Una iniciativa ciutadana reclama al Govern que compri la casa pairal de Macià a Alcarràs, en estat ruïnós

Crit d'alerta de la iniciativa ciutadana Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya, que com a última opció ha demanat al Govern de la Generalitat que compri l'immoble, un casa pairal que havia estat propietat de la família del president Francesc Macià. L'edifici, actualment en estat ruïnós, es troba al municipi d'Alcarràs, al Segrià. La petició arriba després de "dos anys i mig demanant a l'Ajuntament del municipi que es faci càrrec de comprar la casa per poder fer reparacions urgents i evitar que s'esfondri".

Salvem Cal Macià critica l'"apatia" de les administracions (Ajuntament d'Alcarràs, Diputació de Lleida i Generalitat) a l'hora d'afrontar una possible solució per a la casa de Vallmanya, però sobretot carreguen contra l'alcalde Jordi Janés (Junts per Alcarràs). "Ens hem cansat de topar contra una paret. L'alcalde no vol ser part de la solució; aquest patrimoni li preocupa molt poc, no hi té interès", declara Ferran Dalmau, portaveu de la iniciativa.

Una disputa enquistada

La situació es remunta al 2019, quan l'Ajuntament d'Alcarràs va pactar la compra de l'immoble per 120.000 euros. A més, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat es van comprometre a invertir 150.000 euros cadascun per a la fase inicial de la rehabilitació de la casa un cop el consistori l'hagués adquirida. No obstant això, poc després de tancar l'acord es van celebrar les eleccions municipals, que van provocar un canvi en el govern local i el nou executiu va fer marxa enrere en l'operació. 

"Les administracions no poden destinar diners a reparar la casa mentre no sigui una propietat pública"

Des d'aleshores, Salvem Cal Macià ha demanat a l'Ajuntament que fes efectiva la compra, sense èxit. "El consistori  no s'ha mogut de la posició inicial de revocar la compra de la casa i abandonar-la a la seva sort. Ha fet perdre temps i esforços a la resta i agreujant la preocupant situació de l'element patrimonial amb el desinterès i la màniga ampla demostrada cap a l'abandonament i la no reparació per part de la propietat", denuncia la plataforma ciutadana.

"Les administracions no poden destinar diners a reparar la casa, que és el que nosaltres demanem, mentre la casa no sigui una propietat pública", lamenta Dalmau. Davant la inacció de l'Ajuntament, finalment, la iniciativa ha demanat al Departament de Presidència del Govern perquè es faci càrrec de la compra per tal de procedir "amb urgència" a la primera fase de rehabilitació.

La postura del consistori

Per la seva part, Jordi Janés, alcalde del municipi, al·lega que restaurar de la casa suposarà un cost massa elevat perquè Alcarràs pugui fer-se càrrec. "La rehabilitació costaria 1,9 milions. I aquesta valoració es va fer fa un any! Amb l'increment de les matèries primeres, el preu haurà pujat", assegura.

"La solució és que la Generalitat i la Diputació es responsabilitzin de la compra i la rehabilitació"

"No vull hipotecar l'Ajuntament d'Alcarràs a 2 milions", assegura Janés. "La solució és que la Generalitat i la Diputació, que tenen més pulmó, es responsabilitzin de la compra i la rehabilitació de la casa. Si la comprem i no podem pagar les reparaciones, aleshores l'Ajuntament serà el culpable de que la casa caigui. I no la comprarem perquè caigui a nom de l'Ajuntament".

Més enllà de “la casa de Macià”

La plataforma defensa la necessitat de mantenir l'immoble perquè "és l'única casa de la família Macià que segueix dempeus". Tanmateix, no és l'única raó. Dalmau admet que la relació de la casa amb Macià és una de les claus per justificar el manteniment de la casa, però insisteix que el recinte va molt més enllà. La casa, en concret, va ser heretada per Eugènia Lamarca, esposa de Francesc Macià, president de la Generalitat entre 1931 i 1933, durant la II República. 

"Sempre hem pensat que aquest espai s'ha de dedicar a la memòria de la figura del president Macià, però no cal que es limiti a ella. La masia té valor arquitectònic per la seva construcció i ubicació. A més, hi ha moltes qüestions històriques relacionades amb la casa", defensa. "Quan els franquistes van entrar al Baix Segre van convertir la casa en un quarter general i, setmanes més tard, en un centre de detenció de presoners durant la Guerra Civil. L'immoble podria servir com un espai de memòria democràtica", conclou.