2.500 persones han estat represaliades a Catalunya des del 20 de setembre de 2017 per mobilitzar-se en defensa de l’autodeterminació o manifestar-se contra el judici del Procés o la sentència del Tribunal Suprem. Aquest és el recompte que ha presentat aquest dimarts Òmnium Cultural en un acte celebrat al Convent de Sant Agustí que ha servit per presentar el mapa de la repressió, juntament amb el Centre Irídia, Alerta Solidària i l’activista social i periodista David Fernàndez.

La xifra es desglossa de la següent manera: 12 condemnats pel Tribunal Suprem per la celebració de l’1-O, 1.083 persones ferides durant el referèndum -1.066 de les quals van requerir assistència sanitària-, 313 persones ferides només durant les protestes contra la sentència del Suprem, 292 detinguts des del setembre del 2017, 12 persones en presó preventiva, dues d’elles en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i una persona deportada al Marroc, 144 pàgines web tancades en els darrers dos anys, 18 persones investigades per clonar webs, 18 docents investigats per falses acusacions, 40 investigats per l’1-O i 712 alcaldes investigats per donar suport al referèndum.

"La repressió no s’atura: ho demostra que les dades, que es van tancar la setmana passada, ja han quedat velles i tot fa preveure que aquestes xifres poden anar creixent", ha lamentat el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, al començament de la seva intervenció durant l’acte, que ha comptat amb la presència d’Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, Xavier Pellicer, per Alerta Solidària, i l’esmentat David Fernàndez. La xifra, ha reblat Mauri, "escandalitza", i el que és pitjor, ha afegit, "la repressió de l’Estat en aquests darrers temps no només no s’ha aturat, sinó que ha anat augmentant i ha afectat també altres moviments polítics i socials, malauradament amb diversos governs a l’estat, de diversos colors polítics".

Uns dels exemples esmentats pel vicepresident d’Òmnium ha estat la llei de seguretat ciutadana, popularment coneguda com a ‘llei mordassa’, "que teòricament deuria haver estat derogada, però no veiem cap indici en aquest sentit". Òmnium manté la seva valoració que el conflicte català "no és un problema d’ordre, sinó polític" i ha insistit un cop més en una solució política. "S’ha d’aturar i cal reparar tot el mal que ja s’ha fet, cal parlar del retorn dels exiliats i l’arxivament de les causes obertes", ha demanat Mauri.

Una repressió que va més enllà dels jutjats

Franquesa ha alertat, al seu torn, que "el dret a la protesta es percep com una amenaça" i ha denunciat l’actuació "desproporcionada" dels cossos policials durant les protestes, que van acabar creant situacions "que atempten contra drets fonamentals". També Pellicer ha criticat la resposta policial "no només en les detencions, sinó també en la custòdia policial", i l'ha inclosa com a part d’una estratègia més àmplia de la qual formen part "les filtracions" de la premsa o "la impunitat amb la que actua l’extrema dreta i la protecció que té per part de l’estat i el sistema jurídic". Tot plegat tindria com a objectiu segons Pellicer que "no es parli del conflicte polític" i "aturar reivindicacions".

"Creiem que es important posar al centre del debat per què han estat represaliades aquestes persones", ha insistit el portaveu d'Alerta Solidària en agregar que la repressió no és cap novetat, sinó el darrer capítol "de dècades fosques que qualsevol intent per subvertir o transformar una llei injusta o una estructura injusta ha estat brutalment reprimida". Pellicer ha relacionat aquesta repressió amb el "context de crisi econòmica brutal" en el qual "s’endureix el codi penal o s’aprova la llei mordassa". "Si un funcionari actua malament, es sancionat immediatament, per què no passa això en l’àmbit de la seguretat?", s’ha qüestionat l’advocat.

Finalment, el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez ha tancat l’acte denunciant com l’Estat espanyol tracta "de violentar la voluntat democràtica a través de les lleis", un fet que ha qualificat "propi dels estats lliberticides". Fernàndez ha advertit que en aquesta mena de lluites cal no defallir, com demostra "la prohibició de les bales de goma, que començà el 2007 i acabà el 2015". A més de condemnar "la cultura policial franquista de tractar al poble com un enemic interior" i que porta a l'estat a aplicar "el dret penal d’enemic: a la gent se la jutja per qui és, no pel que fa", el periodista no s'ha estalviat crítiques a Podemos quan ha esmentat "el 155 digital aprovat amb vergonyoses abstencions que ens aproxima a Turquia".

Fernàndez ha afegit a la factura de la repressió la seva dimensió econòmica, "milers i milers d’euros: advocats, processos dels jutjats i dels exiliats; no és la pitjor de les factures, evidentment". En aquest capítol ha inclòs altres dades menys conegudes, com que "els fons reservats [de l'estat] s’han multiplicat per sis" i "la brutal campanya exterior, amb persecucions, balisses, micros". Amb tot, ha destacat que l'Estat "ha fracassat, ho ha posat tot i ha estat incapaç de fer baixar el suport a l’independentisme". I ha acabat apel·lant a la utilitat de la protesta: "No hi ha major lluita antirepressiva que eixamplar els objectius polítics"