Aquest mes es compleixen deu anys del dia D i la hora H que Josep Juaneda, president del Club Beisbol Barcelona no oblidarà mai. Situem-nos. Josep Juaneda és el president d’aquest club i una mica més: el llatinisme que atribueix a algú la condició d’alma mater segurament se li adiu més. L’1 de juny del 2011, una dècada justa enrere, la nova directiva del Futbol Club Barcelona que havia guanyat les eleccions amb Sandro Rosell acaparant milers i milers de vots va acordar un pla de reducció de despeses de les seccions, tan professionals com sobretot no professionals, que tenia com a titular més llaminer la supressió de la secció de beisbol. D’un dia per l’altre. S’escapçava la cronologia d’una de les seccions del Barça més antigues just quan s’arrodonien 80 anys de trajectòria. Josep Juaneda n’era el màxim responsable i qui va rebre la trucada fatal que li avançava 30 miserables minuts el que després Toni Freixa (secretari i portaveu d’aquella junta, candidat fracassat a la presidència el 2015 i aquest 2021) faria públic en roda de premsa.

Adéu siau a una secció com el beisbol? Per què? "Es va voler carregar el mort dels problemes econòmics del club a les seccions amb un pla absurd del qual només es va complir la desaparició del beisbol. Vam ser l’única víctima i se’ns va suprimir just l’any que acabaríem sent campions de lliga, cosa que era fins i tot irònic", recorda Juaneda. La pregunta és obligada: quìn era el pressupost d’aquella secció? "El pressupost eren 285.000 euros per a tota la secció, amb equip aleví, infantil, cadet, juvenil, sènior a primer i sènior a divisió d’honor. No vam poder-los fer entendre que una xifra així en un club com el Barça era la xocolata del lloro. Així va acabar-se el beisbol del Barça".

Un club fet a corre cuita

Tot i un final tan sobtat i ingrat, sobre la taula de la gent del beisbol hi va durar poc la carpeta lamentacions. Passat el xoc, l’estiu de fa deu anys va haver de ser el de reinventar-se: la gent del club i especialment Josep Juaneda no deixarien l’esport del bat a l’estacada. Ells no ho farien. "Havíem de continuar com fos per demostrar que érem un esport potent, teníem 120 jugadors a darrere que ens demanaven que no tiréssim la tovallola i sobretot necessitàvem donar continuïtat a la base", recorda Juaneda que des d’aquell any és al capdavant del Club Beisbol Barcelona, el club constituït ad hoc per agafar el testimoni del Barça. Juguen els seus partits al Carlos Pérez de Rozas de Montjuïc i en el garbuix d’anades i vingudes d’esportistes per tota la muntanya màgica cada cap de setmana és fàcil d’endevinar-hi els seus membres.

Deu anys després d’aquell episodi, es pot dir que l’emancipació forçada ha reforçat el club. "Som més jugadors, més de 200, tenim dos equips femenins de softbol amb projecció de pujar a la màxima categoria i socialment s’està fent molt bona feina", diu Juaneda. Un component, el social, que no és menester d’obviar en un esport culturalment tan plural com el beisbol, que converteix els equips en un aiguabarreig de procedències. "El beisbol català està en un bon moment, amb equips i clubs emergents i nous projectes, això Això té molta vinculació amb la població llatina, ha fet créixer el nombre de jugadors, nosaltres tenim jugadors d’orígens veneçolans, dominicans, nord-americans o japònesos. És un bon mestissatge però no deixa de ser la realitat de la ciutat, de Barcelona, és una forma d’integració. Per a moltes persones migrades poder trobar a Barcelona el mateix esport que és tan important al seu país és una alegria i no és tan dolorós ser lluny de casa", reflexiona.

Juaneda radiografia l’economia del club com un dels maldecaps constant, sempre entre l’espasa i la paret. Fins i tot el Barça ha deixat de complir, denuncia, amb els compromisos adquirits en la desvinculació en forma d’ajudes. Caldrà seguir-ho per veure si es recupera alguna sintonia que, ni que sigui en diferit, mantingui alguna vinculació entre el passat i el present.

El debut olímpic: una esperança

En la línia d’altres esports minoritzats i tantes vegades invisibilitzats als mitjans, qualsevol projecció pública és benvinguda i al món del beisbol barceloní i català s’està amatent a veure si el retorn de la disciplina als Jocs Olímpics aquest estiu a Tòquio pot desencadenar un efecte repunt en l’interès per practicar-lo. "Sempre és positiu ser als Jocs per l’aparador mediàtic que suposen. Si surt, se’n parla… és probable que es noti aquest efecte", diu Juaneda que recorda com "l’emissió d’una sèrie de dibuixos animats al Club Super3 de TV3 durant els noranta ens va fer aparèixer al Barça força nanos interessats en l’esport". La sèrie es deia Dome, el petit geni del beisbol i, en efecte, molts la recordem.