Público
Público
REPRESSIÓ

L'ANC i Òmnium volen personar-se com a acusació popular contra les càrregues de l’1-O a Barcelona

Les dues entitats pretenen rellevar l'Ajuntament de Barcelona, que va ser expulsat de la causa al desembre. A la capital catalana més de 300 persones van patir ferides arran de la brutalitat policial durant el referèndum. 

Una de les imatges icòniques de l'1-O, amb un mur humà intentant aturar els antiavalots. EFE
Una de les imatges icòniques de l'1-O, amb un mur humà intentant aturar els antiavalots. EFE

públic

Dos mesos després que l’Audiència de Barcelona apartés l’Ajuntament de la capital catalana de la causa que investiga les càrregues policials a la ciutat durant l’1-O, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural sol·licitaran personar-se com a acusació popular en el cas. Segons una informació avançada per La Vanguardia, les dues entitats pretenen, precisament, cobrir el buit del Consistori i intentar exercir d’acusació popular per separat, tot i que amb coordinació dels equips jurídics.

L’1 d’octubre de 2017, les unitats antiavalots de la Policia Nacional van carregar en 27 col·legis i van provocar lesions en més de 300 persones, entre les quals Roger Español, que va perdre un ull com a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma disparada per un agent policial. L’ANC hauria pres la decisió de personar-se a la causa, que s’instrueix al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, fa algunes setmanes i, de fet, al gener el secretariat nacional ja hauria aprovat un pressupost per assumir el cost dels advocats. L’argument de l’ANC és que "com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació" té un compromís "amb la defensa de les persones agredides per la policia". A més a més, vol "recolzar les acusacions privades de moltes persones ferides".

Sempre segons la mateixa informació, Òmnium en canvi ha decidit aquesta mateixa setmana sol·licitar prendre part a la causa com a acusació popular. En el seu cas l’argument és que "no podem permetre que la repressió policial quedi impune". L’entitat, de fet, ha monitorizat la repressió viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017, que xifra en més de 2.500 persones afectades. Ara serà el jutge el que decidirà si l’Òmnium i l’ANC podran exercir d’acusació popular a la causa.

El maig del 2019 el jutjat d’instrucció número set de Barcelona havia refusat deixar fora de la causa l’Ajuntament en considerar que l’1-O la brutalitat policial va provocar un "evident perjudici de la imatge internacional de la ciutat". Els recursos posteriors de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia, però, van provocar que el jutjat rectifiqués i expulsés el consistori de la causa. La feina prèvia, però, va permetre identificar 50 dels agents agressors, vuit dels quals eren comandaments.

A més a més, arran de les compareixences d’agents al jutjat va saber-se que els antiavalots havien rebut ordres per intervenir als col·legis electorals, desmuntant d’aquesta manera la versió oficial del Govern espanyol. En concret, van explicar que el responsable d’ordenar la intervenció era un comandament denominat ‘Marte’.