Público
Público
Indústria militar

La indústria de defensa guanya pes a Catalunya gràcies al negoci de la seguretat fronterera

Un nou informe del Centre Delàs d’Estudi per la Pau assegura que al Principat hi ha unes 1.700 persones treballant en els àmbits de la defensa i la seguretat fronterera. Bàsicament destaquen les empreses tecnològiques i la indústria auxiliar del sector militar. La més destacada és Indra, que té el Govern espanyol com a principal accionista i és contractista del Ministeri de Defensa, del Frontex i de l’OTAN, entre d’altres.

Oficines d'Indra a Sant Joan Despí. INDRA
Oficines d'Indra a Sant Joan Despí. INDRA

La indústria militar ha revifat els darrers anys a Catalunya, sobretot arran de l’acabament de les retallades dels fons destinats a la defensa i al creixement del negoci de la seguretat fronterera. Aquesta és la principal conclusió de l’informe "La indústria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya", que tot just acaba de presentar el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. El treball, elaborat pels investigadors Nora Miralles i Pere Ortega, alerta que bàsicament són empreses ja dedicades a la producció de components i serveis militars les que han aterrat al sector de la seguretat en les fronteres. "Aquestes empreses militars i de seguretat han iniciat un milionari creixement de facturació a tota Europa (també a Espanya i Catalunya) en un moment en què la despesa militar espanyola havia disminuït arran de la crisi econòmica iniciada el 2007", apunta el document.

Tot i que la militar és una indústria amb poc pes a Catalunya, l’informe avisa que s’albira un creixement important gràcies al sector de la seguretat que, com hem dit, en molts casos implica les mateixes corporacions. La raó és que els darrers anys s’han implantat o han crescut al Principat companyies com Indra, Sener, Tecnobit, GMW, Rohde & Schwarts, Accenture o Thales, entre d’altres, que aposten per un negoci, el de la seguretat fronterera, “amb un gran potencial de creixement”, com a conseqüència de l’aposta pel blindatge securitari de la Unió Europea i els estats membres.

Al sector hi treballen unes 1.700 persones a Catalunya, amb Indra com a principal companyia, amb gairebé 700, segons l'informe del Centre Delàs

L’informe calcula que a Catalunya hi ha 1.700 persones que treballen al sector de la defensa i la seguretat de fronteres. Amb tot, el Principat "continua sense distingir-se per tenir una producció armamentista important", ja que segons el treball "La industria de defensa en España", elaborat el 2016 per la Direcció General d’Armament i Material del Ministeri de Defensa, les vendes totals de material de defensa a Catalunya van suposar 22,2 milions aquell any, el que suposa només el 0,8% del total estatal. La immensa majoria de les empreses del sector a Catalunya són contractistes del Ministeri de Defensa.

El pes d’Indra

Amb diferència l’empresa més important del sector de la seguretat i la defensa amb presència al Principat és Indra, que juntament amb GMV -també amb presència a Catalunya- és la principal contractista espanyola de l’Agència Europea de Fronteres i Costes (Frontex), de l’Agència Europea de Defensa i de l’OTAN. Indra compta amb una plantilla de més de 3.600 persones al Principal, de les quals 684 es dedicarien a l’àmbit de la seguretat i la defensa, sempre segons l’informe. Altres companyies amb un volum important de personal a Catalunya en aquest sector són Sopra Steria (175), FCC Industrial e Infraestructuras (157), Nissan Iberia (102) i Gemalto, filial de la francesa Thales, amb 99.

Indra participa en nombrosos programes d’armament a l’Estat espanyol, com ara per fabricar avions de combat EF-2000, míssils Meteor o Sparrow, helicòpters Tigre, blindats Pizarro i Leopard, fragates o submarins. La companyia, un gegant tecnològic present en múltiples sectors, va facturar més de 3.100 milions el 2018 i compta amb una plantilla superior a les 43.000 persones. El seu principal accionista és el Govern espanyol, que en controla el 18,7% a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). A Catalunya, té presència a les quatre capitals i destaquen les oficines al 22 @, al Poblenou de Barcelona, i a Sant Joan Despí. Els darrers anys ha obtingut grans contractes gràcies a projectes de vigilància fronterera. També té adjudicacions importants de l’OTAN i de l’Agència Europea de Defensa.

Pel que fa a la resta de companyies destaca GMV Aerospace and Defence S.A.U que, segons recull l’informe del Centre Delàs, "és una de les empreses espanyoles de tecnologies de defensa, vigilància i seguretat que han experimentat un creixement més notable en els darrers anys". De fet, les seves vendes han passat dels 127 milions del 2015 als 196 del 2018. Al voltant de la cinquena part del seu negoci correspon a projectes de defensa i entre els seus clients hi ha el Ministeri espanyol, però també té contractes amb el Frontex, l’Agència Espacial Europea o l’OTAN, entre d’altres. Només del Frontex ha rebut adjudicacions que superen els 12 milions d’euros entre 2015 i 2018.

GMV és una de les empreses espanyola de tecnologia de defensa que més ha crescut els darrers anys, en part gràcies als contractes del Frontex 

Altres noms importants són la tecnològica Accenture, amb seu social a Irlanda i que treballa pel Ministeri de Defensa i pel Frontex -en projecte de control fronterer-; la francesa ATOS, amb una plantilla de 400 persones al Poblenou de Barcelona i amb clients com el ministeris de Defensa espanyol i francès o el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) espanyol; o la multinacional Gemalto, ara propietat de la multinacional francesa de defensa Thales, dedicada a mecanismes de reconeixement facial, entre d’altres, són algunes de les companyies del sector tecnològic aplicat a la seguretat i la defensa amb presència a Catalunya.

Maxam, el gran fabricant de bombes espanyol

Entre les empreses auxiliars de la indústria militar i aeroespacial destaca la catalana GTD Ingenería de Sistemas y de Software, amb seu a la Vila Olímpica, una plantilla de prop de 200 persones (una quarantena dedicada a l’àmbit de seguretat i defensa) i que treballa en el "disseny i desenvolupament de software per aviació civil i militar, en sistemes de vigilància terrestres, navals o aeris i desenvolupa sensors que proporcionen informació en temps reals per detectar, identificar, fer seguiment i interceptar potencials ‘amenaces’".

També cal citar Rohde & Schwarz España S.A. i Grupo Oesia-Tecnobit. La primera és filial d’una multinacional alemanya amb un centre de producció a Madrid i seu a Sant Cugat del Vallés, i ofereix solucions de comunicació i intel·ligència per a la defensa i la seguretat. Entre els seus clients principals té els exèrcits de terra i aire espanyols i empreses com Navantia o Indra, per als quals ha fabricat equips i sistemes de radiocomunicacions, guerra electrònica i encriptació de dades, entre d’altres. Tecnobit és la divisió d’enginyeria electrònica avançada en defensa i seguretat del Grupo Oesía, i destaca com a proveïdora de serveis pel Ministeri de Defensa, "sent una de les companyies amb més pes en l’electrònica militar a Espanya". També s’enriqueix amb la militarització de fronteres.

El grup Maxam, el principal fabricant de bombes espanyol, també té presència a Catalunya a través d’un enorme polvorí al municipi del Bruc (Bages), d’un dipòsit d’explosius i una planta de fabricació d’Ammonium Nitrate Fuel Oil (ANFO) –un explosiu fet a base de fertilitzant i combustible– a Torres de Segre (Segrià) i d’una filial a la Canonja que produeix l’àcid nítric necessari per al nitrat amònic. Maxam ha rebut un enorme finançament dels principals bancs espanyols, com el Santander, el BBVA i Bankia, però també els catalans Caixabank i Banc Sabadell, a més del públic Institut de Crèdit Oficial (ICO), segons ha denunciat el darrer informe de la campanya "Banca armada".

En el document també se citen altres grans empreses que també fan negoci en diferents àmbits de la defensa, com ara El Corte Inglés, que proporciona serveis a l’exèrcit espanyol i al SIVE a través de les seves divisions tèxtil i d’informàtica; Nissan Motor Ibérica, que proporciona vehicles a l’èxercit de terra i a la Guàrdia Civil, que opera al SIVE, el sistema de vigilància de la frontera sud; Bultaco Motors, que proveeix de motos a l’exèrcit espanyol; Telefónica, que participa al programa SIVE; o FCC Industrial i Infraestructuras Energéticas, "que proporciona infraestructures com subestacions elèctriques o comandaments de simulació al Ministeri de Defensa".

Ajudes públiques

Finalment, el treball del Centre Delàs també denuncia les ajudes de l’administració pública catalana "destinades a empreses que participen en la indústria militar i de seguretat de fronteres". En el període 2008-2018 van ascendir a gairebé 50,7 milions, si bé el gruix (49,5 milions) es concentra entre els anys 2008 i 2011. La major ajuda són els prop de 41 milions que va rebre Nissan Motor Ibérica el 2008, una empresa en què la participació en defensa suposa una part molt reduïda de la seva activitat. Crida l’atenció, però, la subvenció de 200.000 euros que el 2016 va rebre la filial de Maxam Nitricomax en concepte "d’ajuts a projectes tant d’empreses ja establertes a Catalunya com d’empreses en procés d’establir-s’hi, amb projectes d’inversió d’actius fixes i/o projectes de creació d’ocupació, així com amb projectes de R+D".