La matinada del 5 al 6 d'octubre del 2013, al carrer Aurora del Raval, va morir Juan Andrés Benítez, fundador de l'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes, després d'haver estat reduït de manera violenta i colpejat durant dotze minuts per agents dels Mossos d'Esquadra. El maig del 2016, sis agents dels cos van ser condemnats a dos anys de presó, suspensió de sou i feina i la prohibició de trepitjar els carrers uniformats durant set anys. No obstant això, mai van trepitjar la presó ni està previst que ho facin. Ara, quasi cinc anys i mig després de la mort de Benítez, el pis que tenia en propietat, ha quedat en mans de les màfies i s'ha convertit en un dels narcopisos del Raval, segons ha pogut saber Públic.

Activitat inusual després de les vacances de Nadal

La veu d'alerta la va donar una veïna de la finca, que en tornar de les vacances de Nadal, a principis de gener, va detectar molt de moviment a l'escala de l'immoble: "Vaig tornar de les vacances i vaig veure que durant tot el dia hi havia toxicòmans amunt i avall. Vaig trucar el propietari del meu pis i vam donar l'alerta als Mossos". La veïna destaca que el moviment es produeix sobretot a la tarda i a la nit i que hi ha matinades en què han trucat a la seva porta per confusió. "Ja intuíem que el pis del Juan Andrés era un narcopís però durant les vacances el moviment s'ha incrementat"

D'ençà que es va donar la veu d'alerta, la comunitat de propietaris s'ha organitzat per intentar resoldre el problema, però tot sembla indicar que no hi ha solució a curt termini per la complexitat del cas: Benítez no tenia cap hereu i ell encara figura com a propietari. De fet, des dels Mossos d'Esquadra ja s'ha advertit els veïns "que hauran d'aguantar una mica".

Un dels propietaris d'un dels immobles assegura que quan Benítez va morir, els veïns van tapiar tots els accessos del seu pis per evitar que fos ocupat de manera il·legal, però la nit de Sant Joan del 2017, unes persones van entrar per la terrassa, van punxar la llum i van canviar el pany. En aquella ocasió, els Mossos van aconseguir fer-los fora. Un altre dels propietaris que no viu a la finca, assegura que des de l'Administració s'insisteix que "ha de ser el propietari qui faci la demanda pertinent. Com volen que faci la demana una persona morta? Els veïns ja hem denunciat, però no podem fer res més".

En el moment en què va morir, Juan Andrés Benítez tenia el pis llogat, però després de patir un robatori, els llogaters van decidir marxar i el pis va quedar abandonat. Els seus amics van vendre el que hi havia a dins i els veïns van anar controlant i vigilant el pis perquè no l'ocupessin, però finalment no han pogut evitar que les màfies s'hi instal·lin. "El responsable subsidiari de la mort del Juan Andrés és l'Estat (...) El banc amb qui el Juan Andrés tenia la hipoteca no ha reclamat res, però tot sembla indicar que aquest pis se'l quedarà l'administració", pensa un dels propietaris dels pisos de la finca. L'entitat amb qui Benítez tindria la hipoteca és un fons d'inversió, que segons les diverses fonts consultades, que en cap moment s'ha fet càrrec de l'immoble.

Iñaki García, de l'Associació Cultural el Raval - El Lokal, nascuda el 1987, està convençut que la solució implica posar el pis de Juan Andrés Benítez en lloguer social. "Es tracta d'un pis amb terrassa, no era massa difícil d'esperar que passés el que ha passat. Tant de bo haguéssim ocupat el pis amb alguna família de la Mesa d'Emergència".

Juntament amb el president de la comunitat de la finca, els propietaris i la comunitat de veïns i veïnes, el Lokal i altres entitats del barri estan pressionant perquè el pis sigui desallotjat i passi a mans del parc públic d'habitatges. García fa èmfasi en la deixadesa de l'administració en general: "No es tracta de culpar un o l'altre, sinó de senyalar l'administració judicial, la municipal, la Generalitat i la Fiscalia".

L'Àgora Juan Andrés Benítez, espai d'homenatge al veí del barri. QUERALT CASTILLO

El Raval, camp de batalla de les pròximes eleccions municipals

A quatre mesos de les eleccions municipals, el barri del Raval i la seguretat a Ciutat Vella serà un dels eixos centrals de les campanyes dels diferents partits polítics. El passat novembre, una macrooperació policial protagonitzada per 700 mossos i un centenar d'agents de la Guàrdia Urbana va deixar 40 narcopisos desallotjats i 57 persnes arrestades, 18 dels quals van ser condemnades a presó provisional sense fiança per delictes contar la salut pública i per organització criminal. L'operació, però, no va solucionar el problema de fons i els veïns demanen més accions per evitar la proliferació dels narcopisos.

Tal com ja s'explicava en aquest article, la criminalitat a Barcelona ha augmentat: els furts han pujat un 19%; també ho han fet els robatoris amb violència al carrer. No obstant això, "la seguretat no és la preocupació principal dels veïns i veïnes del Raval", diu Iñaki Garcia, qui es queixa de la instrumentalització de la situació del Raval per aconseguir vots. "Fa temps que diem que el problema del Raval no és de seguretat, sinó d'habitatge. És una vergonya la quantitat de pisos buits que hi ha tenint en compte les llistes d'espera de la Mesa d'Emergència i la situació de l'habitatge a Barcelona (...) També hi ha altres prioritats, com la construcció del CAP al raval Nord", aquesta última una de les demandes que més impuls està tenint, ja que el Raval és un dels barris amb el pitjor índex de salut de la ciutat.

Narcopisos, una estratègia per gentrificar el barri?

Els primers casos de narcopisos van començar a aparèixer el 2012, quan va començar l'onada de desnonaments, però es va documentar a partir del 2013. Un dels veïns de Juan Andrés Benítez, preguntat per aquest article, pensa que la deixadesa respecte a aquest tema "és una estratègia perquè els preus dels habitatges baixin per poder-lo adquirir i rellogar". També Felipe Ibarra, de l'Ateneu del Raval, opina el mateix: "Darrere de les finques del Raval hi ha molts interessos econòmics i des de l'Ateneu pensem que hi ha una estratègia d'estigmatització del barri amb la intenció que els veïns i veïnes vagin marxant a poc a poc per poder convertir les finques en pisos de 50 metres quadrats i destinar-los al lloguer turístic o vendre'ls per 400.000 i 500.000 euros, fet que ja ha començat a passar".

Segons Ibarra, els bancs haurien deixat de llogar pisos i de cuidar-los amb intencions econòmiques. "A les famílies que no poden pagar, se les desallotja immediatament, però quan es tracta de pisos ocupats per les màfies tot va més lent. Per què? Els punts de venda i consum de drogues s'estan utilitzant com a instrument de mòbing". Ibarra, a més, és molt crític amb la denominació de narcopisos, i apunta directament els mitjans de comunicació: "No es tracta d'una xarxa de pisos organitzada, sinó de punts de venda i consum de drogues. Amb la denominació narcopisos es contribueix a l'estigmatització del barri".

Des d'Acció Raval també es té la certesa que darrere hi ha una estratègia econòmica per part dels bancs i els fons voltors. "Aquestes entitats són col·laboradores necessàries de les màfies i l'administració està fallant perquè no els persegueix. Caixabank, el BBVA i Banc Sabadell són les entitats que més pisos buits tenen al barri", assegura Ángel Cordero d'Acció Raval. "Els narcopisos són fruit de l'especulació, i el cas del pis del Juan Andrés Benítez n'és un exemple molt clar. Això és herència directa de les polítiques del PDeCat. En el cas del Raval es pot veure una gentrificació de manual, però pensem que se'ls ha anat de les mans i ara és un fenomen de peix que es mossega la cua: mentre hi hagi pisos buits, hi haurà narcopisos (...) Volen que marxem, però això no passarà perquè si alguna cosa té el Raval és un teixit veïnal molt potent i no deixarem de moure'ns pels drets del nostre barri".

També ho assegura l'Iñaki del Lokal. "L'organització veïnal no s'aturarà i els veïns i veïnes del Raval continuarem manifestant les nostres queixes, proposant solucions i exigint el que ens pertoca", sentencia.