Històries de refugi a la Barceloneta: "Volem que tothom sàpiga com és de difícil arribar a una terra segura i de pau"

Peter va decidir deixar Nigèria el novembre de l'any passat perquè la vida ja no era segura per a ell. "Podien matar-me", explica a la Barceloneta. Juntament amb la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) s'ha proposat ser la veu d'una campanya, L'altre so de la mar, que busca conscienciar a les platges de l'Estat espanyol sobre els milers de persones que es veuen obligades com ell a arriscar la seva vida per buscar un lloc segur.

Històries com la d'aquest nigerià s'amaguen en cinc caragols de mar que el CEAR ha portat a les platges de Barcelona i que després seguiran rumb a València o Múrcia. En posar-les en l'oïda, en comptes del so de la mar s'escolta l'odissea de diverses persones que fugen de la guerra o la pobresa i somien amb una vida al primer món. També hi ha vuit caragols de mar digitals a Twitter, amb el hashtag #ElOtroSonidoDelMar.

Reproduce este vídeo 🔊▶ y escucharás el sonido del interior de una caracola 🐚 encontrada en Barcelona.📍 #ElOtroSonidoDelMar pic.twitter.com/LFkWnTBwhe

— CEAR (@CEARefugio) 7 de agosto de 2018

Peter mai va pensar que acabaria a Barcelona. Primer va arribar a Miraflores, a Madrid, on anava a jugar a futbol. Però es va trencar una cama i les seves esperances es van truncar. Va perdre l'oportunitat de jugar a Madrid i el Moviment per la Pau el va acollir durant tres mesos a Barcelona. D'aquí va arribar a un alberg en el qual va estar dues setmanes fins que va rebre la trucada de CEAR.

"Volem que tothom sàpiga com és de difícil arribar a una terra segura i de pau", assenyala Estela Parella, directora de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Fent arribar les veus dels refugiats, volen "posar en evidència les dificultats en què es troben aquestes polítiques de tancament i externalització de fronteres que suposen una violació constant dels drets humans". L'acció es converteix en una exigència, a l'Estat espanyol i la UE, de vies "segures i legals" per evitar que milers de persones com Peter emprenguin camins de fugida cada vegada més perillosos.

40.000 persones han mort al mar Mediterrani durant el segle XXI

La resposta de la UE, en una carta del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el president Pedro Sánchez, agraïa aquests gestos però recordava que els recursos són "limitats". "És una il·lusió creure que es poden tancar les fronteres mentre les desigualtats siguin tan importants", al·lega Pareja, que titlla la de la Mediterrània com una de les fronteres més mortíferes del món. Segons la campanya, 40.000 persones han mort al mar durant aquest segle XXI. "És absurd seguir així fins que no es treballi a erradicar les causes que generen aquestes desigualtats", rasa la directora.