Envellir en comunitat en una masia del segle XVIII: Un grup de jubilats impulsa un 'cohousing senior' a Osona

Compartir una masia del segle XVIII a Gurb (Osona) per envellir junts. Aquest és l'objectiu d'una desena de jubilats o a punt de jubilar-se d'entre 50 i 70 anys que han impulsat un projecte de cohousing senior. Es tracta d'un model d'habitatge col·laboratiu molt estès als països nòrdics i que a Catalunya se'n comença a veure alguns exemples. 

Són persones de diferents àmbits que, entre elles, els uneix algun fil de confiança. A alguns d'ells l'amistat els ha fet compartir caps de setmana, estius o assajos de cant coral, però ara el seu propòsit de vida va molt més enllà: compartir la vellesa d'una manera activa.

"Ens movem amb la il·lusió i la confiança que ens coneixem des de fa temps, tenim vincles i ja ens sentim família", destaca Núria Serarols sobre la possibilitat que puguin sorgir dificultats durant la convivència. Quan parlen desprenen entusiasme per tots els racons i ara, amb la nova etapa vital que se'ls obre, volen continuar sentint-se "vius" i "lliures", apunta Lluïsa Gimeno, una altra de les components de la comunitat. Feia temps que els rondava la idea pel cap, però trobar l'Anna Alsina, hereva de la masia i interessada en la iniciativa, va acabar de fer-ho possible.

Serarols explica que en el seu cas, poder envellir en comunitat, era una inquietud que tenia des de feia molt de temps. "Veia els meus avis i pensava si m'agradaria viure d'aquella manera quan em fes gran, ho veia com una vellesa pobra", assenyala. "En comptes d'anar a espetegar en una residència o que hagués de dependre dels fills, jo tenia ganes de viure una vellesa d'una manera diferent. Una vellesa que sigui rica, plena i ben viva", afegeix.

La casa disposa de vuit habitacions i la idea és anar-la arreglant. N'hi ha que tenen les habitacions més avançades que d'altres, i els espais comuns n'hi ha que encara s'han d'arreglar. Un dels llocs que han prioritzat és la sala de ioga, però també n'han previst una per a tocar música i una altra per pintar.

Una metgessa, nutricionistes i una farmacèutica

La Dolors Soriano és la més gran del grup. Ella ja està jubilada i durant molts anys va estar al capdavant de la unitat de cardiologia pediàtrica d'un hospital de tercer nivell. "El primer que vaig sentir quan em vaig jubilar és que la vida era temps i que ara la començava a viure", apunta. En el seu cas, relata, a partir d'aquell moment va deixar de viure la vida "pels altres" per dedicar-se a ella mateixa. Explica que entoma aquesta etapa com una etapa de "llibertat", "explosió", "plenitud" i de poder "estar en contacte amb la natura".  

Entre els homes i les dones del grup hi ha diversos perfils del sector de les cures. A banda de la metgessa, també hi ha nutricionistes o una farmacèutica. "Volem continuar sentint-nos vius i lliures per decidir què volem menjar, quines medicines prendre i com volem estar", destaca la Lluïsa Gimeno. A més, amb la confiança compartida que si es posen malalts la comunitat els cuidarà.

Per la Maite Bayés, una altra de les integrants de la comunitat, l'etapa que està a punt d'encetar és com "una segona adolescència". Assegura que tots els que formen part del grup tenen moltes motivacions i "coses per aportar". "Tenim la sensació de formar part d'una tribu, amb ganes de compartir tot allò que sabem i hem après al llarg de la vida", destaca.