A tres dies que la Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya torni a iniciar els treballs a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats es manté la incògnita de quin és el futur d'aquesta llei decisiva després del rebuig que Junts va imposar per tancar la primera fase de tramitació al Congrés amb el seu vot contrari el 30 de gener passat. Amb tot, a Junts agafa pes la idea que el partit de Puigdemont no es pot permetre tombar definitivament la llei d'amnistia i que cal buscar una solució amb el PSOE per sortir de l'atzucac on s'han ficat. Dirigents de pes avalen aquesta opció encara que no es puguin donar garanties totals a tots els encausats del Procés, entre ells el mateix Carles Puigdemont.

Junts i el PSOE mantenen negociacions intenses per reconduir la situació però, segons fonts de la mateixa negociació, la part socialista ja ha tancat la porta a aprovar qualsevol esmena que suposi canvis o la supressió de l'apartat de terrorisme de la llei d'amnistia. "Hem de trobar una solució que pugui servir per desencallar la situació i permeti continuar amb una tramitació de la llei d'amnistia que no s'havia d'haver paralitzat", assegura una font socialista que afegeix: "Hi ha marge per a la millora però cal actuar amb seny per a que la llei no només avanci sinó que sigui viable –en referència a la seva constitucionalitat-". "Millores" que des de la negociació defineixen com a "creatives".

La pista d'aterratge

Segons les mateixes fonts, les opcions que s'estudien per poder desencallar el embolic parlamentari en què el rebuig de Junts ha ficat la llei d'amnistia, o el que en àmbits polítics anomenen "la pista d'aterratge que el PSOE pot donar a Junts", són dos : retocs "purament tècnics" a l'apartat relatiu a l'alta traïció -l'altre delicte amb què el jutge Aguirre, del cas Volhov, intenta torpedinar l'amnistia-. I d'altra banda implementar canvis a la Llei d'enjudiciament criminal però descartant que hi hagi modificacions sobre terrorisme al Codi Penal. Unes modificacions que Junts havia plantejat i que ERC està disposat a valorar, però sempre després de l'aprovació de la llei d'amnistia.

Així, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha plantejat aquest dilluns la possibilitat de modificar la Llei d'enjudiciament criminal per aconseguir el 'sí' de Junts a la llei d'amnistia. En una entrevista a La Sexta i preguntat per aquesta possibilitat, Sánchez ha recordat que hi ha instruccions judicials "que es prolonguen i que els mateixos fiscals han posat en qüestió", i per tant "hi ha elements de millora que podem incorporar" que "evidentment poden resoldre alguns dubtes que puguin tenir aquestes formacions polítiques", fent referència a les forces independentistes.

En canvi, Sánchez ha insistit que el text de la llei d'amnistia que hi ha en aquests moments al Congrés ja és plenament "constitucional" i cobreix tot l'independentisme. "Tots els independentistes encausats, siguin gent corrent o líders independentistes, estaran inclosos a l'amnistia", ha dit. "Parlarem amb els grups parlamentaris per veure quin marge de millora" hi ha, ha dit abans d'insistir que el terrorisme no té "res a veure" amb els fets ocorreguts durant el procés independentista. "Crec que no cal banalitzar ni manipular el terrorisme, que és el que ha fet el PP".

La negociació entre Junts i el PSOE continua en aquesta línia però tot apunta a què Junts haurà d'escollir entre donar via lliure a un text que no tindrà pràcticament modificacions respecte del dia 30 o rebutjar del tot l'amnistia. I acceptar algunes millores col·laterals com una reforma de la Llei d'enjudiciament criminal que deixi menys marge de maniobra als jutges en la instrucció de les causes. Fonts de Junts asseguren que "cal continuar negociant" però afegeixen que "l'amnistia ha de ser possible". En principi es va parlar d'un retard de 15 dies en la tramitació de la llei d'amnistia amb el rebuig temporal de Junts, però algunes fonts auguren que la nova votació al Congrés per permetre el pas al Senat es pot posposar més d'un mes per la paralització de l'activitat parlamentària que comporten les eleccions gallegues.

Les discrepàncies internes a Junts creixen

Que alguns pesos pesants de Junts apostin per la via de retornar al terreny de joc i continuar jugant, tot i saber que alguns dels àrbitres no són imparcials, no vol dir que hi hagi un tancament de files a Junts sobre això. El rebuig provisional a la llei d'amnistia ha obert un altre front divisiu al si del partit entre els que consideren que cal garantir que la llei es pugui aprovar i els que aposten per exigir una llei amb garanties totals, fins i tot amb el perill de la declaració d'inconstitucionalitat. Una nova fractura interna que se suma al malestar del sector que lidera la presidenta, Laura Borràs, pel canvi d'estratègia que van suposar els acords amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, o la polèmica per les denúncies de diputades afins d'assetjament masclista per part de membres del grup parlamentari.

Sobre el rebuig provisional a la llei d'amnistia la presidenta del partit, Laura Borràs, lidera els suports al cop de porta que de moment va donar Junts el dia 30 de gener a la llei d'amnistia. Un lideratge crític que se suma a altres fronts i amplia l'esquerda entre la presidenta -i els seus afins- i l'anomenat sector pragmàtic. Amb el secretari general, Jordi Turull, fent equilibris perquè el partit no es trenqui.

Borràs, abans inconstitucional que incompleta

La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha afirmat que prefereix el "risc" que en un moment determinat la llei d'amnistia es consideri inconstitucional que deixar gent "abandonada". Declaracions realitzades en una entrevista a Ser Catalunya en què Borràs va rebutjar que l'amnistia sigui un "indult premium" i en què va assegurar que Junts vol salvar tothom. "No ens sentim legitimats per decidir qui entra i qui no entra a l'amnistia", va afegir.

Per part seva, les discrepàncies de membres del sector anomenat pragmàtic de Junts ja es va cobrar la setmana passada la baixa del partit de l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper. El dirigent va justificar la baixa del partit de Puigdemont com el pas "més coherent i congruent" davant les discrepàncies amb l'actual estratègia del partit. "És el més correcte, perquè els camins transitaven de manera molt diferent i feien la meva subsistència aquí dins molt incòmoda", va assegurar Sàmper.

L'exconseller d'Interior no ha volgut entrar en una crítica directa sobre la posició del ja expartit en la tramitació de la llei d'amnistia. Amb l'ànim de ser "constructiu" s'ha limitat a dir que "tant de bo surti bé i es millori la llei". Tot i això, ha admès que "no tenia forces ni ganes de canviar res des de dins". Ara bé, no podem oblidar que Sàmper és també l'advocat de l'exconseller exiliat Lluís Puig, i en va agafar la causa després que Puig abandonés la defensa per part de l'equip de Gonzalo Boye.

Discrepàncies polítiques, però també d'estratègia jurídica

Algunes fonts de Junts indiquen que no només estem davant de discrepàncies polítiques internes sinó que cada cop hi ha més diferències en la visió sobre l'estratègia jurídica que mantenen l'equip de Boye i altres juristes relacionats amb Junts com és el cas de Sàmper. Aquestes fonts critiquen que les directrius jurídiques de l'equip de Boye "acaben tenint un pes excessiu sobre les decisions polítiques" insinuant que aquest fet hauria pesat en la decisió del rebuig a la llei d'amnistia que consideren "un error polític". Sàmper va deixar clara la seva posició: "En política cal ser coherent i, quan algú no està a gust en algun lloc, el més prudent i assenyat és no ser-hi".

Les discrepàncies entre tots dos sectors van més enllà de la llei d'amnistia i abasten el conjunt de l'estratègia negociadora de Junts al Congrés dels Diputats. La reincorporació de Junts a la negociació de la governabilitat de l'Estat amb la investidura de Pedro Sánchez ha recuperat focus mediàtic i protagonisme per al partit, després de quatre anys pràcticament fora de joc. Però alguns dirigents es mostren incòmodes amb l'estratègia negociadora que consideren que va massa al límit, amb exemples com la tramitació de la llei d'amnistia o la polèmica amb els decrets del Govern espanyol.

"Hem de ser exigents després de quatre anys en què Esquerra ha negociat a canvi de gairebé res, però alhora hem de generar una línia de confiança negociadora i hem de ser previsibles i no donar cops de volant contínuament", assegura un membre de Junts que afegeix "una cosa és la fermesa i una altra la inflexibilitat". "No és només una pugna amb el PSOE, l'estratègia de tensionament extrem en la negociació ens està distanciant d'altres grups de la majoria de la investidura", assegura aquesta font, segurament referint-se a formacions aliades de Junts com el PNB.

Esquerra insisteix a aprovar l'amnistia com més aviat millor

Per part seva, Esquerra Republicana insisteix en "la necessitat de disposar de la llei d'amnistia" perquè la considera "una eina imprescindible en la lluita contra la repressió". Per això, els republicans interpel·len la resta de formacions polítiques "per fer-ho possible com més aviat millor", després d'haver treballat "un text robust i que beneficiarà totes les persones represaliades al voltant de les consultes del 9-N, l'organització del referèndum de l'1-O o les protestes contra la sentència", en paraules de la portaveu, Raquel Sans.

Sans considera "totalment necessari que l'amnistia prosperi i tiri endavant", en lloc de "donar als jutges que prevariquen el que volen". La portaveu republicana ho considera imprescindible per acabar amb l'etapa repressiva, tot i que es mostra conscient que "la repressió no finalitzarà totalment amb la llei d'amnistia perquè cap text jurídic no pot frenar la inventiva jurídica d'alguns jutges". Però un cop aprovada la llei d'amnistia, "la resolució del conflicte podrà entrar a la segona fase, que passa per la celebració d'un nou referèndum amb garanties i reconeixement internacional", assegura Sans.

Per això Sans ha fet una crida a la resta de partits polítics que van conformar l'ampli consens al voltant de l'amnistia perquè es pugui aprovar amb la màxima urgència. "El temps compta; moltes persones es juguen molt", ha reiterat Sans.