Judici al Procés “Estem guanyant per golejada”, així han seguit les bases d'Òmnium l'interrogatori a Cuixart

Si es pogués mesurar l’estat d’ànim de l’afició que avui està seguint l’interrogatori a Jordi Cuixart al Tribunal Suprem, la sensació sense dubte seria de victòria. Hi ha rialles quan el president d’Omnium Cultural desmunta o rebat les tesis del fiscal, ovacions espontànies a cada pocs minuts i somriures d’orella a orella. “Hi havia molta expectativa que ho faria guai, i no està decebent”, reconeix una voluntària d’Omnium amb l'armilla taronja de l’organització. “Però si estem guanyant per golejada!”, afegeix una altra. Ara bé, l’àrbitre d’aquesta partit no du pantalons curts, sinó toga. I anar guanyant, per se, no implica victòria.

Uns 500 simpatitzants han fet cas a la crida, esdevenint una improvitzada afició que està agafant temperatura amb el pas del dia: si quan arrencava la sessió a les 9.35 hores el públic parlava baix, quasi entre xiuxiuejos, a les 12 del migdia ja ha tancat la primera part de la vista amb càntics en favor dels presos. Un in crescendo de les emocions, que potser a primera del matí li mancava els efectes del cafè i un abric ben tancat per aguantar assegut a l’ombra. I que ha anant prenent intensitat en paral·lel al llançament constant de dards: de Cuixart a la Fiscalia. Tocado y hundido.

21 aplaudiments a la hora

L’afició local ha esclatat en ovacions espontànies en molts moments, amb una mitjana de 21 ocasions a la hora. “Ens estimem el Cuixart i hem vingut perquè es noti”, comentaven dues dones assegudes a la graderia improvitzada davant la seu d’Òmnium. Una sensació fins i tot de superioritat envers els jutges espanyols, que traspuava en totes les rialles col·lectives que esclataven a cada vegada que Cuixart sortia amb una resposta enginyosa. Les expectatives de victòria s’han elevat i la condemna (si arriba) serà més dura de digerir.

Suport des de la política, el sindicalisme i la cultura

Punt i final als símils futbolístics. La declaració ha tingut moments molt celebrats, com les explicacions de Cuixart sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia. Unes explicacions que assolien els assentiments amb el cap de les representants polítics que han omplert la primera filera davant la pantalla gegant, com el candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i el diputat de Junts per Catalunya Eduard Pujol. També hi eren el secretari general d’UGT, Camil Ros; l’anticapitalista David Fernàndez i gent de la cultura com l’escriptor Jaume Cabré, l’actor Joal Joan i el mallorquí Tià Portell, qui acaba de publicar la novel·là Ariel. Entre els que no hi eren, és clar, dues persones estimades de l’afectat: la seva dona Txell Bonet i el vicepresident i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

El seguiment de la declaració de Cuixart. ÒMNIUM CULTURAL

Què són les llonganisses?

I allà han aparegut les famoses “llonganisses”, pressupostades en 500.000 euros, a les que el fiscal buscava donar un sentit ocult i violent que Cuixart s’ha limitat a cenyir a una campanya propagandística. “Home, de vegades ens expressem de manera col·loquial, com allò de les llonganisses. Si hagués sabut que l’e-mail s’examinaria en aquest tribunal...” També s’ha revelat que la direcció d’Òmnium contemplava la hipòtesis de ser empresonada, que provocat la resposta per part d'alguns dels presents  amb crits com “i és clar, que ho sabíem”.