La situació política a Catalunya està molt lluny de poder equiparar-se amb la tensió viscuda als anys durs del Procés independentista, especialment durant el 2017 i els anys successius, marcats per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i l'empresonament dels líders independentistes que van protagonitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, a excepció dels que van aconseguir refugiar-se sota la tutela de la justícia d'altres països, especialment a Bèlgica i Suïssa. Però per diferent i calmat que sigui l'escenari actual, això no vol dir que les fortes rèpliques d'aquell terratrèmol no arribin fins als nostres dies en forma de processos judicials que també tindran conseqüències polítiques.

Unes conseqüències que per descomptat afecten la política catalana, però que també tenen la seva derivada a escala estatal i que poden posar en perill fins i tot l'estabilitat del Govern espanyol del PSOE i UP, ara sustentada en gran part en els acords amb Esquerra Republicana. La judicialització de la política, i les interferències judicials en les dinàmiques polítiques, estan doncs servides una altra vegada en safata per a aquest 2022.

ERC té diverses desenes de dirigents i militants amb causes obertes que aquest 2022 poden concloure a condemnes. Sense oblidar que la secretària general, Marta Rovira, continua residint a Suïssa, mentre la justícia espanyola manté l'acusació contra ella per rebel·lió. Per la seva banda, Junts també té diversos membres amb causes judicials pendents, però centra les seves expectatives judicials per a aquest 2022 en la resolució que el Tribunal General de Justícia de la Unió Europea ha d'emetre respecte a la recuperació de la immunitat per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres dos eurodiputats del partit, Toni Comín i Clara Ponsatí. Sens dubte, aquesta resolució judicial pot tenir també efectes importants al tauler polític català. I finalment la CUP, malgrat tenir menys casos judicials i de menor transcendència, veurà també aquest 2022 sentències contra dos dels seus màxims dirigents al Parlament, el membre de la Mesa Pau Juvillà, i la portaveu Eulàlia Reguant.

Primer la revisió dels indults, alta tensió

El primer assalt judicial que afrontarà l'independentisme català aquest any és, ni més ni menys, que el relacionat amb la revisió dels indults que fa sis mesos va concedir el Govern de Pedro Sánchez als nou dirigents empresonats amb penes que sumaven fins a 100 anys de presó. Si bé és cert que aquesta mesura no ha solucionat el problema judicial de fons contra l'independentisme, sí que es pot dir que ha servit per rebaixar la tensió política i social a Catalunya. Per això, allò que decideixi el Tribunal Suprem respecte a les demandes de revocació dels indults tindrà una importància fonamental a mantenir o trastocar la situació actual.

De moment, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem haurà de decidir sobre el recurs interposat per l'Advocacia de l'Estat per evitar l'admissió a tràmit del mig centenar de recursos contra els indults que s'han presentat, entre ells de partits com Vox o Ciutadans i diverses organitzacions socials de signe antiindependentista. L'Advocacia de l'Estat al·lega que cap no té una vinculació o interès directe amb el cas per recórrer els indults com seria preceptiu.

Aquesta setmana està previst que la Sala del Suprem iniciï la deliberació que es preveu resolgui aquest primer tràmit a finals de mes. En cas de donar la raó a l'Advocacia de l'Estat, els recursos decauen i el tema queda tancat. En cas d'admetre a tràmit algun dels recursos, s'iniciaria el procés d'avaluació per part de cinc magistrats del Suprem sobre les motivacions exposades per a l'anul·lació o no dels indults al llarg dels propers mesos. El recurs que genera més incertesa és el presentat per Vox, pel fet que va participar com a acusació particular al judici als nou indultats.

Junqueras: “Estem preparats per tornar a la presó”

Respecte a les expectatives sobre la resolució del Suprem, la majoria dels afectats consideren que aquests recursos són una pura "instrumentalització política" que no haurien de ser ni admesos a tràmit. Així se'n manifesta algun com el president d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que assegura, malgrat això, que "de la justícia espanyola no esperem res, ha donat mostres sobrades del que és capaç de fer". Junqueras és contundent: "Si hem de tornar a la presó, hi tornarem, estem preparats".

Però fonts de la direcció d'Esquerra no neguen el cop que suposaria la tornada dels dirigents independentistes a la presó si en última instància el Suprem revoca els indults, decisió sobre la qual no hi ha pràcticament precedents. Si es produeix, asseguren, "seria una constatació que l'Estat profund dinamita qualsevol possibilitat de superar la fase repressiva en el conflicte", i això sens dubte tindria conseqüències polítiques també en la relació amb el Govern espanyol. Per això els republicans posen sobre la taula novament la seva recepta, l'amnistia, per blindar aquesta qüestió de la interferència judicial. I subratllen la necessitat d'accelerar a la taula de negociació "sense presses però sense pèrdua de temps", assegura el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Accelerar la taula de negociació davant de l'ofensiva judicial

A Esquerra estan convençuts que la taula de negociació entre el Govern i el Govern espanyol no donarà fruits immediats, però alerten que, si no es fan els primers passos, amb els primers acords, abans que els jutges enfilin l'agulla de l'endimoniat calendari judicial contra l'independentisme del 2022, la taula de negociació es pot anar en orris. Per Aragonès, "un missatge que hauria de tenir molt clar el Govern de l'Estat és que no hi ha temps per perdre en la recerca de solucions polítiques al conflicte i per trobar una solució democràtica que permeti als catalans decidir el futur polític amb llibertat absoluta".

ERC té el gruix dels imputats per l'1-O

ERC té el gruix de dirigents imputats en diverses causes relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les derivades. No en va l'expresident Carles Puigdemont va encarregar a l'exvicepresident Oriol Junqueras, amb l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, els preparatius de la consulta per la independència que es van dur a terme en gran mesura a la conselleria d'Economia que dirigia Junqueras.

D'aquella estructura deriva que estiguin pendents de judici pel referèndum càrrecs molt rellevants a l'interior d'Esquerra com Josep Maria Jové, Lluís Salvador o Natàlia Garriga. El primer és portaveu parlamentari i negociador clau del partit –fins i tot va estar a la primera reunió de la taula de diàleg amb Pedro Sánchez assegut davant seu–. Salvador s'ha mantingut en un segon pla, però continua tenint un gran pes a l'organització interna del partit i entre les bases territorials. I la tercera és ni més ni menys que la consellera de Cultura actual.

No són descartables possibles penes de presó per l'organització del referèndum per a ells i altres membres del Govern del 2017 en les causes que instrueix el jutjat número 13 de l'Audiència de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquesta causa cal sumar fins a 17 exalts càrrecs d'ERC i de Junts que van des de l'exsecretari de Comunicació del Govern, Antoni Molons, a l'exsecretari d'Exteriors, Aleix Villatoro, o fins i tot els directors actuals de TV3, Vicent Sanchis i de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, així com una dotzena d'empresaris presumptament vinculats als preparatius del referèndum. En total, 29 processats. Sense oblidar el procés a l'exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret -ara diputada del Parlament per ERC-, obert després que retornés recentment de Bèlgica on va fixar la residència després de la Declaració d'Independència del 27 d'octubre del 2017.

També cal situar a la diana judicial un altre destacat membres del Govern dels republicans: el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que afronta un judici que li pot comportar inhabilitació per la seva tasca com a expresident del Parlament. Se l'acusa de desobediència el Tribunal Constitucional per admetre a tràmit mocions a favor del dret a l'autodeterminació i contra la monarquia. No és el primer conseller d'Esquerra inhabilitat, ja ho va ser l'exconseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, que no es va poder presentar com a cap de llista per Lleida a les eleccions del febrer passat.

Comparteixen amb ell aquestes causes altres membres d'ERC que també eren a la Mesa del Parlament, juntament amb els membres de Junts de la mateixa, entre els quals destaca l'exvicepresident de la cambra, Josep Costa. Alguns, com Costa, han deixat els càrrecs públics i altres continuen com a diputats.

El macroprocés contra Exteriors

L'ofensiva judicial encara té un altre gran macroprocés pendent al jutjat número 18 de l'Audiència de Barcelona per l'Acció Exterior de la Generalitat. Més enllà de les multimilionàries fiances exigides pel Tribunal de Comptes, s'obre pas una instrucció judicial contra nombrosos càrrecs del Govern, tant de l'etapa d'Artur Mas, com de la de Carles Puigdemont per suposada malversació de fons públics. Se'ls acusa de destinar presumptament partides del Departament d'Acció Exterior a promoure el referèndum d'autodeterminació a l'escena internacional, amb possibilitat també de penes de presó.

Entre els imputats hi ha inclòs el mateix exconseller Raül Romeva, que corre el perill de perdre l'indult condicionat que li va ser concedit i tornar a la presó on ja va passar més de tres anys. Per cert, el renovat Tribunal de Comptes haurà de dictaminar sobre aquesta causa que va comportar fiances de 5,4 milions per a 34 exalts càrrecs del Govern dedicats a l'Acció Exterior. Els nous membres designats pel PSOE tindran un paper crucial i la seva decisió marcarà també la relació amb Esquerra.

La CUP tampoc no escapa a les togues

Pel que fa a la CUP, els anticapitalistes no s'han vist gaire afectats pels fets del 2017 en no formar part ni del Govern ni de la Mesa del Parlament en aquell moment, encara que una de les seves destacades dirigents, Anna Gabriel, continua residint preventivament a Suïssa. Però els cupaires estan ara esperant la ratificació pel Suprem de la sentència d'inhabilitació del TSJC del seu diputat i membre de la Mesa del Parlament Pau Juvillà. Se l'acusa de desobediència a la Junta Electoral per no despenjar un llaç groc de la finestra del despatx quan era regidor de l'Ajuntament de Lleida. Va ser durant les eleccions europees a les quals no es presentava la CUP. I també una altra figura destacada del grup parlamentari de la CUP, Elena Reguant, serà jutjada per desacatament després de negar-se a respondre les preguntes de Vox com a testimoni al judici del Procés.

El cas de les presumptes irregularitats de Borràs

A totes aquestes causes cal sumar-hi una especial que afecta la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, Laura Borràs. En aquest cas, Borràs està esperant el judici al TSJC per presumptes irregularitats comeses quan va ser la directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l'acusa de fraccionar contractes per un tracte de favor a un conegut en aquesta institució cultural de la Generalitat. Tot i que el delicte del qual se l'acusa no té res a veure amb la causa independentista, la dirigent de Junts assegura que el seu procés forma part de la mateixa "persecució judicial" contra l'independentisme. I en cas d'haver d'abandonar el càrrec per inhabilitació, sens dubte serà un altre moviment sísmic que sacsejarà la política catalana.

El cúmul d'imputacions i judicis per a aquest 2022 és dens i per descomptat cada decisió judicial impactarà a la política catalana i per tant també a l'estabilitat del Govern espanyol. I ja s'ha pogut comprovar més d'una vegada que els tribunals tenen un curiós do de l'oportunitat en els seus dictàmens que apareixen sempre que el Govern de Pedro Sánchez negocia alguna qüestió transcendent amb els independentistes catalans.

ERC manté la mà estesa, però demana determinació a Sánchez

La reacció dels independentistes davant dels judicis pendents és dispar. Junts i la CUP consideren que "mentre que hi hagi persecució judicial per part de l'Estat espanyol no es pot donar estabilitat al Govern espanyol". ERC, en canvi, aposta per fer front a l'ofensiva judicial reforçant la negociació política. Encara que alerten que tornar a veure dirigents independentistes entrant a la presó –com és el possible cas dels imputats al jutjat 13- posaria les coses molt difícils per mantenir la relació amb Pedro Sánchez, ja que consideren que "el Govern espanyol no es pot posar de perfil en aquest escenari".

Els republicans justifiquen precisament per aquest motiu la seva aposta per la taula de negociació: "La repressió fa més necessària que mai una aposta decidida per explorar al màxim una solució dialogada i acordada al conflicte polític i que hi comporti una sortida democràtica", asseguren fonts de la direcció d'ERC. Els republicans garanteixen que mantindran oberta l'estratègia política de ma estesa aquest 2022 "no amb un suport incondicional", però sí amb voluntat d'arribar a acords "en aquells temes que siguin positius per a la ciutadania catalana". Però també alerten que la tensió que pot provocar determinades sentències judicials condicionarà la seva relació actual amb el Govern del PSOE i UP, especialment en funció de quina sigui la posició de l'Executiu de Pedro Sánchez.

"El Govern espanyol pot i ha d'ajudar a la desjudicialització d'un conflicte que és polític i que s'ha de resoldre exclusivament per vies polítiques", asseguren.

La justícia europea i el possible retorn de Puigdemont

Per part seva, Junts té fixat un altre front judicial al marge del que està en marxa a l'Estat espanyol. És el de la justícia europea, que ha de dictaminar sobre el retorn de la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El Tribunal General de Justícia de la Unió Europea ha de decidir si anul·la la retirada de la immunitat que va aprovar el Parlament Europeu a instàncies del Tribunal Suprem espanyol. En cas de ratificar la decisió de l'Europarlament, això no suposaria el lliurament immediat de Puigdemont, ja que la decisió quedaria a les mans de la justícia belga, que s'haurà de posicionar sobre l'euroordre del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena. Els precedents del cantant Valtonyc o de l'exconseller Lluís Puig, en què l'extradició ha estat denegada, fan pensar que difícilment a Bèlgica lliuraran Puigdemont.

Però si la decisió del TGJUE suposa retornar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, des de Junts -i des dels equips jurídics de l'expresident liderats per Gonzalo Boye- es posa èmfasi que això obriria l'opció de retorn a l'Estat espanyol sense possibilitats de detenció , ja que Espanya com a estat membre de la UE haurà de complir amb el dictamen de la justícia europea. Segons la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una entrevista a El Nacional "el retorn de Puigdemont ha de servir per culminar la independència".

Cal veure si Puigdemont guanyarà aquesta batalla judicial i, si és el cas, s'atrevirà a posar un peu a l'Estat espanyol, però sens dubte aquesta és una altra de les grans decisions judicials respecte a l'independentisme català que s'esperen per a aquest any 2022 , abans de les vacances estiuenques. Una resolució que sens dubte remourà les ara aigües tranquil·les –però sempre amb mar de fons– de la política catalana, i per derivada, de l'espanyola.

Més de 3.000 persones en causes judicials

A totes aquestes desenes d'imputacions de destacats dirigents polítics, cal sumar-hi la de centenars de regidors, alcaldes i altres càrrecs menors dels partits independentistes que encara passaran pels jutjats aquest 2022, juntament amb nombrosos ciutadans jutjats per la participació en les diverses protestes i mobilitzacions posteriors al referèndum del 2017. En alguns casos, arriba a peticions d'una desena d'anys de presó. Més de 3.000 persones -3.300- han estat víctimes d'algun tipus d'imputació judicial a l'entorn de l'independentisme català en els darrers 4 anys, segons les dades recollides per Òmnium. Una xifra que indica com és d'inestable l'artefacte polític català encara avui dia, tot i que no ho sembli, i en conseqüència com de fràgil és la biga republicana que apuntala Pedro Sánchez a la Moncloa.