Crit d'alerta de les administracions locals després que aquest dimarts el Tribunal Constitucional (TC) confirmés l'anul·lació de diversos aspectes de l'anomenat impost de la plusvàlua, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l'herència d'un immoble. Es tracta del segon tribut més important per a les hisendes locals, només per darrere de l'Impost de Béns Immobles (IBI).
En concret, la sentència judicial ha considerat nuls diversos articles de la llei d'Hisendes Locals que determinen que el càlcul de la base imposable es fa amb paràmetres objectius. Segons el TC, aquests aspectes impedeixen que es respecti la plusvàlua realment obtinguda i van en contra del principi de capacitat econòmica, recollit a la Constitució Espanyola. La norma anul·lada va ser aprovada pel Govern del PP de José María Aznar.

Diversos ajuntaments catalans i entitats municipalistes catalanes ja han reaccionat a la notícia reclamant al Govern espanyol que si realment no poden cobrar el tribut els ajuntament siguin compensats, perquè no poden permetre's perdre els recursos que els aportava. En concret, segons les dades de 2018, al conjunt de l'Estat espanyol l'impost de la plusvàlua va aportar 2.600 milions als consistori. A nivell català, per exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha manifestat que la recaptació del tribut és de 180 milions. El de Sant Cugat de Vallès n'obté 19 milions, el de Tarragona, 8; el de Sabadell, uns 10; i el de Terrassa, uns 12, entre d'altres.

El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, considera que la sentència "és una estocada a les hisendes locals que afecta la seva suficiència financera". I afegeix que "els ajuntaments, i amb ells la ciutadania, no podem pagar ni patir les conseqüències pels defectes d'una llei estatal". L'ACM subratlla que "aquest impost és una de les bases del finançament dels ajuntaments, amb hisendes ja de per si minvades i agreujades per la situació del Covid-19".

L'altra gran entitat municipalista del país, la Federació de Municipis de Catalunya, avisa que Si "si es confirma una afectació significativa en els ingressos dels ajuntaments" sol·licitarà "mesures compensatòries i que es treballi ràpidament en una nova norma que permeti restablir l'impost amb una recaptació justa per a la ciutadania i que no penalitzi els ajuntaments".

El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), ha demanat que es compensin els consistoris per la pèrdua d’ingressos i ha reclamat "fixar una normativa que reguli bé l’impost". També ha afegit que Barcelona no pot renunciar "a 180 milions d’euros en polítiques socials o a inversions per a la reactivació econòmica". De moment, el Ministeri d'Hisenda ha anunciat que modificarà el tribut per garantir-ne la constitucionalitat, sense que se sàpiga quin serà l'impacte final en la recaptació de tot plegat.