Feixisme 2.0: del gueto a la transversalitat per intentar el "gran assalt"

Estem a la seu de l'Hogar Social Madrid, un palauet al centre de Madrid que al seu dia va ser habitatge de Millán Astray. És enorme. Gegantí. Melissa D.Ruiz, portaveu i líder indiscutible, explica les bondats del grup en un primer passeig per les instal·lacions. Mostra la seva enorme preocupació per les classes populars que han patit la crisi. Càrrega tintes amb el nivell d'atur. "Inadmissible", diu. Reitera el seu menyspreu per "patriotes de pandereta" com Amancio Ortega i aporta la sorprenent dada que l'esquerra no ha acabat de comprendre la lluita de classes. Tot d'una, ens trobem amb Juan Luis, un home de 42 anys que habita des de fa tres dies a l'edifici que va okupar Hogar Social Madrid, segons ens explica. Juan Luis parla meravelles de Hogar Social Madrid, l'únic col·lectiu que li ha prestat ajuda. Mai ha sentit parlar de nazis, neonazis i feixistes. Casualitat.

Melissa escolta atenta i treu pit. "Les etiquetes de neonazis o d'extrema dreta són per a perjudicar-nos. Nosaltres només som patriotes i defensem la nostra gent", diu la dona que, suposadament, amaga un tatuatge amb una esvàstica en el seu turmell. Hogar Social Madrid té al voltant de 200 membres a Madrid i anuncia que, en breu, obriran una altra seu a una altra ciutat espanyola. El col·lectiu marca el pas de la nova extrema dreta a Espanya: un discurs antiimmigrant centrat en la reclamació dels espanyols primer, que es mou i s'expandeix principalment en les xarxes socials i que renuncia a simple vista a les banderes tradicionals de l'extrema dreta .

Hogar Social Madrid  marca el pas de l'extrema dreta: discurs antiimmigrant centrat en la reclamació dels espanyols primer

No són els únics. Diverses organitzacions d'extrema dreta estan florint arreu de l'Estat amb les mateixes premisses que Hogar Social Madrid: discurs antiimmigrant centrat en l'acció social i situant en el centre els problemes de la societat: atur, manca d'accés als serveis públics i, entre altres coses, clàusules sòl o pobresa energètica. Un exemple són les associacions Centro Social y Nacional de Salamanca, l'Associación Cultural Alfonso I de Cantàbria, el grup Iberia Crúor de Jaén, el col·lectiu Màlaga 1487, Acción Social Cadis i l'associació Lo Nuestro de Múrcia.

Les sis agrupacions van signar un manifest el passat mes de gener en què es comprometien a "col·laborar, dur a terme accions conjuntes i a traslladar als carrers" el seu missatge basat en quatre "valors i principis": "defensa de la sobirania nacional", "justícia social", "preferència nacional" i "defensa dels valors espanyols". La seva primera acció conjunta, segons ha pogut saber Público, consistirà en una campanya que promocionarà el missatge de "els espanyols primer". Els sis col·lectius van néixer fa ja diversos anys però és ara, amb l'auge de l'Hogar Social Madrid, i amb l'ús de les xarxes socials, quan estan aconseguint arribar a un major nombre de persones.

Així ho testifica Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància, que adverteix que l'extrema dreta s'està reorganitzant a través d'internet. "Abans necessitaven una seu per adoctrinar, ara poden adoctrinar i captar joves a través de la propaganda a les xarxes socials", assenyala l'expert, que apunta a Hogar Social Madrid com el nou "catalitzador" de l'extrema dreta espanyola o feixisme 2.0 . Una extrema dreta que, d'una banda, pot tornar d'experiments fallits com Frente Nacional, España 2000 o Alianza, o, d'altra banda i, principal problema, poden ser joves que s'estan polititzant ara i s'enrolen en aquestes nous grups atrets pel missatge de "els espanyols primer".

Un primer cop d'ull a les xarxes socials atorga la raó a Ibarra. Les seves pàgines webs són una mostra de l'enèsim viatge a la centralitat de l'extrema dreta. No hi ha 'agiluchos', no hi ha exaltació de la violència i, molt menys, símbols nazis. El més clar que es troba en les seves pàgines i que els vincula amb l'extrema dreta és la seva solidaritat amb els condemnats per l'assalt de Blanquerna, que va estar protagonitzat per Manuel Andrino, cap nacional de la Falange. Són joves, molts amb estudis universitaris. En la seva tàctica està deixar de banda tot el que pugui "dividir" l'organització. En paraules de Melisa: "La presa de posició sempre comporta una divisió i nosaltres volem unió". O en les Sinforiano Bezanilla: "Ja és hora que els espanyols deixem d'estar separats en esquerres o dretes. Hem d'estar tots units perquè la situació és gravíssima".

Així, les webs dels grups esmentats centren els seus missatges en l'acció social. El grup Iberia Crúor de Jaén, per exemple, programa xerrades informatives sobre clàusules sòl, realitza accions que demanen la nacionalització de les elèctriques i, per descomptat, reparteix menjar i roba dos diumenges al mes. De les acusacions de tenir membres amb una destacada ideologia ultradretana no en saben res. El seu president és Mario Martos:

"Vam néixer fa vuit anys a Jaén. Érem quatre gats i molt joves. Teníem entre 18 i 20 anys i teníem en comú la ideologia: nacionalisme espanyol. Érem una associació que feia activitats culturals i amb el temps hem anat evolucionat cap a l'acció social" , assenyala aquest jove, de 27 anys, que reconeix que en els últims anys han aconseguit augmentar la seva repercussió gràcies a les xarxes socials. "El missatge que llancem hi era abans, però ara tothom té un mòbil a la mà amb accés a internet. Dins de les nostres limitacions, hem crescut bastant", reconeix Martos.

Quan un busca a Google el nom d'Associación Cruor Jaen el primer adjectiu que troba el cercador és el de "nazis". Casualitat? "És una campanya de difamació de l'extrema esquerra". "Nosaltres només defensem la història d'Espanya. A Don Pelayo, la Reconquesta, els Reis Catòlics, l'imperi ...", prossegueix aquest jove, que assegura que Iberia Crúor de Jaén s'identifica amb els 144 punts que ha proposat la líder del front Nacional francès, Marine Le Pen, en la seva carrera per la presidència de França.

Moviment contra la Intolerància adverteix que l'extrema dreta s'està reorganitzant a través d'internet

Des del Centro Social y Nacional de Salamanca, el seu líder, que s'identifica amb el nom de David, explica a través a d'una conversa telefònica que porta des dels 16 anys militant en grups "identitaris" i que s'hi va enrolar "en veure com està Espanya "ja que estan deixant" de banda els espanyols i la unitat de la nació corre perill ". "Nosaltres defensem la unitat, la identitat cultural i la prioritat nacional", incideix aquest jove de 29 anys, que porta 11 anys, des de la seva fundació, al Centro Social y Nacional.

Menció especial mereix el cas de l'Asociación Cultural Alfonso I de Cantàbria. Per diversos motius. Primer, perquè és l'única que està més centrada en actes culturals que en l'acció social i, segon, pel seu líder: Sinforiano Bezanilla. Mentre que tres dels líders que intervenen en aquest reportatge se situen entre els 20 i 30 anys, Sinforiano té 52 anys i un passat fàcilment accessible a Google: número 1 de Frente Nacional en les autonòmiques de 2011 i ex de Falange. "Estic molt orgullós del meu passat, però no m'agradaria que el meu posicionament personal es prengui com a posicionament de l'associació. Som al voltant de 50 persones, queden dos, tres o quatre que van militar amb mi en aquella època. La resta són gent jove", diu aquest home que assegura que també va militar al PSOE quan era molt jove i que recorre a les vergonyants dades d'atur per justificar la seva retòrica antiimmigrant.

Sinforiano té un discurs molt marcat en el rebuig a la immigració i l'establishment. Càrrega contra PSOE i PP per igual, denuncia que els immigrants tenen privilegis a Espanya i que va ser Aznar el que va obrir la porta de manera massiva a la mà d'obra estrangera. A més, és l'únic dels líders amb els quals ha parlat Público que defensa la dictadura de Franco. "Crec que el país va evolucionar a bé en aquest temps. No va ser el mateix en els 40 que en els 50, 60 o 70. Va saber evolucionar. Va tenir molts encerts i algun que altre error. Crec que té un balanç positiu", assenyala.

L'abandonament de les experiències feixistes i autoritàries per aquestes organitzacions persegueix arribar a un nombre més gran de persones i sortir del gueto on l'extrema dreta està instal·lada des que Fuerza Nueva desaparegués del Congrés. La crisi del règim de 1978 que es va deixar veure amb el moviment 15M va obrir la porta a partits com Podem, que es va distanciar dels partits tradicionals i va propugnar la fi de l'austeritat, però aquesta mateixa porta (amb molt menys espai) va quedar oberta per partits d'extrema dreta i ara aquestes organitzacions estan explorant aquest mateix camí amb el discurs de preferència nacional i de justícia social.

L'abandonament d'aquestes organitzacions de les experiències feixistes, almenys sobre el paper, pretén sortir del gueto on l'extrema dreta està instal·lada

Aquest propòsit de l'extrema dreta té més sentit encara quan s'analitzen, per exemple, informes com el que acaba de fer públic el Real Instituto ElCano, que assenyala que l'"extrema dreta ha fracassat estrepitosament a Espanya des de la transició a la democràcia" perquè "el seu missatge i els seus protagonistes es veuen com massa propers al passat franquista". "Un llarg passat autoritari i nacionalista actua en el present com una vacuna contra els partits d'extrema dreta", assegura Carmen González, autora de l'informe.

Les dades proporcionades pel Real Instituto Elcano, en aquest sentit, tenen una doble lectura. D'una banda, resulten tranquil·litzadores quan ressalten que només el 4% dels espanyols esmenta la immigració com un problema important per al país. També tranquil·litza que gran part del descontentament generat per la crisi econòmica ha estat capitalitzat pel moviment 15M, primer, i Podem, després, que han centrat les seves crítiques en les elits polítiques i econòmiques i no en la població migrant. D'altra banda, el mateix informe també recull dades per a la preocupació i per no creure que es tracta d'un assumpte menor: el 74% de la població considera que el nombre d'immigrants a Espanya és massa alt, i un 41% declara que probablement votaria un partit que defensés postures antiimmigrants.

El 77% dels espanyols, a més, considera que els treballadors espanyols haurien de tenir prioritat en el mercat laboral. "Això suggereix que els temors cap a la immigració tenen relació amb l'alt nivell de desocupació", assenyala l'informe del Real Instituto Elcano. Aquestes últimes dades han de servir com a alarma davant el risc que el missatge antiimmigrant llançat per aquestes organitzacions vagi trobant ressò en la societat.

I l'extrema dreta ho sap bé. Melissa D. Ruiz repeteix cada vegada que té oportunitat la dada d'atur. També ho fa Sinforiano, Mario i David, de Centro Social y Nacional de Salamanca. Cinc milions, cinc milions, cinc milions. Un cop explotat aquest punt, el següent és el de les places escolars i les beques menjador. No hi ha entrevista ni entrevistat que no hi hagi derivat en la frase que els "estrangers tenen més privilegis que els espanyols". "Per descomptat que els immigrants tenen més privilegis que els espanyols. És clar. Se'ls donen aliments que llencen a les escombraries", diu Bezanilla, que es mostra convençut que el missatge antiimmigrant calarà entre la població: "Hem de perdre el por i dir el que pensem: a Espanya hi ha massa immigrant i no passa res per dir-ho".

Individus de "dubtosa moral"

El distanciament d'aquestes organitzacions del prototip instaurat de 'neofeixista' o 'neonazi' és evident i buscat. Si vostè està esperant trobar-se un cap rapat amb una dessuadora 'boomber' i botes militars, pràcticament pot anar-ho oblidant. No vol dir que no existeixin, ni tan sols que alguns dels que abans van estar vinculats a ultres com Outlaw o Suburbis avui puguin estar amb un jersei i una camisa després d'una bandera d'Hogar Social Madrid. Significa, més aviat, que un grup de l'extrema dreta ha canviat la seva manera de presentar-se al món. Ha canviat la seva manera de comunicar-se, relacionar-se i vol abandonar la marginalitat. Vol abandonar el gueto i estrènyer vincles amb la societat. Però això no vol dir que hagin canviat ni un sol dels seus postulats.

Les organitzacions d'extrema dreta que floreixen a Europa tenen en comú la seva reivindicació identitària i el discurs antiimmigrant

Melissa D. Ruiz, de Hogar Social Madrid, té claríssima aquesta consigna. No censura la bandera franquista, ni tan sols la nazi. Diu que són "opcions personals", però dins d'una manifestació d'Hogar Social Madrid o dins de la seva seu no permet cap d'aquestes banderes: "En els actes de 'Hogar Social Madrid només pot haver-hi banderes d'Hogar Social Madrid. I això ho deixo ben clar". Així, Melissa també ha posat frens a una ràpida expansió de la seva organització. No vull perdre el lideratge comunicatiu ni organitzatiu. No vol que una persona desconeguda foti l'esforç realitzat per HSM perquè la seva disfressa passi el més desapercebuda possible. "Et fa por que se't coli un neonazi?", pregunta el periodista. "No una neonazi. Em fa por que se m'ha coli un individu de dubtosa moral", respon l'entrevistada.

Seria un error, però, pensar que aquestes organitzacions segueixen un patró homogeni o que totes són iguals. O que tots els individus que estan dins de la mateixa organització pensen igual. En això consisteix l'aposta transversal. O que totes les organitzacions d'extrema dreta o ultradreta que estan florint a Europa són iguals. No és el mateix Alba Daurada que Front Nacional. I no és el mateix el FPÖ que el Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders. No obstant això, tots ells tenen elements en comú amb el nostre feixisme 2.0: la reivindicació identitària, és a dir, la preferència nacional o l'atribució exclusiva als nacionals dels drets polítics, econòmics i socials.

De fet, la identificació d'aquests col·lectius d'extrema dreta amb els seus parents a Europa marca un punt important de diferenciació. Hogar Social Madrid, per exemple, s'identifica amb Alba Daurada; Cruor Jaén, amb Marine Le Pen; Centro Social y Nacional de Salamanca diu no sentir-se identificat amb cap formació política, mentre Sinforiano Benzanilla diu que "se li bufa el que passi a França". "Res es pot comparar a Espanya", diu.

Moltes de les característiques que avui trobem en aquests grups d'extrema dreta es troben ja a Casa Pound, d'Itàlia

Però aquests grups o aquesta nova forma d'extrema dreta no surten del no res. Ni tampoc es pot considerar que l'Hogar Social Madrid sigui el fundador o creador de res. Hogar Social Madrid està agermanat, d'una banda, amb Alba Daurada, i com ells s'estan intentant donar a conèixer a través del repartiment de menjar; i, d'altra banda, amb Casa Pound, de Gianluca Iannone, que també van començar la seva marxa a Itàlia ocupant una casa i adoptant formes i protestes que tradicionalment havien estat capdavanteres pel moviment antiglobalització de les esquerres.

Moltes de les característiques que avui trobem en aquests grups d'extrema dreta es troben ja en l'organització de Ianluca Iannone, a qui Melissa D.Ruiz de HSM defineix com "un líder nat" i a qui ha conegut en els seus viatges a Roma. No obstant això, cal destacar que ara per ara aquest tipus d'organitzacions no són especialment grans, ni suposen un risc de cara al present. Són petites. Hogar Social Madrid té 200 membres. A l'Asociación Cultural Alfonso I s'ajunten al voltant de 50 persones. 60 al Centro Social y Nacional de Salamanca. El problema no és tant el que són ara sinó l'evolució que pugui tenir la combinació de l'acció propagandística a les xarxes socials amb el repartiment de menjar a les classes més afectades per la crisi.

Feixisme del tercer mil·lenni o extrem centre alt

Casa Pound va néixer a Roma el 2003 amb l'ocupació d'un edifici enorme de sis plantes i actualment té un centenar de seus a tot Itàlia; vint les va obrir l'any passat. És el moviment d'extrema dreta sense partit que més creix a Europa i, per això, una anàlisi del recorregut realitzat per aquest grup italià que rep el nom del poeta seguidor de Mussolini Ezra Pound serveix per veure per on aniran els trets en l'extrema dreta espanyola.

En el creixement de Casa Pound han tingut un paper fonamental la música i l'oci per atraure els joves. Destaca, especialment, el grup ZetaZeroAlfa (veure vídeo). Emanuele Toscano i Daniele di Nunzio van publicar el 2011 el llibre Dentro y fuera de Casapound en què analitzen com "aquest grup utilitza codis culturals i fins i tot la mateixa música que l'esquerra". "Molts joves van als seus concerts no perquè siguin feixistes, sinó perquè simplement els agrada l'ambient", va explicar Toscano en declaracions a El Mundo.

La importància de l'oci i de la cultura per atraure els joves és una dada que Melisa, en el seu discurs, té molt en compte. De fet, la líder de Hogar Social Madrid no dubta a citar al pensador comunista Gramsci per parlar d'hegemonia i de la necessitat de conquerir la cultura per assolir l'Estat. "En això l'esquerra ens porta molt avantatge", diu la líder de Llar Social Madrid, que vol potenciar l'oferta d'oci de HSM.

L'ocupació de cases per allotjar famílies italianes, tal com està fent ara HSM, també ha estat a l'ADN d'aquest grup italià. Respecte a la seva mirada del passat, Casa Pound fa una mena de "feixisme a la carta". Agafa el que vol i rebutja el que no interessa. D'una manera molt similar ho fa Melissa. El mateix tria a l'Estat Social de Mussolini com a exemple d'Estat socialista, que et diu que no defensa a Franco, però sí que té bones paraules per a la seva política d'habitatge públic, o assenyala que no defensa a Hitler alhora que apunta que no es pot parlar lliurement sobre l'holocaust perquè posar-ho en dubte és delicte.

És més que interessant en aquest sentit l'article de Stefano Bartolini, exdirector del Centre d'Estudis Avançats Robert Schuman, que porta per títol Els néts del Duce, entre la novetat, l'herència, la persistència i l'alba del nou segle, en el qual destaca que Casa Pound i els nous grups com aquest destaquen per tenir un programa "feixista d'esquerra" tractant de tornar als orígens del feixisme i d'intentar canviar la seva imatge: "els neofeixistes del segle XXI han readaptat les fórmules de la comunicació, han canviat els seus símbols, s'han creat noves normes, però segueixen sent el que han estat sempre ".

En aquest sentit, Bartolini adverteix que encara que semblin haver abandonat les seves idees més radicals tot és pura aparença: "Els neofeixistes han amagat al públic moltes de les seves idees més impresentables. Són capaços de reservar-tota la seva simbologia més nostàlgica si cal. En aquestes condicions, res no ens impedeix creure que aconseguiran nous espais i nous trampolins per intentar el gran assalt ".

L'extrema dreta s'està reorganitzant i té un pla per reinventar-se i tornar a calar entre els més joves

L'organització italiana ha aconseguit ocupar un espai oblidat per la vella política: les classes populars i marginals. Precisament, el mateix espectre al qual dirigeix la seva mirada l'extrema dreta espanyola. De moment, tant a Itàlia com a Espanya continuen sent molt minoritaris, tot i el soroll que fem els mitjans de comunicació i de la demostració de força que van realitzar fa tot just un any a Madrid. No obstant això, el risc hi és. L'extrema dreta s'està reorganitzant i té un pla per reinventar-se i tornar a calar entre els més joves.

Enmanuele Toscano ho expressa molt clarament. Aquesta nova extrema dreta és molt més perillosa que grups neonazis associats a les temudes 'caces' nocturnes 'i a clubs de futbol: "Aquests grups són minoritaris. Casapound és una taca d'oli cada vegada més gran", diu l'investigador. El mateix succeeix a Espanya. Les temudes 'caces' de grups nazis van caient. Els ultres associats als clubs de futbol disposen de molt menys poder que, per exemple, en els 90. Però floreixen organitzacions com HSM. Toscano marca la solució: res d'il·legalitzar i sí crear alternatives polítiques que atreguin als més joves.