El món científic fa dècades que adverteix del perill que corren els nostres ecosistemes amb l'emergència climàtica. Ara també sabem que l'aposta per un model socioeconòmic que dona l'esquena al medi ambient encara agreuja més una de les principals amenaces per als boscos catalans: els incendis. I no qualsevol incendi, sinó els que en els últims temps han viscut els australians, els californians o els portuguesos, d'una virulència mai vista i que poden arribar a acabar amb el 90% d'un ecosistema. Són els anomenats incendis de sisena generació, capaços d'arrasar amb la muntanya de Collserola o, fins i tot, amb els Pirineus al complet.

Al llarg de les darreres dècades, els incendis han anat escalant de nivell segons la quantitat de combustible acumulada al territori. "La forma més gràfica d'explicar-ho és imaginar-se un camp erm. Un camp de cereals que s'abandona. Què li passa?", es pregunta el membre de la Fundació Pau Costa Jordi Vendrell, que treballa en l’àmbit de la prevenció i la investigació d’aquests fenòmens. Explica que en el moment en què la població rural va marxar del camp per instal·lar-se a la ciutat, no va quedar ningú per parar els focs a bona part del territori: "Es van començar a generar incendis amb molt de camp per recórrer". Si aquests van ser els de primera generació, després van arribar els de segona: "Amb més quantitat de combustible, amb arbustos creixent, la velocitat de propagació va pujar. Va ser llavors quan es va optar pels tallafocs". I després, la tercera, als anys 80 del segle passat, amb encara més intensitat: "Van començar a aparèixer arbres en aquests camps. El foc saltava de branca en branca els tallafocs".

Però amb el creixement dels boscos i una població rural a la baixa, l'acumulació de combustible continuava creixent i la intensitat dels incendis, també. La quarta generació va arribar amb el sorgiment de les urbanitzacions: "Els bombers vam haver de canviar el focus i anar a protegir la gent". I la cinquena generació, en paral·lel, va arribar amb la simultaneïtat d'incendis: "Ja no podíem concentrar els recursos en un sol objectiu". 

Segons aquests especialistes, el salt més crític arriba ara: "Els incendis de sisena generació són extremadament violents i impliquen ecosistemes sencers". L'alta capacitat destructiva d'aquests focs ve provocada per les grans columnes de fum que generen: "Són capaços de generar un pirocúmul, un gran núvol de fum", explica Vendrell. Aquest fum pot pujar per l'atmosfera fins a la tropopausa, convertint-se en un gran núvol anomenat pirocumulunimbus: “Es genera un núvol grandiós amb gran quantitat d'aire calent, fluids i gasos. L’atmosfera és capaç d'aguantar el pes i l'aire calent es manté en equilibri. Però quan aquest es trenca perquè es fa de nit o perquè l'incendi deixa de cremar una mica, aquest pes es desploma sobre l'incendi". Això genera un esclafit, un sistema de vent que cau fins a la superfície i que bufa radialment amb gran força i expandeix les flames:

Els Pirineus i Collserola, en perill

Aquests incendis són una de les grans amenaces que assolen Catalunya, que ja està familiaritzada amb una gran varietat de focs per la cruïlla climàtica en què es troba: "Catalunya és una zona de transició entre el Mediterrani i l’Atlàntic. I entre l’Europa continental i el Sàhara", explica Marc Castellnou, analista en cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. El que encara no ha arribat és aquest nou fenomen de gran capacitat destructiva, però els experts afirmen que és una qüestió de temps. Per aquest motiu, el cos de Bombers s’està preparant per si algun cop hi ha de fer front, en especial a dues zones de gran risc: els Pirineus i Collserola.

"Els Pirineus i, en especial, el Prepirineu, és la regió més sensible. És una illa forestal, la primera que va ser abandonada ruralment. Es podria cremar tot l’ecosistema en un sol bloc", explica Castellnou. L’alta acumulació de combustible, la falta de població i de ramats que netegin la zona, l’estrès per l'emergència climàtica i la idoneïtat climàtica perquè es generi foc fan d’aquestes muntanyes un focus especial per als incendis de sisena generació.

L’altre punt es troba al melic de l’àrea metropolitana de Barcelona: Collserola. "S’ha protegit com si fos un decorat per a l'ús i gaudiment de la gent de Barcelona, però ara el bosc s’ha envellit i s’ha carregat de combustible", explica Castellnou. L’analista d’incendis assenyala que l’homogeneïtat del bosc deixa Collserola en una situació molt delicada: "Calen diferents columnes de bosc, jove, mitjà, vell, alt, baix... Un bosc és com una societat. Si tots els seus membres tenen 65 anys, a la que hi hagi un problema amb aquest perfil de persones afectarà tota la comunitat".

Vacunar els boscos amb foc

Amb aquesta diagnosi feta, els experts creuen que la solució no passa per augmentar els recursos d’extinció, sinó per aplicar mesures preventives. "Els boscos han estat recuperant terreny durant les darreres dècades. Això no és dolent, però no s’ha fet cap gestió forestal", explica Castellnou. Per això, una de les vies que s’està emprant és la de "vacunar els boscos" amb foc: "Fem cremes prescrites, petits incendis per cremar el combustible mitjançant els quals podem evitar un foc més gran", explica Vendrell, qui recorda que l’ús del foc és una pràctica ancestral a la península Ibèrica per gestionar els boscos.

A banda, també veuen primordial retornar la vida al territori apostant per l’economia rural. Aquest és un dels projectes de la Fundació Pau Costa, que impulsa la pagesia de la rodalia de Girona per tal que els ramats netegin els boscos. Els productes ramaders que netegen els boscos tenen l’etiqueta "ramats de foc" i demanen que la ciutadania aposti per comprar-los, però Castellnou recorda que sense una aposta pel camp més integral el problema no se solucionarà: "Cal que els polítics impulsin l’economia circular, i que facin que la vida al territori sigui possible".