Público
Público

GUERRA RÚSSIA - UCRAÏNA El centre per a refugiats d’Ucraïna agafa rodatge a la Fira de Barcelona després de la seva obertura exprés

Famílies amb infants i gent gran són majoria en el tragí constant al voltant del Pavelló 7 de la Fira. Al centre, gestionat pel Ministeri d’Inclusió i la Creu Roja i amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament, poden obtenir els papers de protecció temporal i també allotjament d’emergència en hotels aquells qui no tinguin alternativa

Diverses persones concentrades a les portes del pavelló 7 de Fira de Barcelona
Diverses persones concentrades a les portes del pavelló 7 de Fira de Barcelona. Blanca Blay / Laura Fíguls / ACN

El centre de recepció de refugiats ucraïnesos de la Fira de Barcelona ja està en funcionament. Tot i la rapidesa amb què s’ha posat en marxa, que fa que algunes coses encara no estiguin plenament operatives, ja treballa per expedir-los els papers de protecció temporal i trobar allotjament en hotels per aquells que no tinguin on dormir. Organitzat pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, iguals que els de Pozuelo (Madrid) i Alacant, està operat per la Creu Roja i també compta amb la coordinació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Actualment ja han arribat a Catalunya més de 14.000 persones provinents d'Ucraïna, tot i que algunes estarien tan sols de pas, segons l'última actualització de la Generalitat.

Només atenen amb cita prèvia, però les línies per demanar-la estan col·lapsades

A les rodalies del pavelló 7 de la Fira hi ha un tragí constant de gent, entre refugiats i turistes que s’apropen al MNAC i a les fonts de Montjuïc. Entre els ucraïnesos, sobretot famílies, amb infants, gent gran i també alguns animals de companyia. Romana Gorbatx s’hi ha apropat amb la seva mare i el seu nebot, que acaben d’arribar a Barcelona. Ella, periodista, fa un parell d’anys que viu a Catalunya i ha intentat trucar per demanar cita prèvia -només atenen si se’n té- però diu que no ho ha aconseguit i per això han vingut directament. "Hi ha molta llista d’espera, hauré de seguir trucant", explica.

Si no ho aconsegueixen, intentaran anar a un altre lloc per tramitar la protecció temporal. "Ells volen tornar a Ucraïna, a veure si ho poden fer d’aquí un o dos mesos. Volem la pau, volen tornar a casa seva", diu, sobre els seus familiars.

Obert de 8 a 20h per tramitar la documentació

El centre va obrir les portes el passat divendres, tot i que encara va tardar unes hores en estar plenament operatiu. Obre de 8 a 20h per tramitar la documentació, facilitada per una cinquantena d’agents de la Policia Nacional. Tot i això, està obert les 24 hores de dilluns a diumenge per oferir atenció en situacions d'emergència, per exemple si hi acudeixen persones que necessitin allotjament. En poca estona, diverses furgonetes de la Creu Roja s'omplen de dones amb nens petits per acompanyar-les als hotels destinats a aquesta finalitat.

No està habilitat com a allotjament, però el pavelló compta amb 200 llits per al descans

La Cristina ha sortit una estona a descansar. Porta una armilla fluorescent on posa "traductora", tant en català com en ucraïnès. Ella és d’allà, però ha viscut pràcticament tota la vida a Catalunya. Explica que no és traductora de professió, té una altra feina, però s’ha ofert per fer de voluntària davant l’emergència. "Ve molta gent sense cita però aquí no en donem, han de seguir trucant. La majoria volen registrar-se, però les línies estan col·lapsades. Ha anat tot molt ràpid", diu.

L’Ajuntament ha posat a la disposició dels refugiats els serveis d'emergència i acollida i un equip d'unes 50 persones, entre voluntaris i tècnics, que ofereixen suport psicosocial, entre d’altres. Tot i que no es pot dormir en aquest centre, el pavelló compta amb 200 llits per al descans i una zona de menjador, infermeria i ludoteca, especialment destinada als infants.

L’Olga porta dues setmanes allotjada amb la seva família a un hotel de Santa Susanna (Maresme) gestionat per la Creu Roja, juntament amb uns 600 refugiats ucraïnesos. Ha sortit fora del centre una estona a fumar mentre els acaben d’enllestir els papers. Ells sí que han pogut demanar cita prèvia -explica que ha trucat 34 vegades fins a aconseguir-la-, i ara ja obtindran la documentació que els permetrà regularitzar la seva situació a Catalunya. Podran treballar i també escolaritzar el seu fill, de sis anys.

L’Olga està aquí amb el marit i la sogra. Originaris de Donetsk, es van traslladar a Kíiv el 2014, quan va començar la guerra a la regió fronterera amb Rússia. "Jo em vull quedar aquí. M’agradaria que la guerra acabés aviat, però no ho crec", lamenta. La seva arribada a Catalunya va ser peculiar, segons explica, perquè el 24 de febrer, quan va començar la invasió russa, ells estaven de vacances a Egipte. Havien de tornar el 26 cap a Ucraïna, i ja no ho van fer. "Vam venir directament, sense res", diu.

Nervis i incertesa, però també alleujament

La sensació que impera al voltant del centre és d’angoixa, nervis i tristesa, però també es veu alleujament entre les persones que surten i alguns somriures. També hi ha incertesa i dubtes. Una senyora arriba preguntant com ho ha de fer per tramitar la documentació per la mare i el nebot, i li indiquen que ha de trucar primer al telèfon que està escrit en un cartell amb la bandera ucraïnesa de fons. Tothom parla pel mòbil, tota l’estona. Una dona jove surt amb el fill de poc més d’un any agafat de la mà, amb un chihuahua a coll i amb dues senyores grans que porten un altre chihuahua. Es disculpa perquè està massa atabalada per poder respondre les preguntes.

El Volodimir, de Mariúpol, obté la protecció temporal després de temps en situació irregular a Catalunya

El Volodimir -"com el nostre president", es presenta- surt amb el pas ferm. També ha aconseguit els papers de protecció temporal. Ell és de Mariúpol, la ciutat de Donetsk que fa dies que està sota una ofensiva russa que l’ha arrasat. "Casa meva ara està destruïda. Era un bloc de cinc pisos, per sort quan va explotar no hi havia ningú", explica.

El Volodimir fa anys que viu a Catalunya: el 2014, amb l’inici de la guerra a Donetsk, va marxar del país. Tot i que havia aconseguit l’asil i tenia NIE, no li van renovar i feia temps que estava en situació irregular. "Ara he rebut nous papers i vull portar la meva germana i la meva tieta", explica. De moment han aconseguit sortir de Mariúpol, però no d’Ucraïna, tot i que espera que ho puguin fer aviat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?