Público
Público
ENTREVISTA A GONZALO BOYE

"Espanya és un estat en vies de democratització, la Transició encara no ha acabat"

L'advocat es mostra convençut que el Tribunal Europeu de Drets Humans tombarà la condemna a Quim Torra i confia que faci el mateix amb les sentències dels presos polítics.

L'advocat Gonzalo Boye durant la presentació d'un dels seus llibres. ACN
L'advocat Gonzalo Boye durant la presentació d'un dels seus llibres. ACN

Li agradi o no, els últims anys Gonzalo Boye (Valparaíso, Xile, 1965) s'ha convertit en un dels advocats més coneguts de l'Estat, després de participar en causes judicials tan mediàtiques com el cas Bárcenas o la defensa d'Edward Snowden. Però si hi ha un tema que l'ha posat a la diana dels mitjans conservadores ha estat la seva defensa de dirigents independentistes, com els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, entre d'altres. Atén El Quinze telemàticament per valorar la recent condemna a inhabilitació de Torra, explicar com veu la via jurídica europea i denunciar el funcionament del poder judicial espanyol.

La setmana passada el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació de Quim Torra. Vostè ha denunciat que ha estat un procés fet amb la "intencionalitat política d'enderrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", el que és un "veritable frau constitucional". En què es basaria aquest frau?

Tot això es munta a partir d'una denúncia del PP i Ciutadans davant d'un organisme que no tenia competències per dictar-li ordres al president Torra. I es va cap a una situació en què s'està utilitzant indegudament l'ordenament jurídic per canviar la realitat política de Catalunya.

Com altres casos vinculats al Procés, la causa arribarà a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), bàsicament perquè consideren que s'han vulnerat drets fonamentals. Quins?

El principal és el dret a la participació política tant dels catalans com del president Torra. Els catalans van anar a les urnes el 21 de desembre de 2017 i van votar unes propostes polítiques concretes. I ara veuen com ha estat modificat el resultat producte d'una decisió judicial. D'altra banda, es priva el president Torra del dret a sufragi passiu per a càrrecs polítics i es vulneren els drets a un judici imparcial, de defensa, el principi de legalitat o el dret a no ser sancionat dues vegades per un mateix fet, ... La llista és molt llarga.

El TEDH no es caracteritza per la seva velocitat a l'hora d'emetre sentències. Suposo que aquesta trigarà anys a arribar, tingui el sentit que tingui.

Cada vegada que anem a Europa guanyem, per tant, creiem que el sentit d'aquesta sentència també serà clar. Pel que fa als temps, crec que els que aposten per un recorregut de molt llarga durada s'equivoquen.

Hi ha un excés de confiança en els tribunals europeus? Fa uns mesos va participar en un acte al Parlament Europeu sobre la judicialització de la política, en el qual l'advocat basc Julen Arzuaga va advertir que no sempre els havien donat la raó en casos evidents de vulneracions de drets humans.

"Cada vegada que portem un cas a Europa  guanyem. I això també serà clar amb Torra"

Això és veritat, però aquí estem en un altre escenari, diferent del basc. I no és que hi tinguem una confiança cega, sinó que anem a Europa quan portem temes molt concrets, molt seriosos, molt lligats i molt documentats per guanyar. Aquesta és la nostra aposta i això és el que farem.

Seguint amb el front europeu un altre tema pendent és el suplicatori de l'Eurocambra sobre Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que els podria deixar sense la seva immunitat parlamentària. En principi el procés es va paralitzar per la pandèmia. Té idea de quan es reactivarà?

El relat oficial sempre deia que això seria molt ràpid i que era qüestió de dos mesos. Ara li donen la culpa a la pandèmia, però nosaltres tenim una altra visió del tema. El que no tenim són dates, però si que sabem com acabarà això.

I com ho farà?

Ells continuaran sent diputats al Parlament Europeu i ja sigui en la seu parlamentària o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea es dictaminarà que el Tribunal Suprem no era l'autoritat competent per demanar el suplicatori, que és un requisit essencial per a tot això. És evident que el Tribunal Suprem no pot fer-ho, i ja ho han dit la justícia belga [amb l'exconseller Lluís Puig], les Nacions Unides, ... tot déu que ha estudiat la causa ha dictaminat la manca de competència del Tribunal Suprem.

Entenc que l'objectiu final de la defensa és aconseguir que caiguin les euroordres i que Puigdemont, Comín, Ponsatí o Puig puguin tornar a Catalunya. Ho veu factible?

L'objectiu és molt més ampli que això. Mai ens hem plantejat la defensa amb l'objectiu de tres o quatre persones, sinó que l'objectiu és demostrar davant la justícia europea el que s'ha fet malament en base d'una idea política de la justícia, i que això afecti també els més de 2.800 catalans que estan pendents de judicis per diverses causes.

L'altra gran qüestió que es dirimirà a Europa és la sentència del judici de l'1-O, que manté nou persones a la presó. Creu que pot modificar la decisió del Suprem?

Si algú creu que el Tribunal Europeu de Drets Humans s'enfrontarà a les Nacions Unides en matèria de la competència del Tribunal Suprem és no saber com funciona el TEDH. Evidentment si les coses es fan bé la causa té recorregut, tot i més.

No seria la primera vegada que el TEDH tomba una sentència que ha suposat diversos anys de presó per a la persona afectada. Hi ha algun tipus de reparació?

Hi ha formes de reparació, però evidentment res repara els anys a la presó. Això forma part de les regles del joc democràtic i del sistema de recursos, però més greu seria que no existís el TEDH.

Vostè mateix va passar gairebé vuit anys a la presó per un cas en què sempre ha defensat que no hi tenia res a veure [el segrest de l'empresari Emiliano Revilla]. Com se sent davant d'una situació així?

No és l'única injustícia que ha existit i defensar els exiliats també m'està costant una altra causa penal, que m'imagino s'estarà construint per perjudicar-me. A la vida si un mira massa cap enrere acaba estavellant-se en avançar. Un ha de passar pàgina i mirar més cap endavant que no pas cap al passat.

L'advocat Gonzalo Boye. ACN

He llegit que no era el seu objectiu convertir-se en un advocat mediàtic, una cosa gairebé impossible portant casos com els de Bárcenas, Snowden o el Tarajal. Què el porta a acceptar la defensa de dirigents independentistes?

"En matèria de drets fonamentals no hi ha lloc per a l'equidistància. No es pot estar a la mateixa distància de la víctima que del victimari"

Bàsicament una qüestió de drets humans i drets fonamentals. Crec que el procés ha de ser l'adequat perquè les resolucions siguin justes. Evidentment judicialitzar la política és un error i vulnerar els drets humans, una aberració. A nosaltres sempre ens trobaran al mateix costat en aquestes matèries, perquè en matèria de drets fonamentals no hi ha lloc per a l'equidistància. No es pot estar a la mateixa distància de la víctima que del victimari, sinó que s'ha d'estar sempre amb la víctima.

Fa unes setmanes va denunciar que van assaltar el seu despatx, per segona vegada en nou mesos. En certa manera s'ha convertit en una bèstia negra per a determinats mitjans. Assumir la causa de dirigents independentistes té un cost personal?

Té un cost personal enorme i ho vivim en el dia a dia, però d'altra banda un ha de viure amb el que la consciència li dicta, i a mi em va dictar que havia de donar el millor de mi en la defensa dels exiliats i dels catalans en general.

Els atacs que pateix són més grans que els que va tenir amb altres causes, com el cas Bárcenas?

Sí, és clar. Amb això han perdut la vergonya. Es fa una entrada i registre en el meu despatx producte d'una declaració d'una persona que fins i tot té un homicidi pendent d'investigar, i només declarar en contra meva se'l posa en llibertat. I així seran molts els que facin el mateix.

Crec que fins i tot han hagut de canviar d'escola la seva filla perquè arran d'aquest cas patia assetjament.

Sí, hem fet això, i a més gairebé no sortim per Madrid perquè diverses vegades m'han insultat al carrer o m'han amenaçat entre diverses persones. Són sempre molt valents quan van en grup. Això és part del preu que cal pagar i no sabem quant més caldrà pagar-ne.

En alguna ocasió ha comentat que la causa catalana és un litigi estratègic, que pot servir per evidenciar la necessitat d'un canvi en el sistema judicial.

"Si un polític no està emparat per expressar les seves idees a través d'una pancarta estem fora de la Carta Europea de Drets Fonamentals"

Que en una causa en què no hi ha hagut cap tipus de violència s'estiguin aplicant tipus penals i mètodes com si es tractés de delictes de terrorisme i on s'han utilitzat tots els recursos d'una part de l'Estat per perseguir la dissidència política, reflecteix que hi ha un sector de la judicatura que no té un enteniment democràtic del dret. Això ho posem en evidència sobretot amb el contrast europeu i sens dubte és un litigi estratègic, però ho és per millorar la justícia. El que ningú pot pretendre és que nosaltres vulguem rebentar la justícia, volem que hi hagi justícia i que n'hi hagi de veritat dins d'uns paràmetres europeus.

Aquesta causa ha modificat la seva opinió sobre l'Estat espanyol?

Bé, jo sempre he tingut la mateixa opinió. Crec que és un estat en vies de democratització, estem en una situació en què la Transició encara no ha acabat i quan ho faci serà quan es facin canvis que són estructurals i necessaris, sobretot de mentalitat.

Portem més de quatre dècades de Transició?

Crec que sí, que la Transició va ser molt cosmètica, però no profunda i no es van canviar moltes coses. Et poso un exemple. A Xile hi ha moltes disfuncions, però cada setmana hi ha un nou judici a membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat que van participar en greus vulneracions dels drets humans i hi ha molta gent complint condemna per aquestes vulneracions. Primer es va fer una comissió, es va establir una veritat, després es va anar a la justícia i ara s'està en procés de reparació. Tot procés transicional ha de complir aquests tres objectius: veritat, justícia i reparació. I aquí no hi ha hagut veritat, justícia ni reparació i, per tant, és inconclús. I sobre aquest procés inconclús resulta que hi ha estructures de poder que es mantenen tan fèrries com eren abans de l'anomenada Transició.

Hi ha hagut un cert desconeixement per part de l'independentisme d'aquests ressorts de l'Estat o una actitud, si vol, naïf?

Sí, moltes vegades ho comento amb els meus defensats i els dic que cada vegada que un català em diu "no s'hi atreviran" jo m'espanto. Crec que el temps està demostrant que part de la nostra anàlisi era correcte perquè coneixíem millor com seria la reacció d'un sector de l'estat.

Gonzalo Boye durant una xerrada. ACN

També ha defensat a persones com César Strawberry, Def Con Dos. La persecució de la dissidència va més enllà de el cas català.

Va molt més enllà del tema català, volen mantenir un estat a l'antiga. César Strawberry és part de la dissidència, i que molesti una persona amb la seva visió de món, amb el seu art i amb la seva capacitat de creació artística és una de les proves del cotó. Si un artista no pot ser lliure per crear estem ja fora de la Carta Europea de Drets Fonamentals. I si un polític no està emparat per expressar les seves idees polítiques a través d'una pancarta també hi estem fora. I ja no vull ni parlar de quan es treuen urnes al carrer ...

Molta gent demana solucions immediates, però insisteix que revertir el procés de judicialització de la política és quelcom lent.

La gent ha de tenir una mica de paciència, perquè estem treballant 18-20 hores al dia. Fem el que podem, perquè ens estem enfrontant a unes estructures molt rígides, molt potents i ho estem fent amb els recursos limitats amb què comptem. Res es construeix d'un dia per l'altre. Hi ha molts sacrificis personals en marxa, tothom està fent moltes renúncies. A vegades tinc la sensació que la gent creu que els miracles passen d'un dia per l'altre, però qualsevol procés té els seus ritmes. Mai hem parat i mai ho farem i les coses aniran passant.

Quan va començar a defensar líders independentistes, s'imaginava que portaria el cas d'un president inhabilitat per una pancarta?

Sempre que em fico en una causa m'imagino qualsevol escenari, però això així no m'ho vaig imaginar, perquè això és la prova del cotó. Inhabilitar per una pancarta és creuar determinades línies vermelles que mai s'havien d'haver creuat.

El poder judicial té la seva pròpia agenda, independent de la del polític?

Porto molt de temps dient que la Justícia no és depenent del poder polític. Les altes instàncies jurisdiccionals tenen una agenda política pròpia. Evidentment una cosa és que es designin per via parlamentària els membres del Consell General del Poder Judicial, per reflectir les majories que hi hagi a nivell de l'electorat i per a la legitimació democràtica d'aquests càrrecs. I una altra és que això vulgui dir que depenguin políticament d'aquests partits.

Fa uns dies es va conèixer la voluntat de modificar la llei orgànica del poder judicial per poder renovar els membres del Consell General de Poder Judicial per majoria absoluta i no qualificada. Què li sembla?

Plantegem una cosa diferent. Evidentment una reforma s'ha de fer, perquè això és un problema que afecta tant a Catalunya com a Espanya. Sempre faig servir el mateix exemple: si un vaixell tanc té un vessament a les aigües d'un país, aquest vessament també afecta els països limítrofs. És a dir, aquest és un problema de tots, però una reforma a data d'avui ha de ser molt concreta, molt precisa i per evitar les conseqüències dels mandats caducats. Aquest ha de ser l'àmbit d'actuació i canviar les formes d'elecció podria generar un conflicte constitucional que no és gens desitjable.

Cap a on hauria d'anar la reforma?

Bàsicament a establir què passa quan els membres del consell se'ls caduca el mandat. Si un mandat està caducat, per què segueixen cobrant sou o tenint despatxos i cotxes oficials? Són coses de les quals no s'ha fet previsió i hi ha marge per fer-la amb una majoria rotunda de diputats i senadors, que també seria una resposta clara a la política del Consell.

Alguna vegada ha reclamat algun tipus de control independent per al sistema judicial.

"El poder judicial és l'únic poder de l'Estat que no té un contrapès"

És l'únic poder de l'Estat que no té un contrapès. No pot existir en un sistema democràtic un poder que no tingui un contrapès i el poder judicial no el té. I avui s'està demostrant que el poder judicial va al seu aire, està fent el que vol i no hi ha manera de limitar aquest poder. Això genera impunitat i sobretot una disfunció democràtica.

Hi ha algun model a seguir?

Models n'hi ha molts, però cada país ha de seguir el seu partint d'una cosa: el primer que ha de inspirar-lo és l'esperit de la cultura democràtica. A partir d'aquí tot és més senzill. Primer cal fer una avaluació per veure fins a quin punt aquestes instàncies estan impregnades d'una manca de cultura democràtica i després fer les reformes entre tots els que en són actors. I jo no sóc actor.