en el lloc que ocupem en la societat. Un lloc sovint explotat econòmicament i acotat per la violència masclista. El passat estiu, es feia públic un document intern del PSOE on es recollia el seu argumentari sobre la qüestió, en el qual dinamitava anys de debat al carrer amb una interpretació pròpia: "El sexe és un fet biològic. El gènere és la construcció social del sexe biològic amb el que es neix", deien els dos primers punts. Segons aquesta màxima, les dones trans que no tinguin vagina, no són dones.

"Les dones trans patim misogínia. El nostre accés a l’espai públic està regulat per la violència sexual. Aquesta és la definició més bàsica de la categoria ‘dona’", afirma Cèlia Casanova, integrant del col·lectiu feminista de dones trans Sororitrans. Per a Casanova, afirmar que les dones trans no són dones és "oblidar la realitat material" que viuen, esquitxada per les mateixes lògiques masclistes que la resta de dones cis, amb l’afegit de la transmisogínia.

Algunes opositores a la llei afirmen que pot servir perquè homes acusats per violència masclista puguin eludir condemnes identificant-se com a dones trans. L’escriptora Lucía Etxebarria va arribar a afirmar que "un violador pot acabar a una presó de dones": "És un disbarat. Saps què em passaria a mi si em posen a una presó d’homes? Fa dècades que les dones trans les porten a presons masculines i les violen a diari", explica Sílvia Pérez Pallarés, activista trans lleidatana que va formar part de les llistes de Junts el passat 14 de febrer.

Per a Sabrina Sánchez, representant de Trans United Europe a l’Estat espanyol, tot plegat constitueix una estratègia de "deshumanització": "Ens diuen que som pederastes i violadores en potència". A més, apunta que la violència masclista no necessita d’aquesta estratègia per seguir existint: "Els homes ja abusen i violen i surten impunes sense necessitat d’una llei trans".

Què diu la llei?

Sabrina Sánchez:"L’Estat ens va perseguir amb la llei de 'Vagos y Maleantes'. Se n'ha de responsabilitzar"

L’oposició contra la llei recau en el fet que s’eliminarien requisits com hormonar-se durant dos anys o sotmetre’s a una operació quirúrgica dels genitals per canviar el nom i el gènere al registre civil, l’anomenada "autodeterminació de gènere". El PSOE denuncia que això obre la porta a què homes es puguin canviar el registre civil i esdevenir dones perquè "expressen en un moment determinat que se senten dones": "S’ha de donar una ‘situació estable de transexualitat’", diu al document.

"Un home no es posaria Maria al DNI així com així. La seva masculinitat no li permet", ironitza Pérez. Per contra, creu que aquesta reforma, que agilitzaria els canvis de registre, pot suposar una veritable millora en l’accés a una vida digna per a les dones trans: "Saps les dificultats que tens quan el teu aspecte i el teu DNI no coincideixen? No et donen feina ni et lloguen un cotxe. Quan em vaig divorciar, vaig trigar sis mesos a trobar pis sense tenir dificultats econòmiques!". Sánchez, però, lamenta que la llei no inclogui una visió de "reparació, en especial cap a les trans més grans": "Va ser l’Estat qui ens va perseguir amb la Llei de vagos y maleantes durant 70 anys. Ha de ser l’Estat qui se’n responsabilitzi".

Per la seva banda, Casanova apunta que es tracta d’una llei molt inicial, i que no inclou de forma contundent proteccions laborals, com si passa a països com l’Argentina amb el 'cupo laboral trans': "Realment, és una llei molt bàsica. Són drets que no s’haurien de negar de cap manera". Per contra, el bloqueig socialista ja fa mesos que s’allarga, fins al punt que una setantena de dones trans es van declarar en vaga de fam fa uns dies per demanar només que es tramités al Congrés: "Crida l’atenció que per una llei de drets humans bàsics s’hagi d’arribar a una vaga de fam. I no per la seva aprovació, sinó només per la tramitació", apunta Casanova. La vaga es va aturar, ja que ERC, la CUP, Junts, Más País i Compromís van accedir a la demanda de les vaguistes: tramitar la llei perquè es debati al Congrés.

Per què el PSOE hi està en contra?

Veronika Arauzo: "Volen dividir el moviment feminista tant com poden"

Els postulats que avui en dia es fa seus el PSOE són els que fa pocs anys circulaven als busos de la plataforma ultracatolicista Hazte Oir, que va despertar un gran rebuig social: "Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen", resava el seu lema. "No sé si ara hi hauria la mateixa condemna unànime", lamenta Casanova. La militant feminista viu amb preocupació com els socialistes estan legitimant aquestes posicions, que s’havien associat a la dreta i la ultradreta: "A Catalunya, diputades com la Gemma Lienas han mostrat públicament discursos transmisògins. I no només passa a les institucions, també a altres espais, com la CNT", explica.

El 2007 era el Govern de Zapatero qui aprovava la primera llei estatal que permetia el canvi de gènere i nom al registre civil, amb unes demandes que ara es volen aixecar. Llavors, per què el Partit Socialista ha virat en aquesta direcció? "Fa dos anys va haver-hi una efervescència feminista molt gran com a moviment popular autònom. I el PSOE no pot encaixar que hi hagi un moviment fora del seu control, així que desvia el focus cap a temes divisius i intenta trencar consensos", afirma Casanova. Hi coincideix Veronika Arauzo, de l’associació Visión Trans que ha acompanyat les vaguistes de fam a Madrid: "Volen dividir el moviment feminista tant com poden, després d’anys on el feminisme ha començat a quallar. Però les dones trans hi hem estat sempre".

Per la seva banda, Clara Palau (ERC), que podria ser la primera dona trans diputada al Parlament en funció dels dirigents republicans que renunciïn a l'escó per entrar al Govern, hi veu un càlcul electoral i disputes de poder amb Unidas Podemos: "Veig certa gelosia per no haver pogut controlar el Ministeri d’Igualtat, i disputes per veure qui té més poder, com també està passant amb la regulació dels lloguers. Sembla que volen marcar perfil davant una possible millora electoral a l’Estat, i anticipar eleccions". Tot i haver tramitat la llei al Congrés, pateix per com puguin afectar les eleccions madrilenyes: "A Madrid, ara, hi ha molt soroll".

Sabrina Sánchez, però, tem de les conseqüències de tota aquesta deriva, en vistes del que està succeint a la resta del món: "No entenc el càlcul del PSOE veient el que està passant a Polònia o a Hongria, a la mateixa Unió Europea", on s’està produint una persecució a les persones LGTBI i qüestionant el dret a l’avortament. De fet, Sánchez tem que l’Estat espanyol acabi pel mateix camí: "Quan s’acabi la legislatura, podria entrar la dreta al Govern. En quatre anys ens tornarem a trobar al carrer demanant l’avortament. I si arriba a passar, les dones trans estarem al carrer, com hem fet tota la vida".