ELECCIONS AL PARLAMENT
ERC s'imposaria a les eleccions catalanes, però l'independentisme no arribaria al 50% dels vots
Segons les estimacions del gabinet 'Key Data' per a 'Públic', l'independentisme augmentaria la majoria al Parlament, amb 75 diputats, 37 d'Esquerra, 31 de JxCat i set de la CUP, però es quedaria en el 48,6% dels sufragis. El PSC pujaria fins als 25 diputats i l'enfonsament de Cs, que perdria més de la meitat dels escons, beneficiaria PP i Vox, que irrompria a la cambra amb quatre escons. Aritmèticament seria factible un tripartit entre ERC, socialistes i comuns. Els republicans també sumarien majoria amb Junts
Publicidad
barcelona,
Quan falten quatre mesos per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer, ERC surt de la pole position per imposar-s'hi, una fita que no assoleix des de la II República. El partit presidit per Oriol Junqueras lidera totes les enquestes i, segons les estimacions del gabinet demoscòpic Key Data per a Públic, seria la força més votada, amb el 24,1% dels vots i 37 escons, per davant de Junts per Catalunya (31) i el PSC (25).
Publicidad
ERC seria la força més votada a les quatre províncies catalanes i, tot i la caiguda de participació, guanyaria uns 2.000 vots amb relació el 2017, fins a arribar als 931.000. En termes relatius, el partit republicà, que tindrà probablement Pere Aragonès com a cap de llista, sumaria el 24,1% dels sufragis, 2,7 punts més que el 21-D i passaria de 32 a 37 escons. La millora d'Esquerra contrasta amb el retrocés de JxCat, que perdria tres diputats -de 34 a 31-, dos punts de suport i 180.000 vots. Ara bé, l'observatori de Key Data adverteix que la situació pot empitjorar pel partit de Carles Puigdemont, ja que si finalment el PDeCAT concorre a les urnes per separat, com sembla ara mateix, "la baixada serà encara més gran" i es deixaria més escons.
Fort creixement del PSC
De la mateixa manera que totes les enquestes pronostiquen la victòria d'ERC, també coincideixen en preveure un fort ascens del PSC, que es convertiria en la tercera força de la cambra. Segons l'anàlisi de Key Data, el partit de Miquel Iceta guanyaria vuit diputats, per totalitzar-ne 25, gràcies als 655.000 vots rebuts, el 17,0% del total, el que suposa 50.000 sufragis i 3,1 punts més que el 21-D. Els socialistes serien la segona opció més votada a la província de Barcelona, amb 18 escons, i guanyarien diputats a les quatre demarcacions.
Enfonsament de Cs
En un context polític radicalment diferent del que hi havia el 21 de desembre de 2017 -menys de tres mesos després de la celebració del referèndum de l'1-O i de la posterior aplicació del 155 i l'empresonament dels dirigents independentistes-, Ciutadans serà més que probablement la formació més castigada a les urnes. De guanyar els comicis fa tres anys a ser tot just el quart partit del Parlament i a gran distància del tercer. Traduït a números, la força de dretes perdria 625.000 dels més d'1,1 milions de vots que va rebre -passaria del 25,4% al 12,3% de suport- i 21 dels 36 diputats actuals, sumant-ne només 15. L'enfonsament seria de tal magnitud que la triple dreta espanyolista perdria representació al Parlament, malgrat la pujada del PP i el debut de Vox, passant de 40 diputats i el 29,6% dels vots a 26 escons i el 22,9%.
Publicidad
El PP, ara encapçalat per Alejandro Fernández, recuperaria una mica de terreny i guanyaria tres diputats -de 4 a 7-, més de 60.000 vots i 2,2 punts de suport, mentre que la ultradreta de Vox s'estrenaria al Parlament després d'obtenir més de 160.000 paperetes (el 4,2%), que li reportarien quatre representants, tots a Barcelona. Tant PP com Vox s'alimentarien en bona part de votants que el 21-D havien optat per Cs.