Este artículo se publicó hace 4 años.
Joan Fontcuberta crema llibres
'Cultura assetjada. Fahrenheit 451' és el nou projecte de Joan Fontcuberta que es pot visitar a la llibreria Ona, i que esdevé un crit d’alerta del que suposa carregar-se la cultura.
Barcelona-
En aquest 2020 que supera moltes de les distopies fabricades fins al moment, justament se celebra el centenari del naixement de Ray Bradbury, un dels autors de capçalera de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955). Al fotògraf i divulgador li agrada molt la ciència-ficció, diu que per a ell la ficció no és una cosa oposada a la realitat sinó "una manera d'entendre un determinat model d'allò real". Des d'adolescent que llegia molts llibres i durant els anys d'universitat es va dedicar més intensament a la lectura. Corrien els anys 70 quan va conèixer per primera vegada la Clarisse McClellan i en Guy Montag del 'Fahrenheit 451'. Fa un any i mig que l'autor de 'Sputnik' o de 'Sirenas' va començar a reunir exemplars de l'esmentada novel·la en diferents idiomes i edicions; al cap, l'artista hi portava revertir el llibrecidi i construir un missatge de resistència.
Fontcuberta acostuma a cristal·litzar les seves idees, i el passat dimarts va presentar 'Cultura Assetjada: Fahrenheit 451', que es pot visitar a la llibreria Ona del carrer Pau Claris de Barcelona fins al 27 de novembre. Es tracta d'una exposició de petit format on es poden veure alguns dels exemplars del llibre més universal de Bradbury fets cremar per l'artista. Sí, Fontcuberta promou l'incendi de llibres, però no els destrueix. El modus operandi de Fontcuberta és demanar a un bomber professional que cremi exemplars del 'Fahrenheit 451' per a poder-los salvar abans que quedin destruïts pel foc.
Cremar llibres com a acte d'amor
El fotògraf i divulgador es declara un fervent amant dels llibres i insisteix a repetir que, en el seu cas, "cremar llibres no és un acte d'odi sinó d'amor, perquè salvar llibres ens prepara per als temps difícils que han de venir".
Fontcuberta considera que els llibres són el gran antídot per a les crisis democràtiques. I per parlar-ne, recula en el temps, i s'atura en la nit del 10 de maig de 1933, a Berlín hi plovia a bots i barrals, i els nazis van haver de recórrer als bombers per regar amb benzina els llibres que havien decidit cremar. La pluja no els ho va posar fàcil, però van aconseguir cremar milers de llibres que els membres del partit Nacionalsocialista Obrer Alemany consideraven un atac a l'esperit alemany.
"Jo volia parlar de la cultura assetjada a causa de situacions polítiques opressores, però amb tot el tema de la pandèmia fa la sensació que encara és per partida doble"
Per tot plegat, aquesta 'Cultura Assetjada' de Fontcuberta no és un exercici esteticista, sinó un crit per alertar de l'atrocitat que suposa carregar-se la cultura. El que es troba l'espectador són les restes supervivents d'un acte de barbàrie, la reversió del llibrecidi. "El títol de la mostra ha vingut per casualitat, jo volia parlar de la cultura assetjada a causa de situacions polítiques opressores, però amb tot el tema de la pandèmia fa la sensació que encara és per partida doble. Aquells que enteníem aliats de la cultura perquè resulta que demostren molt poca sensibilitat", explicava a Públic Joan Fontcuberta que veu amb preocupació com el coronavirus ha retallat la llibertat d'expressió i els drets fonamentals.
En la història de la literatura, el 'Fahrenheit 451' és una de les grans novel·les distòpiques del segle XX. Com Orwell, Bradbury va ser un visionari que va endevinar l'evolució totalitària de la societat, i la destrucció de la cultura és una arma molt antiga. Els dogmatismes, els fanatismes i les lluites de poder sovint han provocat cremes de llibres al llarg de la història dels quals Fontcuberta en parla al vídeo 'L'art de cremar llibres', peça que també es projecta a la mostra.
En un moment fosc com aquest, amb el sector cultural agonitzant, que s'inauguri una exposició com aquesta produeix una mica l'efecte d'aquell raig de llum que Gervasio Sánchez va capturar entre les runes de la biblioteca de Sarajevo amb la seva càmera fotogràfica. Aquella foto és una icona de la barbàrie i el que encomana Joan Fontcuberta és la supervivència.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..