No es pot entendre el bàsquet a Catalunya sense el pes específic de Badalona i tampoc es pot cometre l’atemptat de limitar la realitat de l’esport a la ciutat tan sols al Joventut. L’esport de la cistella és el més semblant a una estructura d’estat per a la ciutat però batega amb diferents cors. Un dels que ho fa amb més força, al mateix espai des de fa més de 80 anys, és el Sant Josep, més conegut com el Sant Pep. Són colla els grans noms de la Penya que van formar-se al segon club de la ciutat. En l’actualitat són més de 300 famílies i una situació institucional de litigi, d’atzucac per la seva supervivència. Un club de bàsquet que vol seguir jugant a bàsquet, però que porta dos anys immers en una partida d’escacs amb massa peces en contra. La darrera, l’Ajuntament encapçalat per Xavier García-Albiol, que ha precintat les instal·lacions del club, deixant-los al carrer. Escac al Sant Pep.

Als fets: fa dos anys i mig que l’actual directiva va entrar al capdavant de l’històric Sant Josep i el regal que s’hi van trobar era del tot enverinat. Les instal·lacions històriques del club no tenien llicència d’activitats des de temps immemorials i a finals del 2019 la propietat de l’espai, l’Arquebisbat de Barcelona, els volia fer fora. De la nit al dia. El club sempre havia format part de la parròquia i les vetustes instal·lacions havien anat perdent els seus diferents usos, quedant-se com un espai de bàsquet. Un espai mític, útil i formatiu de bàsquet. D’aquella primera crisi, el primer escac, en surt la situació actual.

El 2020 tots els grups de l’Ajuntament es posen d’acord en blindar els usos esportius de l’espai, i el club va presentar una llicència d’activitats i semblava que la partida no acabaria amb la fitxa del Sant Pep tombada. Segueixen fent falta obres, segueix fent falta projecte, però el club podia prosseguir. Recuperar la normalitat post- ovid va durar uns mesos. Els que passen aquesta temporada fins que fa una setmana l’Ajuntament decideix precintar les instal·lacions. Deixa al carrer al club. Un altre escac.

Quin és el problema?

L’Ajuntament diu que el precinte, que ha fet suspendre el campus d’estiu, és un acte obligat per no prevaricar perquè hi ha una denúncia d’un veí per problemes de sorolls amb l’activitat de la instal·lació. La denúncia, però, és del 2018. Per què es precinta ara? "La situació és estranyíssima, se’ns ha fet fora quan tenim un projecte d’obres a punt i hem de demanar permís per entrar a buscar material", explica el president del Sant Josep, Ibon Orrantia. Des del club tenen presses lògiques perquè l’Ajuntament concreti "com pensa mantenir el bàsquet aquí, que és el que diuen que volen mantenir". El govern de García Albiol sosté que té un projecte per salvar la situació, però de moment no mou la peça clau de la partida.

Les instal·lacions del Sant Pep necessiten d’una inversió en rehabilitació, adequació i insonorització que en els propers dies s’especificarà a quant puja, però que pot rondar els 500.000 euros. "Com a club podem assumir aquesta quantia, però volem [tenir] la seguretat de poder-ho amortitzar. Demanem que si l’espai és de l’Arquebisbat ens facin un lloguer llarg, de 30 o 40 anys i que si l’opció és que la finca passi a mans de l’Ajuntament se’ns concreti, perquè llavors no ens tocaria a nosaltres fer-la", explica el president.

El precinte ha arribat en un moment clau. "A l’estiu no només fem el campus, també planifiquem tota la propera temporada i òbviament fer-ho amb la incertesa actual és un maldecap: estem buscant espais alternatius per si no podem fer servir les instal·lacions, però no és fàcil", diuen des del club, que confia que podran concertar amb els tècnics municipals unes obres d’insonorització que poguessin començar en breu i que permetessin recuperar l’activitat.

El pavelló del Sant Pep és de 1969 però el club juga a aquell espai (abans sense sostre) des de fa més de 80 anys. Són milers les famílies catalanes que hi han passat i és un llegat que Badalona com a societat ja ha manifestat que no vol perdre. Tots els clubs de la ciutat fan pinya amb la campanya #SantPepnoestoca. La triangulació entre un club amateur, l’administració local i l'Església, però, no és fàcil. El tauler és ple de línies vermelles però el president Orrantia i la seva junta tenen clar quina és la que no es pot franquejar: "volem seguir jugant a bàsquet, que és el que hem fet sempre. Si la ciutat té clar que aquí s’ha de jugar a esport, que ens deixin. Si hem d’invertir nosaltres, que ho possibilitin. Però que no se’ns tanquin les portes com fins ara". El Sant Pep és conscient que encara li tocarà fer més soroll.