Fernando Sánchez Dragó mor d'un infart als 86 anys

L'escriptor Fernando Sánchez Dragó ha mort aquest dilluns al matí d'un infart als 86 anys, segons han informat fonts familiars. El decés s'ha produït a la seva casa de la localitat soriana de Castilfrío de la Sierra.

El seu alcalde, Joaquín Cobo, ha estat l'encarregat de confirmar una mort que ha tingut lloc a les 10 del matí a l'habitatge on vivia amb la seva companya. Els primers a assistir Sánchez Dragó han estat els seus veïns, entre ells una infermera, que han intentat reanimar-lo fins que han arribat els serveis d'emergències.

Els serveis d'Emergència del 112 de Castella i Lleó ha explicat que han rebut un avís a les 9.57 hores i fins al lloc hi han desplaçat una ambulància i un helicòpter.

Filòleg de formació, Dragó va publicar més de quaranta llibres, la majoria assajos i novel·les, molts d'ells amb un rerefons autobiogràfic. A més, va cultivar la literatura de viatges i va col·laborar de manera intermitent amb diferents mitjans de comunicació.

Escriptor, periodista, assagista, crític literari i presentador de televisió, Dragó es va aconseguir el Premi Nacional d'Assaig el 1979 i el Premi Planeta el 1992. Amo d'una gran versatilitat literària, es va aventurar –no sempre amb la mateixa fortuna– a tots els gèneres literaris.

Fa gairebé dos mesos li va ser lliurada per part del Departament de Cultura de Vox el Premio Castilla y León de las Letras per "l'amplitud i la solidesa de la seva obra, torrencial, apassionada i inquieta, i sempre marcada d'elements autobiogràfics i visionaris, alhora que fidel memòria de tota una generació i una època".

Entre les seves obres destaquen El camino del corazón, Muertes Paralelas, Gárgoris y Habidis, El Sendero de la Mano Izquierda, La prueba del Laberinto, Sentado en la Alegre Popa, Historia Mágica del Camino de Santiago o Soseki: Inmortal y Tigres.

Al costat del seu vessant literari, Sánchez Dragó va ser també un assidu del món de la política, un àmbit en què no va dubtar a intervenir a través dels seus escrits i aparicions públiques. En els darrers temps, va recolzar i va fer campanya per Vox, la formació d'ultradreta liderada per Santiago Abascal.

La notícia de la seva mort ha causat estupor entre els seus seguidors en xarxes socials, ja que l'escriptor publicava tot just dues hores abans del seu decés una imatge al costat del seu gat sota un breu escrit: "El gat Nano em dona el bon dia. Ell sap que al cap hi ha el secret de gairebé tot".

Controvertit i extrem en les seves declaracions públiques, va deixar mostres de la seva particular croada contra les conquestes feministes una vegada i una altra titllant el moviment de "feminisme supremacista" i defensant l'eliminació de la llei contra la violència de gènere.

"Violència de gènere? Això és només una martingala semàntica per arrambar amb el vot de les dones disposades a engolir l'esquer aclaparament ofert pels mitjans d'informació que confonen aquesta amb la propaganda institucional", denunciava en una polèmica columna a El Mundo datada el 2019 i sota el títol Con faldas y a lo loco.

La seva última polèmica es va produir fa tot just una setmana quan, arran de la polèmica suscitada per Ana García Obregón i el seu nadó concebut mitjançant un ventre de lloguer als 68 anys, l'escriptor es vanagloriava d'haver-lo tingut "a pel, sense més ni més, com tota la vida, com s'ha fet sempre".

Vox: Sánchez Dragó va ser "un home autèntic"

El portaveu del Comitè d'Acció Política de Vox, Jorge Buxadé, ha recordat l'escriptor a qui ha recordat com "un home autèntic que sempre va mantenir les posicions amb fermesa".

Buxadé s'ha referit a l'escriptor com a "intel·lectual de referència" del segle passat i del que portem d'aquest a Espanya i ha recordat el seu acostament a Vox, assenyalant que va ser un dels fundadors de la Fundación Disenso i que també va col·laborar amb el partit en la preparació de la moció de censura protagonitzada pel seu amic, el professor Ramón Tamames.