Tungstè, cobalt, or i, fins i tot, gas natural i petroli. Tots aquests minerals o hidrocarburs poden trobar-se al subsol de Catalunya, fonamentalment al Pirineu o en zones properes, i en la darrera dècada han aparegut empreses que han demanat permisos per iniciar investigacions per comprovar-ne la quantitat i avaluar la viabilitat d'una hipotètica activitat extractiva. Cap ha arribat més enllà i sempre han generat una intensa mobilització ciutadana en contra. Diversos experts consultats per aquest mitjà qüestionen que l'activitat pogués arribar a ser viable, però això no impedeix que, periòdicament, sorgeixin companyies que sol·licitin permisos d'exploració del subsol. Una peculiar febre de l'or que no s'arriba a materialitzar. Però té sentit i és possible l'activitat minera al Pirineu?

El darrer episodi va tancar-se fa poques setmanes, quan el diari El País va confirmar que la multinacional australiana Apollo Minerals havia desistit del pla de construir una mina a Salau, a la vall pallaresa de Bonabé, al municipi de l'Alt Àneu, parcialment dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. A través de la filial Neometal Spania, investigava des del 2017 les possibilitats d'explotar un jaciment d'or i tungstè, un element químic de bona conductivitat elèctrica que s'utilitza, entre d'altres, en l'aeronàutica o la indústria militar. Des del primer moment, el projecte va topar amb el rebuig veïnal i ecologista, articulat a través de la plataforma Salvem Salau.

En transcendir la renúncia, l'entitat va afirmar que es tractava d'una "fita important per a tota la comarca i els pirinencs en general, que amb la seva mobilització permanent han assolit l'objectiu de preservar un patrimoni paisatgístic, ambiental i cultural de primer ordre". El geòleg i president de la SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i Gestió del Territori), Josep Maria Mata, recalca que el jaciment "no podia ser rendible, perquè el [mineral] que hi ha és molt reduït. L'única manera d'explotar-lo i fer-lo rendible és amb una mina a cel obert, però tindria un impacte ambiental enorme".

Mata, membre de Salvem Salau, afegeix que l'estudi de la multinacional australiana tenia errades greus i no tenia en compte qüestions com "la fracturació de les roques" que comporten un gran risc de contaminació de les aigües quan s'hi actiu. El projecte d'Apollo Minerals contemplava també la hipotètica explotació de la vessant francesa -protegida dins el Parc Natural dels Pirineus de l'Arieja-, on va existir una mina de tungstè activa entre 1971 i 1986.

L'explotació depèn de l'Estat

Quins tràmits s'han de superar per endegar una explotació minera? El primer pas és demanar una concessió d'exploració a la Generalitat, en concret al Departament d'Empresa i Coneixement, que inclou la Direcció General d'Energia i Mines. Fonts del Departament expliquen a El Quinze que quan se sol·licita "s'ha de presentar un pla de labors, que detalli quines tasques inclourà la investigació per determinar si hi ha el recurs que busques". Empresa passa la sol·licitud a Medi Ambient -Departament de Territori i Sostenibilitat- que fa el seu propi informe sobre l'impacte ambiental i si, pel que sigui, determina que el projecte vulneraria la normativa vigent, automàticament ja s'arxiva la petició. Empresa s'encarrega d'avaluar que estigui en ordre la part de seguretat minera i la proposta tècnica "s'adequï a la realitat" i, si és així, es concedeix el permís.

Les mateixes fonts subratllen que "un permís d'investigació només serveix per determinar si hi ha un recurs miner o no" i detallen que quan es concedeix té una vigència d'entre tres i cinc anys. En el cas que la investigació compleixi les perspectives de l'empresa, si es vol passar a l'explotació del recurs s'ha de sol·licitar l'autorització pertinent al Govern espanyol, en qui recauen les competències sobre el subsol. Les veus d'Empresa asseguren que "no rebem gaires sol·licituds d'exploració d'aquest tipus".

El factor de l'especulació

Al gener de l'any passat, l'empresa Cobalt Rock va presentar un permís d'investigació al municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà) amb el teòric objectiu final d'obrir-hi una mina de cobalt. Tot i que des d'aleshores no se n'ha sabut gaire més, va generar el rebuig de l'associació veïnal Lo Pedrís que, en paraules de Lina Ratia -una de les seves integrants-, considera que "el projecte de l'empresa era penós i no el volem per l'impacte ambiental. No és el model que volem per a la zona". Josep Maria Mata hi afegeix que es tracta d'un projecte "encara més inviable" que el de Salau i recalca que el mateix estudi tècnic de la companyia era erroni, perquè a la zona s'havia explotat "el carbonat de cobalt, que és un mineral ornamental de poc valor, però no pas el cobalt. En qualsevol cas, la quantitat que hi ha és molt baixa, amb minerals disseminats i molt difícil d'explotar".

Tampoc ha avançat el projecte per buscar or a la Vall de Ribes, al Ripollès, anunciat fa quatre anys per Projectes d'Investigació Serentill, que parlava aleshores d'una inversió de més de 60 milions i que es generarien uns 100 llocs de treball durant entre vuit i deu anys. Mata apunta que "d'or al Ripollès n'hi ha, però n'hi ha molt poca quantitat. Ja s'havia explotat anteriorment i difícilment podria ser rendible". Tenint en compte les poques perspectives d'aquestes hipotètiques explotacions, a què responen els permisos?

El geòleg Xavier Cuello -antic vicepresident del Col·legi Oficial de Geòlegs- comenta que en aquest sector "hi ha moviments especulatius" basats en expectatives reals, més enllà que el projecte pugui ser o no rendible. "Un cop has fet les teves exploracions, has presentat els resultats i els estudis econòmics, aleshores pots demanar una concessió d'explotació i amb tots els tràmits administratius fets i la llicència, aleshores t'ho pots vendre tot a una altra empresa. També hi ha gent que posa a subhasta el que té". Cuello afegeix que "a Catalunya hi ha materials per extreure, però això no vol dir que es puguin explotar, per l'impacte ambiental i el rebuig ciutadà que comporten, ni que siguin rendibles. Seria difícil que poguessin funcionar, però si tens els permisos i hi ha algú que t'ho compra...".

SOS Pirineus, que agrupa diferents moviments en defensa del territori, també s'oposa a projectes com els esmentats en aquest article. Una de les seves integrants és la geòloga Núria Martí, alhora portaveu de Salvem la Molina, per a qui "al Pirineu és complicat fer explotacions mineres que siguin ajustades a nivell ambiental" i recalca la necessitat d'apostar per models que "siguin respectuosos amb l'entorn". En aquest sentit, veu un component "especulatiu" en el projecte d'exploració de tungstè que es volia fer a Salau. Finalment, Josep Maria Mata recalca que la SIGMADOT "no està en contra de les explotacions mineres, però volem que estiguin ben fetes i respectin el medi ambient".

El cas del 'fracking'

Ara fa gairebé set anys, el Govern va trobar una drecera per prohibir el fracking a Catalunya, tot i no tenir competències en el subsol. La decisió va arribar després d'una forta mobilització ciutadana contra una tècnica que permet extreure gas i petroli del subsol de roques poc poroses amb un mètode molt agressiu i contaminant -la injecció d'aigua a pressió combinada amb sorra i productes químics-. Precisament la contestació social, liderada per la plataforma Aturem el Fracking, ja havia provocat que es retiressin els permisos d'exploració que afectaven àmplies zones de la Garrotxa, el Ripollès, Osona i també la Segarra.