Público
Público
DEMOGRAFIA

Geografia de la Catalunya buidada: la meitat de les comarques han perdut població la darrera dècada

El Principat ha guanyat 100.000 habitants el darrer any i 260.000 des del 2010, però l'evolució és molt desigual en funció de la zona. L'entorn de Barcelona i bona part de les comarques litorals concentren un fort creixement, mentre que territoris com la Terra Alta, el Priorat, els Pallars, l'Alt Urgell o la Ribera d'Ebre es despoblen de manera accelerada

Una imatge de l'edició de l'any passat de la fira del vi de Falset.
Una imatge de l'edició de l'any passat de la fira del vi de Falset. Roger Segura / ACN

Catalunya va arrencar el 2020 amb una població resident de 7.722.203 persones, segons les dades que ha donat a conèixer aquest dimecres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra suposa un creixement de 102.709 habitants respecte a l'any anterior, conseqüència d'un saldo migratori positiu amb l'exterior (108.264) que compensa un creixement natural negatiu. Durant el 2019 només quatre comarques (Alt Urgell, Conca de Barberà, Priorat i Terra Alta) van perdre població. Ara bé, si s'amplia el focus en la darrera dècada pràcticament la meitat de comarques del Principat (20) han perdut població, un fenomen especialment acusat a les Terres de l'Ebre, a bona part de les comarques del Pirineu i en determinades zones de Lleida i la Catalunya Central. Aquestes zones representarien el que podríem anomenar la Catalunya buidada. En canvi, el major dinamisme demogràfic el trobem a les zones metropolitanes de Barcelona, a les comarques del litoral -excepte les ebrenques- i al voltant de Girona.

En una dècada el Principat ha guanyat 260.159 habitants, el que significa que compta amb una població un 3,4% superior a la del 2010. Ara bé, la distribució geogràfica és molt desigual i les diferències entre territoris són molt notables, amb algunes comarques que en aquest període han perdut al voltant del 10% de la població, mentre que d'altres han experimentat creixements superiors al 6%. Les quatre comarques que han perdut població el darrer any figuren a la part alta de les comarques que més s'han despoblat des del 2010, un llistat que encapçala la Terra Alta, que s'ha quedat amb un 11,5% menys d'habitants que el 2010. La comarca de les Terres de l'Ebre tenia l'1 de gener una població d'11.271 persones, 1.470 menys que deu anys abans.

També són molt importants els despoblaments acumulats de l'Alta Ribagorça (-9,0%, i amb 3.856 és la comarca menys habitada de Catalunya), el Priorat (-8,5%), el Pallars Sobirà (-8,4%), la Ribera d'Ebre (-8,3%) i l'Alt Urgell (-7,5%). Tot i que a un nivell inferior, també han perdut població de manera significativa la Conca de Barberà (-6,6%), les Garrigues (-6,0%), el Ripollès (-5,5%), el Pallars Jussà (-5,3%), el Berguedà (-4,3%) i el Baix Ebre (-4,3%).

Un dels trets comuns de totes aquestes comarques és que tenen una població envellida, ja que superen la mitjana catalana d'habitants majors de 65 anys, que és del 19,0%. El cas més extrem torna a ser la Terra Alta, amb el 29,6% de població per sobre d'aquesta edat, però també destaquen el Ripollès (25,5%), el Pallars Jussà (25,5%), el Priorat (25,3%), les Garrigues (25,2%), la Ribera d'Ebre (24,8%) o el Berguedà (24,6%).

Les comarques amb més creixement

La Catalunya buidada contrasta amb la Catalunya que cada cop concentra més població i que no deixa de créixer. El darrer any els territoris que han guanyat més habitants en termes relatius són el Baix Penedès, el Moianès, el Tarragonès, l'Anoia, Osona i la Cerdanya. I en el conjunt de tota la dècada també és el Baix Penedès la comarca de més creixement. En concret, ha guanyat més de 8.300 habitants (supera els 107.000), el que implica una pujada del 8,4%. Per damunt del 6% de creixement també hi ha el Gironès (6,5%), el Tarragonès (6,4%), el Pla de l'Estany (6,2%) i el Vallès Occidental (6,1%), mentre que s'hi apropen Osona (5,7%), el Maresme (5,6%), l'Alt Penedès (5,2%) i el Garraf (5,0%). La més poblada, el Barcelonès, compta amb un 2,5% més de població que el 2010.

Resta per veure si aquest 2020 pandèmic provocarà canvis significatius en les tendències dels darrers anys, després que es detectessin moviments de població cap a zones rurals i de muntanya